El meu oncle Josep, i ho dic amb orgull de nebot,
va ser un dels fundadors dels Castellers de Sants, Borinots per als amics.
Com han crescut en 23 anys! Com s’han enlairat!
Enguany ha estat un any gloriós per als Borinots.
Diumenge passat aquestes tres colles es van tornar
a reunir a Terrassa, i a la plaça egarenca totes tres colles, sobretot la local, van tornar a fer història.
No puc explicar els detalls tècnics, perquè quan
presencio una actuació castellera, em considero un passerell i algú m’ha d’anar
dient quin castell fan.
De totes maneres, tots plegats hem anat aprenent, i
introduint en el nostre llenguatge habitual, paraules i frases pròpies del món
casteller.
Fer pinya o fer llenya. Folre i manilles. Dosos i
terços (amunt!) Acotxador i enxaneta. Torre de nou, pilar de vuit. Gamma extra,
tripleta màgica.
Hi ha denominacions per tots els gustos: Xiquets,
Xicots, Minyons, Borinots, Capgrossos, Bordegassos, Saballuts, Nens, Sagals,
Al·lots, Brivalls, Castellers, Marrecs, Torraires, Nois, Xics, Xiqüelos i
Xiqüeles, Pallagos, Vailets, Angelets, Xerrics, Esperxats... i me’n deixo
molts.
Xiquets de Valls, Colla Jove, Colla Vella...
Santa Úrsula, Tarraco Arena, Sant Fèlix, Sant Magí,
Plaça del Blat de Valls, la Mercè, i
tantes i tantes places Majors de Catalunya, per les seves festes, els castells
són especials.
L’aleta encara no ha tocat sostre.
Déu n'hi do,quina força i equilibri d'aquest Borinots !
ResponEliminaSón admirables Joan.
EliminaHauria de seguir més els castells. Quan ho faig m emociono molt... però en veig pocs.
ResponEliminaAquests borinots de Sants, arriben molt amunt!
Em passa igual que a tu Carme. No sovintejo gaire les actuacions, però quan ho faig sempre m'impressiona veure'ls tan amunt.
EliminaMolt bones les fotos Xavier. Ha pagat la pena l'espera...
ResponEliminaHe vist el meu cap en una de les fotos, hehe. A veure si l'any vinent ens veiem les cares... si és que els Borinots tornen a convidar als Minyons...
Gran temporada dels Borinots. Segur que el teu oncle Josep deu estar ben orgullós!
Salut i castells!
Gràcies Risto, tu ets molt constant, ets un minyó molt actiu. A una diada castellera de fa anys, vaig tenir la sort de ser orientat pel meu oncle, que com és natural en sap molt.
EliminaSalut i amunt!
Els Borinots s'han convertit en una de les millors colles de l'actualitat, i la seguretat amb que fan els seus castells, i el seny que hi posen quan convé, són els seus millors avals. Però tot i que la diada d'aquest any, i Terrassa van ser actuacions molt bones, la seva millor diada va ser a Vilafranca per Tots Sants, en aquest fantàstic recull de fotos t'hi falta la joia de la corona: el 5d9f.
ResponEliminaSi hem de fer cas a la classificació, estan al número 6. Segurament és un bon incentiu això dels concursos, però penso que l'atractiu és el castell, independentment dels punts que s'obtenen.
EliminaA Sants no van poder aixecar el 5d9f, per això, tot i haver fet la millor actuació de la seva història, els Borinots cantaven: "No n'hi ha prou, volem el cinc de nou!".
Gràcies Xexu per ampliar les informacions.
Admirable, el que són capaços de fer, tots a una, per muntar un castell.
ResponEliminaHas dit un adjectiu molt apropiat. Quan ets a baix i els veus com van pujant el castell és el que es pensa: "Admirable"
EliminaJo he de dir que no conec res dels castells, però trobe que fan un gran esforç i acaben obtenint un gran resultat. Felicitats.
ResponEliminaAl País Valencià hi ha més presència de les torres de la Muixeranga, oi? Un any van venir a Barcelona i també els vaig veure, i Déu n'hi dó també com s'aixequen. També es necessita esforç i unió per aconseguir-ho.
EliminaEn soc un seguidor des de la distancia via Twiter, el 3/24 i també estic informat per en Carles i l'Anna que encara son Borinots actius a nivell pinya i logistica.
ResponEliminaPrecisament acabo de saber que els hi han donat el premi a la colla més popular.
Francesc, justament en aquesta diada vaig estar parlant amb l'Anna i el Carles. Si et fixes bé en les fotografies 6 i 7, el veuràs a ell fent pinya.
EliminaGràcies per informar d'això del premi a la colla més popular, no ho sabia.
Com diu en Xexu, a Vilafranca per Tots Sants els Borinots ens van oferir una actuació fantàstica. Fa goig veure com tantes colles van cada vegada més amunt, com s'estan assolint castells que semblaven impossibles... Emocionar-se està assegurat, contemplant construccions d'aquesta envergadura, vinguin de la colla que vinguin...
ResponEliminaEl que dius al final ho trobo molt encertat Montse. "Vinguin d'on vinguin". Aquesta és una de les grandeses del fet casteller.
EliminaCom a vilafranquina convius amb la colla que més premis guanya. Els Castellers de Vilafranca també han passat més d'una vegada per Sants. Són tan bons, que fins i tot les gralles sonen més afinades que les de les altres colles.
Penso que els castellers són una mica bèsties, però noblement. No tenen res a veure amb els toreros espanyols.
ResponEliminaAquests darrers anys els castellers han aconseguit ser una de les senyes més específiques d'identitat de Catalunya. Seny i rauxa. Força i inteligència.
ResponEliminaPer descomptat que no té res a veure amb el maltractament animal que es practica contra els toros.
M'encanten aquestes pel·lícules del cinema mut que ens ofereixes, només falta donar-los el moviment.
ResponEliminaHe presenciat poques actuacions de castellers, però recordo clarament que em van impressionar i em van emocionar. Recordo especialment l'emoció amb què ho vivien els que fan la pinya, semblaven ells els que s'enfilaven cap a les altures.
Són d'aquestes manifestacions culturals que li donen valor a un poble.
Cine d'acció, i en el cas de la diada castellera que apareix a les fotografies, sense drama. Cap de les tres colles no va fer llenya en cap castell i les ambulàncies no van tenir feina.
EliminaÉs cert Alfonso, el que dius de l'emoció dels que fan pinya. Quan alguna vegada n'he fet, t'adones encara més del mèrit dels que s'enfilen i dels que suporten el pes.
És una barreja, entre emoció i passar pena, la que tinc jo quan els veig.
ResponEliminaUna imatge bellísima i envejable d'esforç, tots a una!
I les teves magnífiques fotos en són testimoni de tot plegat.
Gràcies per compartir arrels!
Aferradetes.
Crec que en mallorquí passar pena es refereix al que en el mallorquí que parlem al principat en diem "patir". Perquè de pena de la que diem nosaltres no en fan, tot el contrari.
EliminaPel que dius a continuació, queda entès Lluna. Gràcis.
Clar, passar pena és patir.
EliminaTinc molt de vertigen i jo les veig tots a terra... :(
Una demostració més de l'esforç dels catalans i la seva cultura.
ResponEliminaI tant Joan, queda demostrat!
EliminaEls castells em produeixen vertigen. Són admirables!
ResponEliminaPer als espectadors és un vertigen invers: de la terra cap el cel. Suposo que per a l'enxaneta i l'acotxador és del cel cap a la terra.
EliminaQuin dia tan emocionant! Els Castellers sempre em posen carn de gallina i més si són els meus veïns. M'agrada molt que hagis fet aquest recull, és un bon homenatge i un bonic record.
ResponEliminaGràcies, Xavier!
Gràcies a tu Glòria. El monument que apareix a l'última fotografia el coneixes bé. Recordo perfectament que li vas dedicar un post.
ResponEliminaAmunt, amunt i més amunt!!Gran reportatge Xavier, aquí al meu poble és coneixen com els escaldats de Caldes!!
ResponEliminaGràcies per l'afegit dels "Escaldats" Rafel
EliminaQuina maravella de fotos.
ResponEliminaUn Goig poder disfrutar-les!!!
BONES FESTES!!!
Gràcies per fer pinya Olga i Carles
Elimina