dijous, 8 de desembre de 2016

Fulles de tardor

Fulles que guarden el foc roig
cauen de l’arbre sempre en silenci
quan se’ls apaga la claror
quan se’ls escapa l’energia.
Esbiaixada entra la llum
a un parc de Sants o a la Gran Via
pinten de roig el cel i el terra
quan l’humitat les fa lluents. 
Resten pins verds damunt la serra
de Collserola o de Marina.
Dels lledoners volen les fulles.
Els grocs del roure, marrons d’alzina.
La llum s’apaga en el desembre
mes un foc creix en el meu cor.
Les branques nues deixen penyora
estores roges, flaires al bosc.

30 comentaris:

  1. Fa dies que no paro de mirar-les. Les fulles vestides amb els seus millors colors, quin goig que fan!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Consol, coincidim en l'admiració per les fulles de tardor. Fa dècades que em passa i no em cansa.

      Elimina
  2. És com si volguéssem retenir la tardor una mica més, que no se'ns escape encara ni vinga l'hivern tan aviat.

    ResponElimina
    Respostes
    1. No ens hem d'amoïnar per quan caiguin totes les fulles Novesflors. L'any que ve tornaran.

      Elimina
  3. Quina bellesa a les branques i a terra!
    M'encanten les fulles seques de tants colors i també les teves fotos.
    Hi ha una foto que m'agrada molt, que és la del bassal-mirall. Innocent de mi he mirat de pintar-la. Res a veure amb la foto, m'ha quedat d'un naïf que espanta. Com de nena petita, però saps? Mentre dibuixo m'apropio devles imatges que m'agraden. Les recordo tal com eren, no pas tal com jo les dibuixo. Una manera de retenir la bellesa.

    Avui els de minimàlia, m'han enviat un aforisme de Van Gogh que diu:

    Troba bell tot el que puguis; la majoria de la gent no troba res prou bell.
    Vincent van Gogh, pintor i dibuixant holandès (1853-1890)

    Intento, cada dia, com tu fas en aquest blog, trobar bell tot el que puc. Li farem cas.


    ResponElimina
    Respostes
    1. M'agrada aquesta frase de Van Gogh Carme. Farem cas al geni i buscarem la bellesa a tot arreu on puguem.
      Tinc ganes de veure la pintura de què parles. M'agrada el naïf, quan pintava, involuntàriament, és com em quedaven els quadres.

      Elimina
    2. He, he, he... involuntàriament és com m'hi ha quedat a mi.

      Elimina
  4. No hi ha manera de superar aquesta paleta de colors natural.

    ResponElimina
  5. La majestuositat de la primera fulla em escandila.
    On mires? Mires els colors i et sorprens. Mires les fotografies i t'entusiasmes.
    Mires les paraules i t'emociones.
    M'ha agradat molt.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tot el terra és una obra d'art. Aquesta fulla de què parles estava aturada sobre un terra ombrejat. Verdet d'humitat. Just li acabava de fer la foto, la ventada se l'endugué.
      Emocions efímeres. Gràcies Alfonso.

      Elimina
  6. Els colors de tardor són els millors amb diferència! Però si et descuides, arribem ja a l'hivern!

    ResponElimina
    Respostes
    1. La tardor s'allarga Xexu.
      Enguany al fred
      a les serres de Barcelona,
      i encara més al Pla
      li costa d'arribar.

      Elimina
  7. Xavier, as tornat a fer una altre obra d'art, com sempre. Les fotografíes perfectes i la redacció molt adient.

    Salutacions.-

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies Juan Antonio.
      Igual que tu, l'ull i l'objectiu, sempre a l'aguait.

      Elimina
  8. Bravo, Xavier, per les imatges i els versos que les acompanyen! Aquests colors del paisatge són ben bé un regal de la natura, que humilment ens mostra la seva superioritat; per molt que un artista vulgui imitar-la, mai aconseguirà superar la seva bellesa.
    Per sort, cada any es repeteix el miracle.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Bravo per la natura.
      Un regal a cada estació,
      una tardor que encara dura
      una tardor que Déu n'hi do.

      Elimina
  9. Duren tan poc com les roselles per primavera.
    La darrera foto, fulla roja sobre flor de ciment, l'hivern que ens espera.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Pel vent dutes
      s'arrosseguen les fulles.
      tardor torrada.
      com la sang, les roselles,
      color de les banderes.

      Elimina
  10. Quanta bellesa a les fulles de tardor! Realment és una estació molt bonica, l'únic que la fa trista és la falta de llum, els dies tan curts.
    Un post molt bonic, Xavier

    ResponElimina
    Respostes
    1. Algunes fotografies són fetes als nostres barris Glòria: Sants, Hostafrancs, la Bordeta, i les Corts.
      I a les "nostres" serres: la de Collserola i la de Marina.

      Elimina
  11. Quina paleta de colors tan bonica la de les fulles de tardor! Ací, l'hivern també es resisteix a vindre, així que moltes fulles romanen encara en les branques. Al terra, una catifa a mitges.

    ResponElimina
  12. A l'oli, acrílic o en aquarel·la, els colors de la tardor són inesgotables.
    Quina llàstima quan caigui la darrera fulla.

    ResponElimina
  13. Fsshhhh fan les fulles quan les aixafo amb les rodes de la bici mentre intento frenar però em costa perquè em fan patinar.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Posa't casc per si derrapes i les veus de més a prop!

      Elimina
  14. Aquest any la tardor s'ha presentat més tard, però també marxarà més tard, això que guanyem! També s'han vist imatges sobretot al Pirineu de forces colors i contrastos i la neu com a protagonista, imatges de postal, com les que tu has publicat!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Pirineus, Pre-Pirineu, Montseny, Montsant... totes les serres són bones per admirar la naturalesa, com tu saps fer molt bé, Rafel.

      Elimina
  15. Estores de colors per quan la llum és més curta i comença la fredor.
    Com bocinets de caliu escalfant els cors.

    Com sempre et dic, volia triar-ne una però no puc. Són tan belles totes!
    Aferradetes

    ResponElimina
    Respostes
    1. Al Palau de la Tardor
      ens han posat catifa vermella.
      Trepig de fulles
      el blues del desembre
      que sona al capvespre.
      A s'hora baixa.
      Que el ple de demà
      ens sigui favorable,
      bella lluna.

      Elimina