dissabte, 21 de gener de 2017

Carta a la Neus

   Benvolguda Neus,
   Fa setmanes que et volia escriure,
  però ja t’ho pots imaginar, la feina em distreu massa. Volia trobar una estona aquest cap de setmana per venir a visitar-te, però tampoc no ha pogut ser. 
   Encara em dura el refredat i estic tancat a casa, al costat de l’estufa de petroli. 
   M’han dit que t’han vist pel Montseny, Neus.
  Em ve a la memòria la nostra darrera trobada estimada Neus. Ens vàrem refugiar a la xabola que tu saps. 
   Les pedres són testimonis del que ens estimàrem. El nostre amor fa més de 40 anys que dura, ànima freda, cor de glaç.
    T’agraeixo de tot cor la fotografia que em vas enviar del nostre fill. Cuida’l bé, que no li toqui gaire el sol. Ja saps que no el puc tenir a casa, l’escalfor de l’estufa no li va bé.
   Em dius que a la teva pell encara notes el rastre de la nostra darrera trobada. T’agraeixo que em guardis el record.
    De seguida ens vàrem trobar com a casa en aquella suite amb vistes.
    El sol fa caure la neu de les branques, mentre es conserva als cims. 
  Carícia blanca, sang freda, quants segles de vida deus tenir? Els llavis tallats de qui et besa, el llagrimeig de qui et mira de front són testimonis de la teva fredor.
    Sense tu trobo a faltar una mica de gener. T’he de deixar. Estigues segura que tornaré.
    Una abraçada glaçada i un petó de fred, (l'escalfor ha fos la signatura)

30 comentaris:

  1. paradoxalment és una carta molt càlida! esperem que aixó no faci venir cap desglaç

    ResponElimina
    Respostes
    1. Un amor que s'alimenta de fred i nevades. En la Primavera hi té una competidora letal, Elfreelang.

      Elimina
  2. Em sembla que ja és hora que vagis a fer-li una visita. Menys paraules, i més moure's! No estarà allà per sempre, esperant-te!

    ResponElimina
    Respostes
    1. La Neus només s'espera a les geleres eternes, i al Montseny no n'hi ha. Tal com aconselles Xexu, caldrà que l'amant apagui l'estufa i se n'hi vagi ben aviat.

      Elimina
  3. L'amor s'ha d'aprofitar quan passa i aquest és especialment efímer...

    Una història d'amor ben freda i de llavis tallats, però que bonica és la Neus!!! Encara que se'n vagi la continuarem estimant, igual...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí que és bonica la Neus, i poques vegades va a les terres baixes a visitar els seus amants. S'estima més que sigui l'altre qui pugi a tocar-la.
      L'aprofitarem abans que s'acabi l'hivern, Carme.

      Elimina
  4. Preciosa aquesta història, encara que sigui un amor una mica fred...M'agrada molt com hi encaixen les fotos,( m'agraden les petjades i la cabana, testimoni de les vostres trobades i aquest fill tan eixerit)... No deixis passar massa temps per anar a veure la Neus, perquè amb aquest vent tan sec que s'ha girat...
    Curat el refredat, però vigila amb les estufies de petroli, no tinguéssim un ensurt!!!
    Bon vespre, Xavier.

    ResponElimina
  5. La Neus i el seu fill es van fondre en una abraçada.
    No t'amoïnis per l'estufa de petroli M. Roser, ja és a la deixalleria. I gràcies pels bons desigs.

    ResponElimina
  6. abraçar-se a la neus i quedar moll és cosa assegurada i volguda

    ResponElimina
    Respostes
    1. Aquest amor és com un oxímoron. Com un glaç que encén passions. Una fredor que escalfa.

      Elimina
  7. Pobret nen! Li haureu de posar protecció solar factor 100 amb la pell tan blanca que té... I vigilar amb les abraçades...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Li han posat una bufanda i una gorra. Al menys que el sol no li toqui el cap.

      Elimina
  8. Jo crec que la Neus no podrà resistir la temptació i que vindrà a visitar-te; Xavier; queda encara molt hivern i a la muntanya, per la tardor, abundaven els fruits vermells, inequívoca font de menjar per als ocells en els hiverns més freds...
    Que boniques les imatges, les paraules, tot!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sempre hi ha algun dia i un lloc on els amants acaben trobant-se. Tant de bo la neu arribi a terres baixes, tal com dius als teus pronòstics Galionar. Gràcies per fer-los.

      Elimina
  9. Un amor de temporada gèlida. Quanta nostàlgia traspuen les teves paraules! Abriga't bé!, t'he està esperant.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Qui estima la neu, és millor que s'abrigui, que no pas que es despulli. Cada amor té el seu tracte. Gràcies Consol pels consells.

      Elimina
  10. M'agrada molt això de "Carícia blanca, sang freda". Com la "sang verda" del poema dedicat al dia de la poesia del passat 21 de març per part d'Olga Xirinacs.

    ResponElimina
    Respostes
    1. No recordava això de la sang verda. Gràcies per fer-ho Helena. L'Olga Xirinacs és una mestra de les paraules.

      Elimina
  11. Tens una estimada bellíssima, Xavier, però el teu cor de poeta també es confessa enamorat de la Primavera. Ho entenc, entenc que les dues et robin el cor. Són tan boniques!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Les estacions, cadascuna amb els seus vestits són irresistibles.
      Gràcies Glòria per la interpretació.

      Elimina
  12. Ostres,aquesta Neus és a tot arreu,doncs..,quan surto de casa sempre me la trobo davant la porta!😉
    Molt bé la teva ✉ i les imatges !

    ResponElimina
    Respostes
    1. La Neus té molts pretendents Joan, tu festeges sovint amb ella. Gràcies per cuidar-la.

      Elimina
  13. Fas bé d'enamorar-te de la primavera, i de la tardor... La Neus té molts pretendents i va a visitar a uns i a uns altres. Vés al seu encontre abans que arribe la primavera i Flor et robe el cor.

    ResponElimina
  14. Enguany la Neus ha visitat els del nord, i també als del sud, però s'ha quedat lluny dels del mig.
    Encara tinc esperances de que passi per casa abans que s'acabi l'hivern.

    ResponElimina
  15. Potser un dia d'aquests la Neus et visitarà, no m'estranyaria gens.

    ResponElimina
    Respostes
    1. A tu ja et va visitar. Ara ens toca a nosaltres.

      Elimina
  16. Felicitats, Xavier, perquè aquest és un dels textos més bells i profunds que t'he llegit. Digne de ser seguit i recordat.
    Si no l'has llegit, et recomano "Del caminar sobre hielo- Munich-París"(Ed. La Tempestad), del cineasta Werner Herzog. Un memorable llibret sobre la força de l'amistat.
    Una abraçada.

    ResponElimina
  17. Gràcies Olga. No conec el llibre que recomanes. Si en tinc l'ocasió el llegiré.
    Per fi ha arribat pluja a les nostres ciutats. Sé que t'agrada veure ploure, benvinguda aigua!

    ResponElimina
  18. Da frío solo de verlas. Magníficas.-

    Saludos.-

    ResponElimina