dijous, 5 de gener del 2017

Shock-up

    Em trobo un amic jove que insisteix a explicar-me com li va anar el Cap d’any.
    L’any passat no podia ser menys cool: el holding on treballava, no va poder superar els handicaps i els inputs provocats pels iupis màsters en marketing, i va fer lock out.
   El líder del sindicat, en un míting ens digué que segons l’estatus quo de l’empresa, érem carn de finiquito. Feia temps que estàvem avisats per missatges de twiter i facebook.
    Víctima de l’estrès em van haver de fer un xequeig, un tac i un escàner.
Se’ns presentava un reveillon difícil. Vem anar a un snack bar a menjar un lunch: un sandvitx amb molt de ket xup. On aniríem?
    Després de descartar el Molino perquè és massa vintage, i que fer un party o un guateque a l’estil del segle passat seria massa demodé, trobem a un web un dàncing club de la Barceloneta amb look entre pub, i d’antiga boîte.
 Vaig a casa fent footing i em pego una dutxa amb gel moussant del Carib, i xampú (què deu ser el ph?) neutre. Desodorant d’stick perquè l’spray forada l’ozó. Eau de toilette? Poca. Afaitat Gillette Contour i una mica d’after shave.
   Poso un CD de música chill out mentre em vesteixo. Slips de polyester, per cap d’any: red passion, samarreta rovil, shetkland de nylair i jeans. Ho remato amb un fulard de nylon.
He quedat com un play boy. Els avis, que han anat a passar el week-end a l’apartament de Palamós Beach em dirien que semblo un dandy.
Intentaré lligar amb la Taïs, que és la més guapa de la colla.
    Ens hem citat per wadsapp. Quan la veig arribar m’adono que l’acompanya el Miki, que torna a ser single després de viure un temps en règim de living apart together. “Hi haurà suspense”, penso. M’agradaria que algú em fes un spoiler per saber qui se la lliga. La Taïs ve molt sexy, amb la seva mini i els pantis brillants. Duu un prêt-a-porter de moaré que fa que sembli una maniquí del bulevard.
   Com que a la porta diu open, entrem al night club. Al hall, el maître ens demana el ticket. Mentre esperem, posen vídeo-clips i spots esponsoritzats per cocacola light.
   10:30 pm: 
  comença la festa. Sona música en play back: reague, ska,  hip hop, grunge, pop, beat, rock and roll... fins i tot alguna nadala tradicional com el “jingle bells”, el “All I want for christmas is you”, i el “mira como beben los peces en el río”. El disc jockey, que fa cara de gàngster aconsegueix el clímax. Ajuda la decoració: flash, laser, flou, llums de zoom...
Ens serveixen bíter i còctels d’aperitiu. El Miki demana gin-tònic i convida la Taïs. La vol posar catxonda!! Per dir alguna cosa assenyalo el pòster de la paret. “És guai el Pare Noël de la paret”. Però el Miki, que és un llest, diu que és Santa Klaus perquè duu un trineu empès per bambis.


  El sopar és fashion. Coctail de gambes, i entrecot, digne de gourmet.
Després de les campanades el Miki demana a la Taïs si vol ballar i ella accepta. Vaig a la barra i demano una copa de xampany. El barman s’indigna (després em digueren que era de Sant Sadurní) i diu que s’ha de dir cava. “Buenu, ja diré cava, ok?”
De sobte noto un alè al clatell. És la Taïs que em diu: “m’he desfet de l’enganxós del Miki.”
En aquell moment sona música patxanguera, i ens convindria una mica de feeling. La Taïs m’agafa la mà i amb els seus llavis a frec dels meus em xiuxiueja: esperarem la tanda de lents, anem a seure. Dirigint-me al cambrer demano: “porti dues copes de xampany!” Aleshores el de Sant Sadurní em fot una gleva que em fa escopir un parell de diacrítics, em salta el confetti dels cabells, i em deixa k.o.
    M’han tret a fora la platja per a que em toqués l’aire. Em desperto a la sorra amb el cap repenjat a la falda de la Taïs, el seu pare l’ha vinguda a buscar.
    “Adéu Pompeu, maco, haig de marxar”. Mentre contemplo la primera llum de l’any penso: “un dia que tenia un flirt!”

32 comentaris:

  1. Aiiix!!! Quasi ho aconsegueix! El teu jove amic, hauria d'insistir amb la Thaïs, crec que van per bon camí i a la que pesquin una tongada de música lenta, ja ho tenen... hauran de sortir de festa un altre dia...

    Molt divertida la història d'aquest Pompeu de via estreta... he, he, he...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Els ha anat d'un pèl. A veure si aquest any tenen més sort.
      Qui deu ser que cada any ens introdueix unes quantes paraules noves?

      Elimina
  2. Del Penedès havia de ser el maleït cambrer!!! Això no li hauria passat amb un cambrer del Vallès. Hi ha molt taliban pel Penedès...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Risto, els del Vallès sou bona gent... però els del Penedès també!! (excepte aquest cambrer, és clar!)
      Hi tinc bones amistats, i la banda de la mare ve d'aquella comarca.

      Elimina
  3. Jajajaaaaa, molt Pompeu però ben poc Fabra, el personatge de la història! Quin treball tan extraordinari en el llenguatge, quines fotografies de les llums tan ben logrades, i que intel·ligent tot plegat! És un deliciós regal de Reis aquest post, Xavier; espero que siguin ben generosos amb tu!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Aquest Pompeu fa el que pot. Si no s'espavila no veurà la Taïs never again.
      Tant de bo els Reixos també siguin esplèndids amb tu Galionar.

      Elimina
  4. Un post molt i molt divertit...
    Deus haver hagut de fer un curset per utilitzar aquest vocabulari, que jo moltes paraules no sé ni què volen dir...Les fotos també són molt originals!
    Ara què vols que et digui no crec pas que s'ho passessin massa bé!!!
    Bons Reis.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies M. Roser. No t'amoïnis que les paraules que dius que no saps què volen dir, aviat seran als diccionaris de l'IEC.
      Entre tu i jo: a mi tampoc no m'agradaria gaire passar la Nit de Cap d'Any a un local com el que explica en Pompeu.
      Que tinguis força regals.

      Elimina
  5. Si Pompeu, el Pompeu de veritat, aixequés el cap, voldria tornar a la caixa immediatament. Però bé, que aquest no és el pitjor dels seus mals. Ara la seva gramàtica ja no és la vigent, així que ja no ve d'aquí...

    ResponElimina
    Respostes
    1. El llenguatge evoluciona constantment. El Pompeu d'aquesta història potser exagera una mica aquest canvi.
      Si poguéssim llegir-lo d'aquí a 20 anys, ens adonaríem que algunes paraules han desaparegut, i d'altres, que encara no podem saber quines són, entren amb força.

      Elimina
  6. Em passa com a la M. Roser que la majoria de les paraules de moda ni sé que volen dir, però a tu també se't veu l'experiència, Xavier que això de les lentes ja no existeix, això era als nostres temps, ara directes al gra.
    La veritat que he passat una estona rient i gaudint, com sempre, de les fotos.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Segurament tens raó Alfonso, i això de la tanda de lents ja no existeix. Però pel que sembla van triar un local a l'estil de les antigues boîtes, i deuen fer l'excepció.
      Gràcies Alfonso per l'atenció.

      Elimina
  7. Today are you inspired,perhaps has been the cava? 😉

    Bons Kings,Xavier! 👑👑👑

    ResponElimina
  8. No cal inspirar-se gaire. La "invasió subtil" que diria Pere Calders, de mots forasters, fa dècades que va començar.
    És inevitable. No cal anar a classe per aprendre vocabulari. "Choco-milk" "Happy new year", etc. hi ha algú que no ho entengui?
    M'agraden també els arcaismes: bons Reixos Joan.

    ResponElimina
  9. ha hahahaha tot un tractat de llenguatge "modern"

    bons reixos !

    ResponElimina
    Respostes
    1. Algunes paraules "modernes" ja comencen a ser antigues. I de ben segur que a l'any que ve n'hi haurà de més noves que fan cua per incorporar-se.
      Bons reixos també a tu Elfree.

      Elimina
  10. Ai las!, a Barcelona parleu un català ben estrany. Millor que no us escoltin els de L'Institut d'Estudis Catalans que no sigui que d'aquí quatre dies ens vinguin en que això és català modern. He quedat ben marejada amb aquestes llums i amb els il·luminats.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Els tentacles del web arriben a tots els racons. Crec que la majoria d'aquestes paraules aviat seran d'ús quotidià. L'IEC s'ha de renovar constantment.
      Aquesta nit tots aquests llums s'apagaran... i fins l'any que ve!

      Elimina
  11. Molt divertit i molt boniques les fotos. Mai m'havia parat a pensar quantes paraules "modernes" s'utilitzen. Jo en el llenguatge, soc més antiga.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies Mari.
      Les noves tecnologies ens arriben batejades, gairebé sempre amb llengua anglesa. També alguns nous estils de viure. Les utilitzem sense adonar-nos'en.
      En el llenguatge encara sobreviuen alguns greco-llatinismes. És el nostre status quo. Som antics i moderns al mateix temps.

      Elimina
  12. Respostes
    1. Gràcies. L'anglès és el teu pa de cada dia Cantireta.

      Elimina
  13. Ha, ha, ha!
    Jo quan parlo amb gent in, que està "a la page", necessito un traductor a prop, si no vaig fent que "si" amb el cap i no me'n assabento ni de la mitat del que em diuen.
    Lo del "flirt" si que ho entès...

    ResponElimina
  14. Tens raó que això de "flirt" ja es deia quan érem joves. I ara conjuguem el verb flirtejar com si fos català de tota la vida.
    No podem saber quines es quedaran i quines desapareixeran, però cada any n'entren de noves.
    Gràcies Glòria per les dues aportacions.

    ResponElimina
  15. un apunt molt divertit i treballat, de fet no ens adonem de la quantitat de coses que estan fora del nostre idioma que fem servir de manera habitual.
    El que encara no he pogut empassar-me és el Palamós beach...
    Bon any

    ResponElimina
  16. Algun altre finde aquella gent van a Miami Playa de l'Hospitalet de l'Infant.
    Bon any a tu també Joan.

    ResponElimina
  17. Ha,ha,ha, m'has fet riure amb aquesta entrada tan divertida i apropiada.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies Novesflors. Una mica d'humor ara que s'acaben les Festes ens anirà bé.

      Elimina
  18. Respostes
    1. Tot brilla Helena, gràcies. El Nadal s'ha acabat i l'any que ve es tornaran a encendre les llums. I hauran aparegut noves paraules.

      Elimina
  19. Deixa'm comentar aquí que m'ho he passat chachi-piruli llegint aquest post. Quin domini de l'argot yuppie-jove-global el teu amic Pompeu!- Pobre Pompeu si aixequés el cap, entre l'argot i els diacrítics...- Sembla mentida la invasió que tenim de l'anglès! I que ni ens n'adonem perquè molts mots ja ens els hem fet nostres. M'alegro de l'èxit del Pompeu, perquè el Miki un pesat, ja ho va dir la Taïs.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies pel bon humor Teresa. La falta dels diacrítics, els pairem, igual que l'excés de barbarismes.

      Elimina