dimarts, 7 de febrer de 2017

El poble avança

El poble avança,
la claror no s'apaga.
L'estel ens guia.
  Hem de creure en la imparcialitat de la justícia després d’haver escoltat en boca d’un ministre espanyol?: “Esto la fiscalia te lo afina”
  Quan jutjaran a l’infame personatge que va dir?: “Les hemos destrozado el sistema sanitario”
   Quan dimitirà el que va escriure aquest sms?: “Luis. Sé fuerte”
  Quan dimitirà el que compara una llista de  manifestants pacífics amb la “Llista de Schindler”?
  Quan podrem oblidar la frase pronunciada per una dipputada referint-se als aturats: “Que se jodan
  Quan podrem oblidar la frase pronunciada per un diputat referint-se a l’Estatut de Catalunya: “Le hemos pasado el cepillo”?
 Quan oblidarem el “Habla cristiano” de la dictadura franquista de fa 50 anys...
    ...i el “A nadie se le obligó nunca a hablar en castellano de la “monarquia democràtica” de en fa 15?
  Quan podrem oblidar les imatges d’un aspirant a ppresident del govern d’Espanya, recollint signatures contra l’Estatut de Catalunya?
USTED  NO  PUEDE  HACER  PREGUNTAS !!
Homes i dones
els carrers són del poble
que vol ser lliure.

34 comentaris:

  1. Se me han escapado ..... (los nietos malitos). ¡pero USTED NO ME PUEDE PREGUNTAR¡¡¡.

    Son todas, un documento histórico.-

    Saludos.-

    ResponElimina
    Respostes
    1. Espero que els teus néts ben aviat estiguin recuperats, J. Antonio.

      Elimina
  2. Totes aquestes cites val la pena que les guardis per a la posteritat, perquè si en el futur algú no entén perquè vam voler marxar, això els ho pot aclarir una mica...
    Una vegada un alumne em va dir,"hablame en cristiano" t'imagines?
    Ja veig que també vas anar a la "romeria", ai, que t'havies deixat una cita d'aquestes que no tenen perdó...Però el poble avança i això és important!!!
    Bon vespre, Xavier.

    ResponElimina
    Respostes
    1. No només m'he deixat la "romeria". I el "numerito". I "las canicas" etc.
      Avancem M. Roser.

      Elimina
  3. Un bon reportatge, Xavier!

    I bones preguntes... no crec que ningún a Catalunya pugui creure en la imparcialitat de la justícia, encara que ho facin veure.

    Potser un dia podrem oblidar tot això o al memya arraconar-homal calaix dels mals endreços. Ara envata no podem oblidar-ho. Ho hem de tenir present que tenim molta feina...

    ResponElimina
  4. Gràcies Carme. Només fullejar els diaris cada dia es llegeixen moltes actituds intolerants i intolerables.
    I tanta feina que tenim!!

    ResponElimina
  5. Res podran davant d'un poble unit, alegre i combatiu!!

    Ni un pas enrere!!

    ResponElimina
  6. Els que no hi vam poder ser físicament també us vam fer companyia amb el cor, Xavier. Fins on, encara, ens haurem de sentir a dir...? Em moro d'impaciència per veure quina sentència sortirà d'aquest judici... Més que mai, el nostre poble necessita no desanimar-se, per més que ho intentin amb tots els mitjans possibles...
    Una abraçada, Xavier.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Com més injustes siguin les lleis que ens volen sotmetre, més les voldrem canviar quan tinguem la República.
      Gràcies Galionar per la companyia.

      Elimina
  7. la riera baixa plena.....diuen que el foc té aturador, però l'aigua no. Endavant amb la riuada

    ResponElimina
    Respostes
    1. No se n'adonen que (com diu Dylan) l'aigua va pujant.
      Endavant!!

      Elimina
  8. Tot això ho arreglarem alliberant-nos d'aquesta colla d'ineptes ! ✌ ||*||

    ResponElimina
    Respostes
    1. Com diu Cabré a les veus del Pamano: "Pare no els perdonis, perquè saben el que es fan"

      Elimina
  9. Seguim demostrant que, quan toca, sortim al carrer i ens fem sentir. L'esforç que està fent aquest poble es mereix un premi. No tenir-lo seria terrible.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tens raó Xexu. Ara no entendríem fer marxa enrere.

      Elimina
  10. Això de no poder fer preguntes, ni que siguin retòriques, i tractar el president Mas com un delinqüent qualsevol, és una vergonya. Com tot plegat.

    ResponElimina
    Respostes
    1. És com el món al revés Helena. Tal com dius, no tenen vergonya.

      Elimina
  11. No oblidem, Xavier. Hem d'anar endavant i fer-nos cada dia més forts.

    ResponElimina
    Respostes
    1. No podem oblidar perquè les infàmies i mentides, les segueixen abocant a diari des de la caverna .

      Elimina
  12. No hem d'oblidar. No podem oblidar.
    Endavant, ni un pas enrere.
    Un post magnífic, Xavier!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Endavant Glòria. A vegades tinc la sensació que a determinades persones només els mou la lluita contra la nostra existència com a nació.
      Gràcies

      Elimina
  13. A vegades les paraules pesen com una pedra; altres se les emporta el vent; o es claven com una fletxa; o són ofegades en sang; o porten llibertat; o donen vida.
    Així tu amb les paraules recordades i les banderes triomfants.
    Amunt i crits.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies Olga, les teves paraules complementen el post de les banderes de llibertat al vent.
      Només demanem justícia.

      Elimina
  14. jo també hi era ....magnific reportatge Xavier!

    ResponElimina
  15. Quin bon reportatge!! Les fotos, espectaculars com sempre!! Els missatges clars, directes!!... Gràcies!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies a tu Assumpta. Els que són clars i directes són els fiscals.Sobretot afinats.

      Elimina
  16. Déu n'hi do! Fantàstic reportatge. Salutacions.

    ResponElimina
  17. Desprès també poden dir que éreu quatre gats.
    Oïdes sordes i sempre endavant!

    Fantàstiques les fotos.

    ResponElimina
    Respostes
    1. 4 gats que miolaven molt fort!
      Gràcies Lluna.

      Elimina