divendres, 5 de maig del 2017

Instants a la Vall de Boí

  Quantes nevades han caigut sobre l’església de Sant Feliu de Barruera en els seus mil anys d’història?
    Entrem gairebé de puntetes a l’església per no trencar el silenci secular. Un raig de llum il·lumina l’escala que puja al campanar.
  La llum de la primavera pinta els prats de La vall de Boí.
  Ens belluguem en un món de llums i penombres. D'alts i baixos. De cims i valls.
    De matins lluminosos i tardes d’ombres allargades.
   Encara que el pany sembli tancat sempre hi ha una porta oberta a l’església de Durro.
   Quatre dones fan el seu passeig de la tarda des de Durro fins l’ermita de Sant Quirc.
   D’altres el fan a les ombres de la tarda que cau al Salencar de Barruera. Les muntanyes es guarden el sol i la vall resta a l’ombra.
  A Sant Climent de Taüll la ciència visual ha dissenyat una nova il·luminació (“mapping”) que ens permet imaginar-les tal com van ser pintades als seus orígens.
    Podem contemplar el Pantocràtor com abans de que els segles l’envellissin.
   Des de Barruera es contemplen les estrelles que il·luminen el cel de Durro. No són lluny: tant sols a uns instants-llum.

32 comentaris:

  1. Que maca la comparació de les dues primeres fotos!!! I quina nevadeta, déu-n'hi-do!
    Tinc pendent de veute el mapping de Taüll. Fa massa que no pujo per aquests verals i en tinc ganes.
    Totes les fotos i cadascuna d"elles és un reclam que m'hi crida.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Nosaltres tot i que sovintegem la Vall de Boí, és la primera vegada que hem vist el mapping de Taüll.
      La curiositat de les dues fotos del balcó de Barruera és que tant la nevada com la verda són fetes en primavera.

      Elimina
  2. Xavier, m'encantes les fotografies que juguen amb els contrastos de llum. La dualitat claror-foscor té un paral·lelisme evident amb la vida mateixa. I la combinació natura-monument engrandeix tot plegat.

    ResponElimina
  3. Xavier, la natura és perfecta i les obres dels homes si estan fetes amb respecte, i encara que tinguin mil anys, també. Ara bé, aquest mapping, fruit de la ciència, si no ha de perjudicar res ni ningú el trobo una meravella.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tu que també hi vas estar fa molts anys, devies comprovar que a la Vall de Boí, els humans ens hem de posar necessàriament al nostre lloc. Petits davant les grans muntanyes i insignificants davant del temps del romànic.

      Elimina
  4. Quina meravella, Xavier! La Vall de Boí és nodridora d'instants d'aquells que valen tota una vida... Els qui hi hem anat des de fa més de 40 anys la portem al cor, i els records allí viscuts no s'esborraran mai... Però quina enveja; nosaltres no hi hem pogut pujar mai, al campanar de Barruera! A banda d'això, i sobre l'última imatge: s'ha de ser molt bo per captar tantes estrelles amb la càmera! Un passeig deliciós pel teu viatge; gràcies!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Pel que fa a pujar al campanar de Barruera quan hi torneu us hi deixaran pujar. Tinc més fotografies, encara en publicaré alguna més.
      Gràcies a tu Montse per mirar tan amorosament les estrelles de la vall.

      Elimina
  5. No pots pas negar que ets un enamorat de les muntanyes, sempre ens fas dentetes amb les teves fotos tan especials. M'ha agradat molt el contrast de les dues primeres fotos del mateix lloc una amb neu i l'altre sense...L'altre dia , per la tele vaig veur la nova il·luminació de Sant Climent de Taüll, molt interessant!
    Bon vespre, Xavier.

    ResponElimina
    Respostes
    1. No et negaré pas el meu amor per les muntanyes M. Roser.
      Des del balcó aquest on s'han fet les fotos de la nevada, també és interessant comprovar les diferents llums del dia. Als matins l'església és a contrallum i al migdia tal com es veu a la que no està nevada.

      Elimina
  6. Com sempre, captes la bellesa amb les fotos i l'acompanyes amb paraules boniques i precises. Ja tinc ganes de visitar la Vall de Boí!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sereu benvinguts a la Vall de Boí. Us esperen: les esglésies, i encara menys les muntanyes, no es mouran d'on son.
      Gràcies pel comentari Vicent.

      Elimina
  7. Segur que ja t'ho han dit, però són genials les dues fotos comparatives, en dues èpoques diferents de l'any. Ens faltarà que ens ensenyis la mateixa fotografia a la tardor i a l'estiu, per tenir el joc complet. Segur que el paisatge és igualment canviant.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sembles dues èpoques diferents però les dues fotos són primaverals. De diferents primaveres, això sí. La nevada té alguns anys i la verda és d'enguany.
      Entenc el que vols dir. Seria bonic tenir també la de l'estiu i la de la tardor. La de l'hivern és com si ja la tinguéssim.

      Elimina
  8. una imatge val més que mil paraules, però acompanyades d'unes paraules guanyen mil vegades.

    ResponElimina
  9. Has fet una frase molt enginyosa Joan. Gràcies.

    ResponElimina
  10. Conec aquesta vall per referències de l'amiga Galionar. I quin Pantocràtor tan preciós!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Algun dia ens hi deurem trobar, amb la Galionar. Tots dos en som fans.

      Elimina
  11. Fa ganes de visitar la vall veient les teves fotos! Potser algun dia...

    ResponElimina
    Respostes
    1. És el que em passa a mi amb Alcoi Mari. Mentre tu puges jo baixo.

      Elimina
  12. No sé quina fotografia comentar de boniques que són totes, però aquest cel estelat em roba el cor.
    Bellíssim post, Xavier!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies per deixar el teu cor en aquest cel Glòria.

      Elimina
  13. i que em queda per dir-te? subscric totalment els mots que t'adreça la Glòria!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Digues que aniràs a Boí, encara que sigui mentida...
      Gràcies Elfree.

      Elimina
  14. Ombres allargades com si fos a la tardor i aquest Pantocràtor tán net... que sembla fet de nou.

    Bona tarda Xavier.

    ResponElimina
  15. No és la tardor però és la tarda. Com a mínim l'arrel de la paraula és la mateixa.
    Els artistes que han dissenyat el mapping tenen gairebé la mateixa imaginació que el que va fer l'original fa mill anys.
    Gràcies Pere.

    ResponElimina
  16. Precioso reportaje Xavier. Te pido disculpas por no comentarte mas a menudo aunque te sigo "viendo", tenemos otro nietecito y claro ......

    Con respecto a Gemma, si tu lo crees oportuno y te parece bien, le puedes hacer llegar su foto para la família con plena libertad, como cosa tuya. Considero que TODOS han sido unos verdadero valientes, con una entrega digna de elogio.

    Un saludo grande. (empleo este medio, no encuentro tu dirección).-

    ResponElimina
    Respostes
    1. Felicitats pel teu nou nét J. Antonio.
      Li enviaré la foto a la Gemma, estarà contenta. Gràcies.

      Elimina
  17. Uns instants que fan un poema amb imatges dels bons, on s'entremescla fons i forma. Ets únic, Xavier, com una d'aquestes estrelles.

    ResponElimina