dissabte, 24 de juny del 2017

All you need is l’ou

All you need is l’ou, l’oucomballa, concretament encara no fa 10 dies.
   Com que avui és Sant Joan (Baptista) m’ha vingut al cap una cita de l’evangeli segons Sant Joan (Lennon)
   “No hi ha res que puguis fer que no es pugui fer
   Enlloc  pots estar si no és allà on pertanys.
   És fàcil!
   Tot el que necessites és amor!”
   Sóc nascut entre revetlles, de quan la de Sant Pere era gairebé tan important com la de Sant John.
  Demà farà 50 anys que van emetre aquesta cançó dels Beatles en directe per televisió via satèl·lit, per a 30 països. Diuen que la van veure 400 milions de persones. Jo estava a punt de fer 12 anys, i m'ho vaig perdre.
  La ràdio de la mare, endolcia aquell país governat pels feixistes, que a més d’odiar i maltractar la seva població menyspreava la música dels Beatles. Si et deien que semblaves un beatle, era un insult.
  Buscant pel dial es podia escoltar, molt esporàdicament alguna cançó dels genis de Liverpool.
   Més de 10 anys abans de tot això, a la gramola del pare encara no hi havia discos de rock. Teníem discos de “pedra” de l’Escolania de Montserrat, de sardanes, sarsueles i pasdobles. M'agradava escoltar música.
  Porto la ressaca d’haver anat a dormir tard, i també la ressaca d’haver arribat, un dia d'aquests, als 62 anys, amb l’ajuda, ara ja ho puc dir, de l’amor.

36 comentaris:

  1. Per molts anys! Que la música dels Beatles, i totes les altres t'acompanyin. I amb molt d'amor.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies consol. Música i amor... què més es pot demanar?

      Elimina
  2. Jo la ressaca no la porto de la revetlla que vaig fer jo, sinó de la petardada que al meu barri va durar fins a la una de la nit...Vaig estar a punt de ficar-me sota el llit com els pobres gossets!
    És bonica la tradició de l'ou com balla i aquesta radio antiga...Recordo que intentàvem escoltar radio pirenaica, que era tota una proesa.
    És que el què no aconsegueixi l'amor!!!
    Bon vespre, Xavier.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies M. Roser. Només fins la una de la nit? Al meu barri passades les tres encara tiraven coets i petards.
      Les ràdios no oficials sonaven fatal. Aquesta ràdio ja no sona ni bé ni malament, es va espatllar però la guardem.

      Elimina
  3. Per molts anys, Xavier!

    M'ha agradat aquesta idea del títol del post, m'ha fet riure... aquest ou com balla, ens enamora sempre per més anys que tinguem... i les fotos dels ous balladors totes precioses.

    Que bonics els fanalets de colors!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies Carme. Quan encara sabíem menys anglès que ara, era corrent adaptar les paraules angleses a les seves semblances al català. Recordes el "Si tu vas al cel"?
      O la darrera cançó dels Beatles, el "LLet i vi"
      No puc passar sense fer una ruta pels oucomballa de la ciutat. I sempre me'n deixo alguns.

      Elimina
  4. Quantes coses entranyables en aquesta pinzellada de moments importants i vitals dels teus 62 anys, Xavier! Els temps canvien, però l'essència continua. L'ou encara balla, la música se serveix d'altres aparells però encara sona, l'amor encara és el centre de la teva vida... Ah, i encara tens els ulls tan macos com en la foto de quan eres petitet!
    Per molts anys més, Xavier!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies Montse, en vida teva, que es deia abans.
      Com dirien els Manel: "Ens ha costat Déu i ajuda arribar fins aquí"
      Música, amor i amistat.

      Elimina
  5. I per molts anys més, Xavier, amb l'ou que balla, la música que t'acompanya i l'amor, que no falte.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies Novesmúsiques. I gràcies també a l'amor i a la poesia.
      Aquesta setmana he estat oncle-avi per primer cop. La meva neboda-neta serà gairebé veïna teva. Ha nascut i viurà a Alacant.

      Elimina
  6. I els que encara et queden. Per molts anys i bones revetlles, a la de Sant Pere encara se sent algun petard. En el que no coincidirem és amb els Beatles, que no els tinc cap simpatia. Però cadascú escolta la música que més li fa sentir!

    ResponElimina
    Respostes
    1. El fenomen Beatles només es pot entendre si es va viure quan van aparèixer. Encara que les seves primeres filmacions eren en blanc i negre, van introduir el color a la música popular.
      La portada del primer disc de Joan Manuel Serrat va ser inspirada en la portada del segon disc LP dels Beatles. Raimon es deixà els cabells llargs com ells. Lluís Llach declarà que n'era fan. Els Sírex, Mustang, etc. n'eren deutors.
      Sense desmerèixer els Stones, els Who, etc. són ells els que van obrir camí.
      Disculpa que m'embranco...
      Gràcies per les felicitacions i la teva opinió Xexu.

      Elimina
  7. no se quan has fet els anys o potser se'm ha passat però encara que sigui amb ressaca de dormir tard per molts anys i ben jove i amb amor!

    ResponElimina
  8. Hem d'agrair al govern que ara ens sentim més joves, cada vegada ens falta més temps per a jubilar-nos.
    Dit açò, si has fets anys, moltes felicitats!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies per la felicitació JP. Amb el teu permís, en temes de jubilació no agraeixo res al govern.

      Elimina
  9. Per molts anys!!
    A mi també m'agraden els Beatles. La seva aparició va ser tot un fenomen, encara que jo era massa joveneta per ser conscient.
    Recorde escoltar a la radio les seves cançons i les de los Bravos,i el Duo Dinámico mentre la mare netejava amb els rul·los al cap. Quins records!
    Me'n vaig a passar l'estiu a la serra. Espere retrobar-vos a la tornada.
    Bon estiu per a tots.
    Una abraçada.

    ResponElimina
  10. Gràcies per la felicitació Mari. Que els aires i (m'imagino) la tranquil·litat de la serra et facin un estiu plaent. Jo també espero que ens retrobem a la tornada.

    ResponElimina
  11. Entranyable entrada Xavier. Històries de la nostra Història... Grans Beatles! Magnífiques fotos com de costum.

    "Imagine ou the people, voting the 1st of october"

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies Risto. És bona aquesta estrofa de l'Imagine. Esperem que s'acompleixi.

      Elimina
  12. Aquest any el corpus m'ha enganxat a fora i no he pogut gaudir en directe dels ous ballarins com l'any passat

    ResponElimina
    Respostes
    1. A veure si l'any que ve ets aquí, Pons i pots fer els cors del "All you need is dancing l'ou"

      Elimina
  13. felicitats i com no....62 anys més d'amor.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies Joan, et desitjo també, molts anys d'amor. I com no, acompanyats de salut.

      Elimina
  14. Per molts anys Xavier. Estic d'acord amb tu ... tot el que necessitem és amor!

    Bona tarda.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies, i per molts anys també a tu, per la revetlla del teu sant, Pere.

      Elimina
  15. Moltes felicitats.

    Pels que fa als Beatles, no els vaig veure néixer, però cada cop que els "punxo" és com un tornar a néixer.
    Salut i amor.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies Rafel. Els Beatles amb només 8 anys de vida activa van fer una carrera que ha deixat més petja que d'altres grups que han durat 40 anys.

      Elimina
  16. El 26! Per molts anys amb vuitada! Jo el 20 de juny.
    Quina ressaca més agradable la teva!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí Helena, el 26. Com un capicua: el 26-62.
      Gràcies i per molts anys a tu també

      Elimina
  17. Per molts anys, Xavier, amb retard però de tot cor t'ho desitjo!
    El món amb tu és molt més habitable.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies Glòria, i que tu i la teva poesia ho vegeu.

      Elimina
  18. Que bonic, Xavier! Els records d'infantesa, que compartim, aquesta mirada enrere sense ira -penso-, i aquest final d'amor. Saps què penso? Només ens coneixem del blog i d'haver-nos vist una vegada, però crec que sí, que se't nota que l'amor t'ha acompanyat fins arribar als teus 62. Que segueixi així! Per molts anys!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies Teresa, els problemes de la vida, que sempre n'hi ha, amb amor semblen més lleugers.

      Elimina