dilluns, 3 de juliol del 2017

Can Etrock

   L’Araceli i la Míriam ja fa estona que són a Canet. Fa temps que tenen les entrades per al Canet Rock. Sort que van ser previsores perquè fa dies que s’han exhaurit.
    Després de la Iaia apareixen els Gossos a l'escenari.
    Miren cap el cel, pot passar de tot. Algun núvol negre vol amenaçar.
canten els Gossos:
   ...“i ploren,
ploren pels carrers ploren”
    El final del dia sembla que vol plorar. L’Araceli mira cap a ponent.
      - Cel rogent...
      - No acabis la frase - talla la Míriam.
   Quan apareix el Mainat algú diu: "aquest és el boss de Can Etrock". S'escolten els primers crits en favor de votar l'u d'octubre.
    Quan els Jarabe de Palo canten "la Flaca", fa estona que la nit de Canet s'ha adonat que la penya estima Pau Donés. 
   Canet és la nit, és la joventut, és la promesa d'una República lliure. Fins i tot té moneda pròpia, el canetum.
   Una cervesa, un canetum. En Miquel del roig, canta uns quants garrotins. Reivindicació i humor. "Amb el somriure la revolta", que cantava el mestre.
    Els Amics de les Arts avui canten el “Heu vingut a robar-nos les dones...” i no pas  l’heu vingut a robar-nos les urnes
      - Bora nit mal parits! - Crida el Gerard Quintana des de dalt de l’escenari, just un segon abans de que comencem a menjar-nos un plat de sopa de cabra.
   Després dels Zoo és el moment en que uns veterans es conjuren a tornar a venir l’any que ve.
   Des de dalt de l’escenari tornen a fer un visca a la República Catalana. Veritablement el Canet Rock és un espai de llibertat. 
   Cauen gotes del cel, però la Sol no se n'adona. És de nit i el seu nom segueix il·luminant.
   Els Buhos, ocells nocturns, toquen de nit.
   Foto: Mireia Pujol
     Amb els Txarango arriba la claror del dia. La germanor internacional.
    Foto: Mireia Pujol
    Uns supervivents contemplen el camp de batalla. Comencen a haver-hi baixes importants.
   L'Araceli viu lluny i marxa. I la Míriam amb la riuada de gent baixa cap a l'estació de tren.
  Alguns dormen al vagó, ella no. L'any passat no va poder venir i ara està eufòrica.
   Du els auriculars posats i torna a escoltar els Gossos
“... com gotes d’aigua s’enyoren
 aquells que ja no es veuran...”
   Rep un wadsap. És en Roger.  "Sóc al tren, estic tornant de Canet". Emoticons diversos, sobretot de sorpresa. Són al mateix tren, es troben a l'andana de l'estació de Sants.
    Can Etrock és màgia!!

23 comentaris:

  1. La màgia de Can Etrock, que no falti.
    Quina sort que s'hagin trobat a l'andana de l'estació de Sants!!!
    Els veterans es onjuren a tornar l'any que ve, però hi ha una maneta que no es gens veterana... però segur que es conjura també. Quin goig poder-hi ser... i passar-ho bé.

    ResponElimina
  2. És com una revetlla afegida. Intentarem no fallar el 2018, quan serem encara més lliures.
    Carme, hi ha lloc per a més veterans...

    ResponElimina
  3. Però ja no és el que era en la seva primera edició, no? O sí? No m'acaben de fer gràcia aquesta mena de festivals...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Els de la primera edició eren especials perquè era el començament de la fi del franquisme.
      Els d'ara són especials perquè són la fi definitiva del franquisme...
      Hem trigat molt!
      Prova-ho l'any que ve i potser canvies d'opinió Xexu. Una cosa són aquesta mena de festivals i una altra és el Canet Rock.

      Elimina
  4. Veig que no vas arribar a les primeres files amb la munió d'adolescents... ;-)

    Digues, quin grup et va agradar més?

    ResponElimina
    Respostes
    1. És cert Risto, ens vàrem perdre els conjunts anteriors als Gossos.
      És difícil això que dius de quin grup em va agradar més. Sopa de Cabra van fer un repertori triat per votació popular, per tant van tocar el més conegut de la seva carrera. Estan en forma.
      Els Amics de les Arts tenen una gran qualitat. Em quedo amb tots dos grups. (sense desmerèixer els Gossos)

      Elimina
  5. Dec estar una mica espesa, perquè quan he vist el títol no m'he adonat de seguida de què es tractava, molt enginyós...
    Veig que vas anar a recordar vells temps i això sempre es bo i potser t'ho vas passar millor i tot! Quan llegeixo el nom dels grups trobo que els trien ben originals: la Iaia, Gossos... és clar que abans també hi havia els Sopa de cabra!
    Però hi ha una foto que no m'agrada, bé, no la foto, sinó la realitat que representa; per què som tan marranots, que no hi havia papereres???
    Bon vespre, Xavi.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Fan mal efecte els papers escampats pel terra. Hi ha poques papereres i totes plenes a vessar de seguida. Hi ha pocs vàters per a 20.000 persones que beuen molta cervesa. A les noies no els queda una altra opció, per no fer tanta cua, que anar al d'homes. El resultat és que hi ha vàter de dones i vàters mixtes i no n'hi ha d'homes. No importa, la tolerància i el bon rotllo predominen.
      Ens hi veiem l'any que ve, M. Roser?

      Elimina
  6. No te'n perds una Xavier 😉 molt ben fet!
    Només de veure les imatges que ens mostres,segur que t'ho vares passar molt bé! 🎸

    ResponElimina
    Respostes
    1. És cert el que dius Joan, d'ençà que els tornen a fer hem estat a tots 4: el de 2014, 2015, 2016 i 2017.
      I si fan el del 2018, intentarem fer-ne una tradició.

      Elimina
  7. Waw, quina festassa! Veig que t'apuntes a totes, Xavier.
    Ben fet!!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Glòria, si el Barça és més que un club, el Canet Rock és més que un festival.

      Elimina
  8. I quina alegria saber que han pogut tornar-hi els qui l'any passat no hi van poder ser! I quina sort, aquests seixantins força més valents que jo i que s'apunten a totes! Espero que l'any vinent el vostre conjur no hagi perdut ni mica de vigència!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Als mitjans han dit que érem 20.000 persones, però jo sé que n'érem 20.001, Montse.
      Les "bruixes del Maresme" no fallen quan se les conjura.

      Elimina
  9. Xavier,
    Amb la meva malaltia, si passo un dia sense dormir puc recaure. Jo söc d'anar a dormir a les 10. T'envejo!

    ResponElimina
    Respostes
    1. No vaig passar un dia sense dormir Helena. Em vaig llevar a l'una de la tarda.
      Al Canet Rock del 2015 hi vaig anar mentre estava en tractament de càncer. Ja ho diu la dita: qui no té un all, té una ceba.

      Elimina
  10. jove d'esperit veig! jo mai vaig anar al canet rock vaig anar a l'altre i a sobre vaig anar al penúltim o últim que es feia ja que abans la meva família no em deixava permís per anar-hi quins temps! els meus passats i per tu molt presents! felicitats per tot :pel reportatge i per la jovenesa d'esperit i de cos!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Enguany l'únic músic més "vell" que nosaltres era en Mainat. Reserva entrades per al Canet Rock del 2018 Elfree. Aprofita que no has de demanar permís!

      Elimina
  11. Aquest esperit de llibertat i de ser allà és el motor diari de la nostre vida. Poder estar on un vol estar és un triomf

    ResponElimina
    Respostes
    1. A veure si l'any que ve tornes a estar en forma al 100% Joan. I anar a tot arreu on et plagui, i al Canet Rock si et ve de gust.

      Elimina
  12. Fantàstic, el Canet. Però ¿en Mainat és partidari de votar? Qui ho diria...
    I els canetaires, ¿no es podrien endur les seves brutícies a casa o deixar-les en un contenirod? Porcs ¡Ai, quina Pàtria ens espera, amb aquesta gent...!
    Per altra banda,tenia ganes de retrobar-te, puntal fidel del blog. Del teu i del meu.

    ResponElimina
  13. A mi també m'agrada retrobar-te Olga.
    Quan en Mainat cantava amb la Trinca no estava gaire per la causa, però darrerament és un fervent defensor de la independència i del referèndum que ens hi ha de portar.
    A mi també em fa ràbia veure tanta porqueria per terra. En el cas de Canet, cal repartir responsabilitats amb els organitzadors que van posar papereres insuficients que de seguida es van omplir. Això no disculpa els que embruten. Tal com dius s'ho podien endur i llençar-ho als contenidors de fora el recinte.

    ResponElimina