diumenge, 22 d’octubre del 2017

Els bloguers seran sempre nostres

   Els bloguers* seran sempre nostres
    La nostra fita és que deixin lliures els pacifistes que estan  tancats a la presó: Jordi Sànchez i Jordi Cuixart. Els retenen molt lluny de casa.
    Aquesta tardor uns ocells de mal averany volen pel cel de Barcelona, generalment de dia, però també se’ls sent alguna nit. 
   No cal que enviïn persones armades contra un poble pacífic. És de covards atacar persones desarmades.
   * (i les blogueres)

26 comentaris:

  1. Seguim al carrer, i haurem de seguir sent-hi!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tal com dius Xexu.
      El títol d'aquest post està manllevat del carrer: "Els carrers seran sempre nostres".

      Elimina
  2. Què passarà aquesta setmana? Si ens han declarat el 155, ja no cal pensar més en el diàleg, marxem!!!
    Bona tarda, Xavier.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Penso que els nostres representants polítics ho tenen tot pensat i mil·limetrat Roser.
      Pacíficament!

      Elimina
  3. Respostes
    1. Els enemics de la nostra llibertat es passen tant, Antoni, que ells mateixos s'entrebancaran.

      Elimina
  4. Es passen de fatxes, però nosaltres a la nostra, No esteu sols!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Nosaltres Rafel, com diu Lluís Llach: "Tossudament alçats"

      Elimina
  5. Estava ben a prop, just al costat d'aquesta pancarta de Santa Eulàlia l'H, quan vam començar a caminar avall cap a Plaça Catalunya. Molta estona havia estat tocant el carrer València.

    Aquí estarem... als carrers i als blogs, també.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Carme, el conseller Romeva ho ha dit clar: «...davant del feixisme, no valen equidistàncies...La república no és una opció, és una absoluta necessitat de supervivència»

      Elimina
  6. Res podran contra uns bloguers units, alegres i combatius!!

    ResponElimina
  7. Em fa gràcia com un lema de les CUP ha acabat cantat per tothom inclosos els burgesos de convergència.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Vinguin d'on vinguin... benvinguts a la resistència, Pons.

      Elimina
  8. He vingut al blog per encomanar-me l'esperança i sí :
    "Els bloguers seran sempre nostres!"

    ResponElimina
    Respostes
    1. L'esperança i la força ens l'hem d'encomanar uns als altres. I les abraçades, Teresa.

      Elimina
  9. No sabem lo lluny que està, però si hem arribat fins aquí també ho farem fins al final

    ResponElimina
  10. et faig les palmes..... anims! ens queda molta feina i no serà facil

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies pels teus ànims Kira. Ens fan falta a tots plegats

      Elimina
  11. Avui estem força refets, i amb aquestav pujada d'adrenalina podrem encomanar energia a tots els blogaires.
    Felicitats, vius en una república nova.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies per les felicitacions Olga. Són mútues, multitudinàries.
      La República és com ens diu la Balanguera:
      "...i de la nova primavera
      sap on s'amaga la llavor.
      Sap que la soca més s'enfila
      com més endins pot arrelar."

      Elimina
  12. Serà bonic adonar-se que somnis i realitat són una mateixa cosa, creure que els ocellots de mal averany acabaran emigrant i poder gaudir de la nova claror dels dies que vindran. Serà bonic adonar-se que l'optimisme i la realitat són una mateixa cosa... Espero que el futur més immediat ho confirmi.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies per aquest comentari Montse:
      poètic i encoratjador
      se'n podria fer una cançó.

      Elimina
  13. La que sí serà sempre nostra és la poesia! Poc hi entenen d'això els fatxes.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Molt bona la teva reflexió Helena. Els feixistes com a molt saben articular el "A por ellos"

      Elimina