dilluns, 27 de novembre del 2017

Més lluny

Més lluny, sempre aneu més lluny,
més lluny de l'avui que ara us encadena.
I quan sereu deslliurats
torneu a començar els nous passos.
(“Viatge a Ítaca” de Lluís Llach)
  La Marta és asseguda a una cadira mentre pren un cafè amb llet en una tauleta de la coberta del vaixell.
    - Puc seure? - demana el Carles assenyalant la cadira lliure que té ella al davant.
      - Sí - diu assenyalant la cadira.
      - Gràcies - diu ell mentre deixa l’ampolla de cervesa sobre la taula.
      - Saps quan re-emprendrem el viatge? - pregunta ella.
    - Crec que encara falten dies, setmanes segurament. - i mirant-li els ulls afegeix: - em dic Carles.
     - Jo sóc la Marta - diu mentre desa el llibre que llegia.
    - T’imaginaves que en ple segle XXI ens podia atacar un vaixell de pirates? Que ens segrestessin part de la tripulació i ens amenacessin com ho van fer?
    - Ho intuïa, però la veritat és que no pensava que es podien saltar totes les lleis del mar. - diu ella mirant l’horitzó a través dels vidres.
    - Ni tampoc que fossin tan innobles i tan cruels amb els presos que ens han fet... fa el Carles amb un posat greu.
    - Saps què et dic? - somriu la Marta - que entre tots tornarem a prendre el timó del vaixell.
       - Creus que arribarem a Ítaca?
      - Ens espera el poble, no podem fallar. La travessa ha estat llarga, quan el motor va fallar, no vàrem remar tots plegats? 
   Ens hem embadalit amb la lluna, amb la seva llum i també amb la llum del far que ens guia...
   ...ens vàrem prometre el sol quan el vèiem néixer.
    Segur que tornarem a veure fumejar la xemeneia del vaixell,
    a admirar l’estela que deixem enrere...
    ...a canviar de rumb, si convé, per entrar segurs a bon port.
    A creure en la bellesa, 
    a gaudir d’una posta de sol i tornar-nos a enamorar.
    El futur ens espera.




20 comentaris:

  1. Sempre m'agraden molt els personatges dels teus contes. Trobo que són com de casa, com de la família. També m'agraden molt els teus diàlegs. I les teves metàfores tan ben trobades.

    Ja estic esperant veure fumejar de nou la xemeneia del vaixell i poder estar amb els ulls ben oberts quan arribem a port i gaudir de l'arribada.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies Carme. En aquest cas, indubtablement són de casa. Arribarem a bon port, acompanyats de la música de Llach.

      Elimina
  2. el que sabem segur és que el timó no agafarà teranyines, doncs de canvis sobtats no en falten. Però arribarem a port i baixarem a terra ferma, encara que sigui de nit

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies pels ànims Joan. Juntament amb la participació, és el que més ens cal per tocar la terra ferma que esmentes.

      Elimina
  3. Podia haver estat pitjor el segrest, almenys hi ha cervesa.

    ResponElimina
  4. Diuen cròniques fiables, que és cervesa Ichnusa de Sardenya.

    ResponElimina
  5. Em sembla que està molt clar qui són aquests Carles i Marta... espero que no defalleixin.

    ResponElimina
    Respostes
    1. No defalliran Xexu. Això sí, tothom a remar de valent, perquè tenim el vent en contra, i bufa molt fort.

      Elimina
  6. M'ha encantat com planteges la història, Xavier. Sempre amb la voluntat de no defallir. Però avui les imatges són tan boniques que m'hi he embadalit, oblidant a estones el diàleg.
    Gràcies per tanta bellesa!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies per aquesta mirada que tampoc no defalleix Montse.

      Elimina
  7. Veient aquest post no ens pòdem estar de creure en la bellesa!!!
    Petonets, Xavier.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hem de gaudir de la bellesa, abans no la prohibeixin M. Roser.

      Elimina
  8. Pujo i baixo amb la il·lusió, Xavier, però amb el poema de Kavafis i aquesta història tan esperançadora, avui torno a pensar que ens en sortirem. O sigui que gràcies!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies per les paraules Teresa. Tens raó en que el magnífic poema "Viatge a Ítaca" l'escrigué Kavafis. He posat Lluís Llach perquè és una de les estrofes finals que va escriure el cantant, seguint el fil de Kavafis i la traducció de Carles Riba.

      Elimina
  9. Preciós el teu conjunt de bloc d'avui, Xavier, i entranyable.
    Els deixants dels reactors també són considerats núvols pels meteoròlegs. La teva foto dels deixants és tot un símbol.
    Una abraçada.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies Olga. Quan hi ha censura, la simbologia és imprescindible.

      Elimina
  10. "...ens vàrem prometre el sol quan el vèiem néixer". Aquí resideix, crec, el nucli de tot el que has escrit. La proclamació de la independència no va ser en va.

    ResponElimina
    Respostes
    1. La proclamació de la República és vigent als nostres cors, Helena. Gràcies.

      Elimina
  11. Vivim moments complicats, però tinc molta confiança. No la vull/puc perdre. Ni la il·lusió tampoc.
    En en sortirem. A motor, a vela o remant.

    ResponElimina
    Respostes
    1. No et portaré la contrària Glòria. Ens en sortirem. La victòria i el teu nom retornaran.

      Elimina