diumenge, 10 de desembre del 2017

Catalunya, capital Brussel·les

  Per un dia Brussel·les deixa de ser la capital europea per convertir-se en la capital dels Països Catalans.
 Arribem al Parc del Cinquantenari i el cel (i la previsió meteorològica) amenaça pluja.
  A Brussel·les hi ha el president exiliat, i passa prop nostre. Tothom el vol fotografiar, igual com quan passa la diputada i candidata Marta Rovira.
   Abans que l’aigua arribi, trobem una intensa pluja de catalanes i catalans que venen al cor d’Europa a despertar-la. 
   Encara dorm. Fa anys que dorm. Dorm quan els refugiats truquen a la porta. Dorm quan els perseguits per la guerra o per la fam demanen ajuda.
   Dorm quan Catalunya reclama justícia i democràcia. Dorm quan hi ha presos polítics al sud d’Europa.
  Ara ja sabem que vàrem ser moltes més persones que 45.000 les que viatjàrem a Brussel·les el 7 de desembre.
    Com a la nadala, trobem un desembre congelat. I com a una altra: plou i venteja.
   És tan llarga la cua de la manifestació que quan arribem al final, els parlaments ja han començat.
   Som a temps d’escoltar un eurodiputat d’un altre país amic de Catalunya. I al conseller Comín, en Joan Coma de la Cup, la Marta Rovira d’ERC i en Puigdemont de Junts x Catalunya.
  Acabada la manifestació comprovem el difícil que és trobar una taula per dinar. Totes són ocupades per gent vestida de groc.
  Per fer una fotografia al Manneken Pis ens hem de posar a la cua de catalanes i catalans que desfilen pel carrer, i aprofiten per visitar els punts més emblemàtics de la ciutat.
   També per visitar la petita Janneke que fa pipí al fons d’un carrer. No ho pot fer discretament perquè una munió de càmeres catalanes la retraten.
   Els carrers (també els de Brussel·les) seran sempre nostres.
   La Grand-place també.
  Jacques Brel canta Ne me quitte pas. No ho farem, no oblidem els presos polítics: no esteu sols!!


26 comentaris:

  1. Era perfectament imaginable que aquesta no te la perdries!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ens va costar decidir-nos Xexu, tant que vàrem trobar autocar perquè van haver-hi anul·lacions.

      Elimina
  2. Enveja, enveja, és el que tinc, dels que heu viscut aquesta trobada.
    Joitenia el cor amb vosaltres i us he seguit tant com he pogut i m'han deixat.
    Emocions compartides a distància.
    Un més... endavant, pas a pas, per més que costi...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Carme, encara que en aquest cas no hi eres físicament, sempre hi ets d'alguna manera.
      A certes edats, fer viatges de 16 hores d'anada i 16 hores de tornada amb autocar comença a ser feixuc. Tot per la República.

      Elimina
  3. Gràcies per regalar-nos aquest reportatge magnífic als que no vam anar-hi...Fa patxoca veure tanta catalanitat i grogor en una capital d'Europa, ara resulta que Catalunya en té dues, Barcelona i Bruseles!!!
    Bon vespre, Xavier.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Esperem que hagi servit per despertar Europa M. Roser. I també per mantenir viva la nostra flama.

      Elimina
  4. Quina sort d'haver-ne pogut formar part, Xavier, i quina enveja que em fas! Són uns moments històrics i ens hi juguem massa coses; no podem pas defallir.
    Gràcies per haver-nos-hi deixat viatjar des d'aquest reportatge i una abraçada!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ara que ja ha passat, gairebé trobo a faltar el cafè de màquina i les cues dels lavabos (sobretot les dones) de les àrees de servei de l'autopista.
      Gràcies a tu per ser-hi en la distància Montse. Ens ho juguem tot.

      Elimina
  5. M'he reconegut,d'esquena,en alguna foto.
    Moments intensos que no oblidarem mai !

    ResponElimina
    Respostes
    1. Van ser moltes hores viscudes amb emoció. Ho recordarem sempre Antoni.

      Elimina
  6. Jo també hi era, però no surto a cap foto... ;-(

    ResponElimina
    Respostes
    1. Potser se't veu en alguna Risto, però lluny i d'esquena.

      Elimina
  7. Estic molt orgullós de tots els que vàreu anar a Brussel·les! 🙂

    ResponElimina
    Respostes
    1. Això és com una cursa de relleus Joan. No tots podem ser a totes les convocatòries.

      Elimina
  8. Enhorabona, heu estat uns grans ambaixadors i heu donat molt bona imatge de país pacífic i civilitzat. El vostre esforç anant tan lluny ha valgut molt la pena.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies Consol. Hi havia gent molt més meritòria. Persones de mobilitat reduïda amb cadires de rodes, gent molt gran, mainada en cotxet...

      Elimina
  9. Per mi va ser una experiència de les que deixen petja. Estic molt orgullosa d'haver pogut participar en una manifestació com aquesta, demostrant tots els participants un civisme i un bon rotllo admirables. Tot hi que em va resultar esgotadora en alguns moments ho tornaria a repetir, segur.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Vàrem ser incomptables Glòria.
      Sensacions incomptables. Però hi ha una cosa segura: que comptem.

      Elimina
  10. Gràcies pel teu reportatge que ens fa participar, des de dins, encara que no hi poguem ser. Heu estat la millor ambaixada.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Comentaris fets per brussel·lencs, asseguren que mai no havien vist una manifestació tan ben organitzada i tan cívica com la que van fer les més de 45.000 persones catalanes. Moltes més de 45.000, Teresa.

      Elimina
  11. Saps que no compartim aquest tema, però una cosa si vull dir, amb el teu permís... admiro, i molt, que tanta, tanta gent, faci una moguda com aquesta, i no hi hagi cap incident greu.
    No com quan d'altres es manifesten, moltíssims menys, i acaben volant cadires!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies Joana. Corre un video per les xarxes on es veuen les brigades de neteja de Brussel·les que van al darrere la manifestació i no hi ha res per escombrar, de tant net que ho vàrem deixar.

      Elimina
  12. Una bona fita, la de Brussel.les! Nosaltres demà a l'escola commemorem l'1 d'octubre, per mi un punt de no retorn... Bona nit!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Esperem que el 21D refermi la victòria de l'1-O, Gemma.
      Endavant!

      Elimina
  13. Molt ben trobat el final! Jo també t'envejo.

    ResponElimina
    Respostes
    1. La trobada amb Jacques Brel va ser casual Helena. No el buscàvem. De fet ni sabíem de l'existència de l'estàtua.
      El que coneixem és la seva cançó més coneguda: el "No em deixis tan sol"

      Elimina