dimecres, 19 de setembre de 2018

Una setmana a Sardenya

   L’11 de setembre a la Diagonal, entre milers d’estelades catalanes, també hi havia una bandera de Sardenya.
  De seguida em va venir a la memòria la setmana que vàrem passar l’any passat a Sardenya.
   Dos dies a l’Alguer i la resta la dedicàrem a visitar un fragment del nord de l’illa.
Quanta abundància
brillant i lluminosa
arran de costa.
Sonen campanes
per sobre les teulades
i el temps s’atura.
Amb llum de sol
sobre la mar naveguen
roques de foc.
La mar en calma.
La primera banyista
és arran d’aigua.
Lent i en silenci
un matí de setembre
desfà amarres.
A s'hora baixa
l'amor em demanava
un petó als llavis.
El sol roent
l'elefant enlluerna
i n’obre escletxes.
El nurag d'Eni
vers rutes per la vida
a contrallum.
 L'ombra dels segles
 deixa a l'intempèrie
 un bosc de pedra.
Dins de la roca
els antics s’aixopluguen 
del vent del temps.
Cases de Bosa
rere el pont s’esperen
acolorides.
Potser per dir-nos
el darrer adeu-siau
mirem enrere.

dimecres, 12 de setembre de 2018

11 de setembre de 2018

Marxa de torxes

Flama republicana 

 Sants, Catalunya 

Crema del Decret de Nova Planta

Borinots, Castellers de Sants

Llibertat presos polítics. Free preses, exiliades...

Diagonal de Barcelona, Catalunya

Llaç groc

Samarretes corall

Pilars republicans

Democràcia, llibertat, república, pau.

Ja és tardor als Grans Magatzems

dimarts, 4 de setembre de 2018

Pic de Baborte pels bells paratges

   El pla de la Cabana Rull és en silenci. Amb els companys amants de la muntanya i de la llibertat ens decidim a pujar el Pic de Baborte, a la Vall Ferrera.
  El camí que hem triat no l’havíem fet mai, tot i que té molt de renom. És una via de nom carnerià, de “bella anomenada”.
   Sortim de bon matí.  El sol tot just toca l’enforcadura de Forcadell.
   L’estany de la Rovira encara és a l’ombra. Fa fred per ser agost.
    Arribem al refugi Bivac d’en Jordi Sànchez on per fi escalfa el sol.
   Mentre descansem aprofitem per esmorzar i observem el turó Comín.
   Quan re-emprenem la pujada passem per un seguit d’estanys. Com si fossin un rosari. El primer que trobem és la Bassa de la Dolors.
   Més amunt hi ha els estanys de Romeva que son als vessants del Puig del Lluís.
   Passada la collada de les Junqueres comença la pujada dura. 
    Cal grimpar per les roques Turull.
   Un isard que hi ha sobre la penya Cuixart ens observa.
  L’alçada aconseguida fa que les vistes s’eixamplin, i veiem ben propers els cims del Sotllo, la Pica d’Estats i el Puig de Mont.
   Darrere del Serret de la Meritxell es veu la serra de la Maladeta.
    L'estany de Sotllo, i més amunt els estanys Fons i el de la República Catalana.
  Des de dalt del pic de Baborte, a una alçada de 2938 metres la vista és encara més extensa.
   Ens hi estaríem tot el dia, però la baixada serà llarga i cal marxar.
   La davallada fins la plana de Ponsatí es veu més clara.
   És migdia, el sol és alt i a la tartera del Forn passem calor.
  Sort de les aigües dels estanys que refresquen la mirada. A la vora d’alguns d’ells hi creixen flors Gabriel. Segur que a l’Anna li agradaria veure-les.
   Les baixades es fan llargues, tornem a passar per tots els llocs de bella anomenada. Com que hi ha estona per pensar, a la ment portem les nostres persones estimades. Impossible oblidar-les.
   Per a totes elles, els millors desitjos de pau i llibertat. I que ben aviat puguin venir, si ho desitgen, a contemplar elles mateixes aquestes vistes.


dimarts, 28 d’agost de 2018

Pic d'Areste i estany de la Llibertat

   La Petra i l’Oleguer encaren la pujada a l’Areste quan encara no ha sortit el sol.
En Luigi, que és la parella de la Petra, s’ha hagut de retirar just quan començaven el camí del refugi de la Vall Ferrera, per problemes de calçat, i l’Edurne,  xicota de l’Oleguer ha preferit no pujar i s’ha quedat a les bordes.
  Ella no s’amoïna gaire de l’itinerari que fan. Es limita a seguir l’Oleguer que és qui coneix la Vall Ferrera.
    - No sé si anem pel bon camí - diu ell després d’unes 2 hores de pujada.
    - Què dius Oleguer? No em vas dir que coneixes aquestes muntanyes?
    - Sí, però concretament l’Areste ja et vaig dir que no l’he pujat mai. No és normal veure la Pica i el Sotllo des d’aquest angle.
        - I a sobre, emboirats - afegeix la Petra.
    Han de desfer part de la pujada.
   Troben 3 homes que pugen la costa. Li pregunten al que va més endarrerit si van bé per pujar l’Areste. També hi pugen, però no estan segurs del camí que segueixen perquè tampoc no l’han pujat mai.
   Decideixen seguir-los perquè semblen més orientats.
   Han fet bé de fer-ho. Després de 2 hores més de dura pujada, arriben al cim.
   Els homes els demanen si els poden fer una fotografia.
    - Que es vegi bé la Pica d’Estats al darrere - demana el més vell.
  L’Oleguer descansa mirant cap a llevant. Als seus peus, molt més avall, hi ha l’estany d’Areste.
  Al nord, contemplen l’estany Fons, el pic de Sotllo i la Pica d’Estats. I petitó, a l’esquerra de l’estany Fons, l’estany de la República catalana.
    Els homes comencen la davallada per un camí diferent del que han pujat.
       - És una mica més llarg, però ens estalviarem la verticalitat de la pujada. - diu un d’ells.
  També al nord però una mica a ponent, i amb forma de piràmide com l’Areste, el pic de Baborte.
      - Un dia l’anirem a fer - assenyala l’Oleguer.
   La Petra pregunta al grup d’homes si saben com es diu l’estany que es veu des d’aquí.
     - Fins fa poc no tenia nom. S'anomena estany de la Llibertat i el camí de baixada hi passa molt a prop.
      Quan arribem a l’estany de la Llibertat, un dels homes es despulla i s’hi banya.
     - Ja està batejat! - crida des de la fredor de l'aigua.
Quan marxen els homes, la Petra demana de quedar-se una estona més a la riba de l’estany de la Llibertat.
       - No hem descansat en tot el dia. - suggereix ella quan el grup del que s'ha banyat ja és lluny.
La baixada als Plans de Sotllo encara es fa llarga.
    - Tot el que hem pujat s’ha de baixar - diu l’Oleguer mentre li ofereix la ma a la Petra per estalviar un mal pas.
  Es mirem els ulls. Tot està connectat: les mans, les mirades... hi ha enamorament?
   - Què hem de fer amb les nostres parelles si permetem que l’amor neixi entre nosaltres? - es pregunten.
         Per fi arriben als Plans de Sotllo. Hi ha flors cotoneres. S’aturarien a passar la resta del dia aquí. I de la nit. 
  Però decideixen marxar i deixar aquest amor en dejú i tornar cadascú amb la seva parella.
  Abans de fer el darrer camí que baixa al refugi de Vall Ferrera cal pujar un darrer coll que s’enfila per unes roques. Hi ha una cadena per agafar-se i estalviar-se el perill de prendre mal.
      -  Abans no hi era aquesta cadena - diu l’Oleguer oferint de nou la ma a la Petra.
     - Es pot encadenar la muntanya? - pregunta ella tornant a agafar la ma de l'Oleguer.