diumenge, 7 de gener de 2018

Sempre endavant

    A finals de l’any passat una lluna creixent ens acostava a una superlluna. 
   El darrer dia de l'any es va llevar amb una llum solar que convidava a recordar.
    S'acabava l'any dels herois. L'any en que cada mes el poble va fer una gesta.
   La meva mare em va ensenyar una dita:
 "qui va a la muntanya i no cull romaní,
 ni té amor ni en pot tenir"
   Les cabres de Montserrat saben una altre dita:
"Les muntanyes seran sempre nostres"
    S'enfilen al cap de la "Dona prenyada"
    Els camins són per als excursionistes
   La naturalesa va cobrint les antigues construccions.
    Les balmes naturals, amb uns retocs, fa molts anys que serveixen de refugis, com aquest de Sant Salvador.
   Algú té preparat el sopar de cap d'any.
    La primera visió del nou any és la d'un colom blanc. Símbol de pau, la que tots volem.
   Tota experiència viscuda, bona o dolenta ens ha de servir per a millorar.
    El Destí ens espera.
   La lluna segueix creixent.
   Sempre endavant, que comença l’any.

20 comentaris:

  1. Carai, sembla que estiguessis a uns pocs metres de les cabres... I la del monestir de dia i de nit, vas haver d'esperar gaire per fer-les o són de dies diferents. Com de costum, genials. Continia retratant la vida amb el teu art i mostrant-nos-la als aprenents de fotògraf.

    ResponElimina
    Respostes
    1. No duia teleobjectiu, Risto, només una mica de zoom. Les cabres ens van passar molt a prop. Això sí, entremig hi havia un precipici, i elles ja deuen saber que els humans no ens hi acostem. Van baixar per allà tranquil·lament.
      Hores després les vàrem veure, crec que eren les mateixes, ben lluny, on es veu a la següent foto.
      Les fotografies són de dies diferents. Vàrem passar 3 nits (una d'elles la de Cap d'any) a les cel·les de l'Abat Marcet, i és des d'una de les finestres des d'on estan fetes les fotos del monestir.

      Elimina
  2. Quina manera més curiosa de passar el cap d'any, no se m'hauria acudit. Però què hi pot haver de més nostrat que començar l'any a Montserrat, no?

    ResponElimina
    Respostes
    1. Xexu, amb un parell d'excepcions per motius de salut, deu fer uns 30 anys que passem el Cap d'any a Montserrat. Nosaltres anem canviant, els turons perduren.

      Elimina
  3. Em pregunto per què vaig tan poc a Montserrat... he, he, he... si m'agrada tant!
    Que bonic tot! Unes fotos fantàstiques, Xavier.

    Gràcies per aquest tast de Cap d'any a Montserrat. Així ens fem la il·lusió de participar-hi una mica...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Carme la pregunta de per què vas poc a Montserrat li has de fer a la Rosanas. Ella ho sabrà.
      Bromes a banda, Montserrat hi és tot l'any, massa turistes ho saben. Justament en aquestes dates no n'hi pugen gaires.

      Elimina
  4. les muntanyes seran sempre nostres i com les cabres les anirem saltant, al mateix temps que ho farem amb els entre bancs que ens vagin sortint. Bon any i molts caps d'any a Montserrat

    ResponElimina
    Respostes
    1. D'impediments en sortiran més dels que voldríem Joan. Potser sí que haurem d'aprendre a saltar per tirar endavant.

      Elimina
  5. Jo la sabia en castellà, la dita del romaní. M'agrada molt. Qui va als blogs i no et visita és que no és un bon blogaire, diria jo.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Helena, ara tinc la sensació que això ja ho havíem viscut. Alguns caps d'any s'assemblen.

      Elimina
  6. Ooohhh, quines imatges! M'has de dir en quina cel·la estàveu, que em sembla que me la demanaré pel proper juny, amb aquestes vistes! I també vas pujar a Santa Magdalena, quins records i quina por, emparrar-se per aquelles roques pelades! Sí, aquestes muntanyes seran sempre nostres, passi el que passi. Gràcies per tanta bellesa, Xavier!

    ResponElimina
    Respostes
    1. A la de Santa Magdalena hi vam estar fa 2 anys, Montse. La que apareix a la foto reconvertida en refugi és la de Sant Salvador. Veritablement són camins no gaire aptes per qui pateix vertigen.

      Elimina
  7. Caram ja veig que has inaugurat any a la nostra Muntanya...A mi no m'agradaria pas que em convidessin a aquest sopà de Cap d'Any de la foto, he, he!
    M'encanta la darrera foto, però és clar per fer-la i has de fer estada, com a mínim una nit! Jo sempre que vaig a la muntanya, cullo un brotet de romani!!!
    Bon vespre, Xavier.
    Bon

    ResponElimina
    Respostes
    1. No ens hi vàrem pas quedar a dormir, M. Roser. Ni tampoc a sopar, però altres anys sí que hi hem vist gent acomodada per passar-hi la nit. De fet quan baixàvem, uns altres excursionistes pujaven carregats.
      Amb el brot de romaní sí que coincidim. Ja ho diu el virolai: "eixos turons coberts de romaní"

      Elimina
  8. M'agrada molt la imatge de la torre del Monestir,les obertures d'arc de mig punt sembla que estiguin mirant la lluna! 😉

    ResponElimina
    Respostes
    1. Va ser una coincidència, Joan. Els ulls de la torre ho veuen tot.

      Elimina
  9. Comences bé l'any, amb aquesta excursió tan bonica. La darrera foto és una preciositat.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Montserrat és un lloc espiritual encara que no siguis creient.
      Espero que tinguis un bon 2018, Novesflors.

      Elimina
  10. Bon any, Xavier! Després d'uns dies d'ensopiment estic tafanejant, posant-me al dia, revisant aquests posts teus sempre meravellosos.
    M'agraden molt les fotos de Montserrat, l'ultima espectacular.
    Et desitjo un bon any, Xavier, a tu i als teus. De tot cor.

    ResponElimina
  11. Content de que hagis deixat aquest ensopiment de què parles Glòria.
    Desitjo que el teu any 2018 sigui tan bo, que també esdevingui espectacular.

    ResponElimina