diumenge, 4 de febrer de 2018

Color de llibertat

    - Tulipes grogues, d’on heu tret aquest color?
    - Ens el dona la naturalesa, que és íntima de la llibertat.
    - Sento l’aroma de la llibertat.
    - De tot cor ho demano.
    - Jo ho reclamo.
    - Jo també ho exigeixo.
    - Un color és esperança de llibertat.
    - No en tenim cap dubte.
    - No tens una obsessió?
    - Ho reconec: obsessionat per la llibertat.
    - Prediques la desobediència?
    - Reivindiquem l’obediència a l’amor, als somnis possibles.
    - No us cansa la resistència?
    - La nostra naturalesa és la rebel·lia.
    - La llum no s’apaga.

    - Des de la matinada fins la nit...
    - Som gent de pau!

14 comentaris:

  1. somiem parar aquesta barbàrie que ens obliga a aguantar el que el feixisme dicta, un dia esclatarà i tant de bo ho faci de comú acord sense garrotades

    ResponElimina
    Respostes
    1. Has robat la paraula Joan: la barbàrie. És el que ens estan aplicant, i és el que hem d'aturar.

      Elimina
  2. Compartim aquesta teva obsessió, Xavier, i no pararem fins que els nostres polítics quedin en llibertat!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hem de lluitar per a que els polítics surtin al carrer, I per a que no hi entrin més persones innocents: ni rapers ni ningú més.

      Elimina
  3. No parem d'escampar el groc, i no hem de parar de fer coses.

    Ara a veure com ens organitzem per donar suport als de la Plaça Catalunya. Jo només hi viag passar divendres poca estona, però vull mirar d'anar-hi d'una manera sistemàtica algunes hores, perquè penso que estaria molt bé de mantenir un bon gruix de gent allà, fent torns, encara que siguin, poc organitzats. I portar-los-hi coses que puguin necessitar, els que s'hi queden a dormir o al menys moltes hores.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Les dues primeres fotos, posen la pell de gallina... i l'ajuntament de la última, quin és?

      Elimina
    2. És molt meritori l'esforç dels resistents de la plaça Catalunya. Hi vaig ser dijous, i també divendres a les 7 del matí. És febrer i hi fa fred. No és com al 15-M que era al maig.
      La darrera foto és de l'ajuntament de la Roca del Vallès.

      Elimina
  4. Som molts els queccompartim aquesta obsessió i somniem desperts i adormits, cants de llibertat!!!
    Bon vespre amb pluja regalada, Xavier

    ResponElimina
    Respostes
    1. Compartim l'amor a la llibertat M. Roser. I a la pluja.

      Elimina
  5. Has de descansar Xavier, algun dia t'agafarà un cobriment de cor. No ens cansem de reivindicar, però també és sa parar una estona, que som molts i mai no queda la reivindicació deserta....

    ResponElimina
    Respostes
    1. T'asseguro que faig vida normal, Xexu. Amb els amics i amigues i amb la família.
      Com a excursionistes sabem que hi ha muntanyes emboirades, camins glaçats, pics molt alts, etc. passos difícils de fer. Cada dia una fita fins arribar al cim.

      Elimina
  6. Retrats que immortalitzen uns temps convulsos, uns temps en que cal lluitar per les llibertats. Si no ho fem estem perduts com a nació i com a individuus lliures i sobirans. Endavant i ni un pas enrere!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. La revolta ens acompanya en aquests temps, Risto. Esclaus i mesells o lliures i desperts. La tria és fàcil.

      Elimina
  7. Com diu en Jordi Dorca, el mur cau, la llum continua.

    ResponElimina