diumenge, 11 de febrer de 2018

Montgrony

   Fa temps acostumava a pujar a Montgrony, com a mínim un cop a l’any. Per a mi és casa.
   Tenia uns 8 anys la primera vegada que hi vaig pujar, deu fer uns 54 anys. La carretera no hi arribava, i era el primer any que hi havia llum elèctrica.
  Amb els diners que recollíem a la cistella durant la Pasqua, els cantaires de caramelles de Sants, a la segona Pasqua anàvem a passar tres dies a Montgrony. Era una tradició que va durar molts anys.
   Des de Montgrony vaig veure per primera vegada, de lluny,  el Pedraforca.
   Hi ha una font dedicada a la Mare de Déu de la llet. Les dones del Ripollès que havien de ser mares, pujaven a Montgrony a beure d’aquesta aigua i a fer-se fregues als pits per a que els fos concedida llet per als seus fills. Com les dones del Berguedà, que ho feien a Falgars.
   Per això hi ha qui sosté que el nom original és Mogrony, que etimològicament té semblança a mugró.

  La imatge romànica de la Mare de Déu de Mogrony, o de la llet, que hi ha a l'ermita, data del segle XII. La capella, que és adossada a la roca, avui és tancada.
  S’atribueix a Montgrony el lloc on es van trobar els 9 barons de la fama, entre els quals hi hauria Hug de Mataplana, que la llegenda l’associa amb el compte Arnau.
  Les escales que pugen des del Santuari fins a Sant Pere, les va fer construir el comte Arnau, i després no va pagar els treballadors. 
  Per això diuen que “per soldades mal pagades” i altres malifetes el llegendari comte Arnau va ser condemnat, i volta eternament damunt del seu cavall de foc.
   A una roca del camí que va de Sant Pere al Coll de Mancillo, el comte Arnau hi va deixar la seva petjada i la del seu cavall.
   Enguany hi vàrem pujar dissabte 3 de febrer, un dia abans de la històrica nevada que ha caigut al Ripollès, a més d'altres comarques de Catalunya.
     A la pista dels Plans de la Pera, propers a Montgrony hi ha neu de les nevades de fa dies. 
    Resta poca cosa, però el cel prepara per a demà la gran nevada.
    Avui hi deu haver més de mig metre de neu.
    Ni el comte Arnau deu poder sortir del seu reconstruït castell de Mataplana.

26 comentaris:

  1. Un reportatge preciós i que ens il·lumina sobre la història d'aquest paratge. També m'agrada Montgrony i recordo que un dia d'estiu vaig dormir al pòrtic de l'església, un mirador esplèndid del Pedraforca.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Una nit al porxo de Sant Pere, Consol? Va venir el comte Arnau a estirar-te els peus?
      Bromes a banda, el mirador és magnífic: una finestra al Ripollès i el Berguedà.

      Elimina
  2. I tant, Xavier, quin reportatge tan preciós! Hi vaig pujar fa uns 20 anys, vam fer fotos espectaculars des de la finestra on es veu el Pedraforca, recordo escales i més escales... M'agrada aquesta mirada diferent gràcies a la neu del paisatge! He de tornar-hi! Gràcies per tanta bellesa!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ja fa 20 anys que hi vas pujar Montse? La visita ha prescrit... Tu mateixa et fas la recomanació: has de tornar-hi.

      Elimina
  3. Jo no fa 20 anys, però també hi he de tornar. Crec que en tota la vida hi he estat no pas més de 3 vegades, al menys 3 les recordo bé. La primera amb la Núria petitona, encara sense el'Oriol. I ara, ens els últims anys des que anem els estius a Camprodon hi hem tornat dos cops.

    La foto del Pedraforca a través del porxo, m'ha emocionat. És un indret preciós, te'l miris per on te'l miris. Gràcies per acostar-nos sempre a aquests llocs emblemàtics de la nostra terra. Si bé per a mi no arriba a ser casa, en el sentit que tu li dones. Sempre és casa, perquè la seva història o llegenda, també és la meva història o llegenda.

    M'ha agradat molt el teu post. Gràcies per la bellesa, un dia més.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ja que parles dels teus fills: la meva filla va aprendre a caminar al Montgrony, un mes de setembre de fa 35 anys, que hi vàrem passar una setmana.
      Antigament i entre setmana a l'hostatgeria es vivia com a una casa de pagès.
      Carme, si el comte Arnau va fer llegenda fa gairebé 700 anys, nosaltres l'estem fent ara.

      Elimina
  4. Jo fa un parell d'anys que vaig anar-hi, és un lloc preciós que tu has plasmat molt bé, amb les teves fotos, segur que si algú hi va per primera vegada , després de mira les fotos li resultarà tan conegut com si ja hi hagués estat felicitats. Veig que una mica més i us quedeu a encallats a la carretera us va venir d'un dia.
    Bon vespre, Xavi.

    ResponElimina
    Respostes
    1. És cert això que dius M. Roser. Algunes de les carreteres per on vàrem passar, l'endemà estaven totalment tallades i no s'hi podia circular ni amb cadenes.
      El fred de les muntanyes ho anunciava.

      Elimina
  5. Que maca la foto del Pedraforca! Una molt bona vista.

    ResponElimina
    Respostes
    1. El Pedraforca, igual que Montserrat, és un símbol, Helena. No et canses de mirar-lo i admirar-lo.

      Elimina
  6. Vas tenir molta vista. Si arribes a triar diumenge per pujar, t'haguessis emportat un disgust, o més d'un mal de cap. No el coneixia i sembla un indret fantàstic.

    ResponElimina
    Respostes
    1. M'agrada molt la neu Xexu, però tot l'enrenou de les cadenes se'm fa feixuc. Prefereixo caminar-hi que conduir-hi.
      Tu que ets excursionista, una informació: des de Montgrony es pot fer el Pedra Picada (2055m) sense cap dificultat, i des del cim es veu una vista extraordinària cap al Puigmal.

      Elimina
  7. No ho conec tot això, no hi estat mai.
    Ho trobo preciós i impressionant.

    Bon dia Xavier.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Actualment és fàcil arribar-hi, Pere: hi ha carretera fins el santuari. Abans s'havia d'anar en tren fins a Ripoll. Després un auto de línia a Gombrèn i finalment caminar més d'una hora per un camí de mula costerut.

      Elimina
  8. No hi he estat mai però donen ganes de pujar-hi només de veure el teu reportatge acompanyat de bones lletres

    ResponElimina
    Respostes
    1. Si hi puges algun dia segur que t'agrada Joan: s'hi ajunten natura, llegenda i història.

      Elimina
  9. Preciós em sembla tot amb la neu com a testimoni de les teues fotos.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Novesflors, segurament que algú deu haver fet fotografies espectaculars d'aquests llocs després de la nevada de l'endemà.

      Elimina
  10. Que entranyables, aquestes fotos, Xavier: per la bellesa del paisatge; per la profunditat de pensament a què remeten; per la nostra arrel que contenen.
    Enyoro la natura feresta, que ara no tinc a mà i que potser no tindré mai més. I em commou veure l'enquadrament del Pedraforca, on va pujar Vicenç i que després vam celebrar a l'hostal amb els que hi havien pujat. Eren temps plens de vida. Gràcies, Xavier.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tots els que hem pujat el Pedraforca som companys. Sense haver-lo conegut personalment, em sento agermanat a en Vicenç, per l'amor al Pedraforca, i amb tu Olga, per l'amor a la nostra pàtria, que d'alguna manera va renéixer al Montgrony.
      La flama de la vida, amb els anys varia, però mai no s'apaga.

      Elimina
  11. No conec aquest lloc. M'has fet venir ganes de fer-ho.
    Molt maques les imatges!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hi ha bones comunicacions Joana. Gombren no és lluny de Ripoll i Campdevànol. I també s'hi pot anar per l'eix Llobregat, per la Pobla de Lillet.

      Elimina
  12. Grans records d'infantesa, d'adolescencia i de maduresa !

    I aviat de vellesa...

    ResponElimina
    Respostes
    1. És bonic rememorar els records, Antoni. I si és en bona companyia, millor.

      Elimina
  13. M'ha fet gràcia passejar per aquí i trobar precisament Montgrony, paratge que tinc pendent i que sempre una Montgrony amiga meva em diu que he d'anar a conèixer el lloc preciós on hi ha el santuari que li va dornar nom a ella... Realment és maco aquest lloc!

    ResponElimina
  14. És normal posar noms de santuaris a les persones. A Catalunya generalment es fa amb dones: Núria, Montserrat, Queralt, Vinyet, Àneu, etc. M'agrada, Laura, conèixer una Montgrony, encara que no sigui personalment.

    ResponElimina