diumenge, 11 de març de 2018

8 de març de 2018. La vida en lila.

Una llum roja
sobre un mar violeta:
orgull de dona.
    Una de les frases que es van repetir el 8 de març va ser: “La República ha de ser feminista”. Penso que necessàriament. Com podria ser sinó? 
    Ens podem imaginar canviar un sistema arcaic com és la monarquia, per una república on la meitat de la població tingui menys oportunitats que l’altra?
 A la monarquia, l’home passa per sobre la dona d’una manera desproporcionada. Encara hi ha súbdites que fan la genuflecció davant del rei. O monges que la seva missió principal és la d’atendre el papa. Suposant que el sacerdot masculí pugui consagrar un bocí de pa i un calze de vi,  per què no ho pot fer una dona?
    Com diu la cançó “Endavant les atxes”: morin els vassallatges.
  Els homes, sobretot els de classe treballadora, seguirem essent esclaus mentre les dones (sobretot també les de classe treballadora) no siguin lliures.
    Tota la societat que lluita per la seva llibertat ha de ser conscient de que s’ha de fer pròpia la divisa marçaliana de “tres voltes rebel”. Començant per les dones i seguida també pels homes.
   Igual que hem d’anar eliminant l’inèrcia masclista que gairebé tota la població portem adherida a l’adeena amb una naturalitat insultant. Començant pels homes i seguida també per les dones.
    Necessitarem una escarpa i un martell per arrencar-nos els tics masclistes.
    Quan la llibertat i la igualtat de la dona sigui total, la llibertat i igualtat de la societat serà més a prop.
   Mentrestant, viurem la vida en lila. O en violeta.

20 comentaris:

  1. Per un dia canvies el groc per el lila, però com dius al final, no oblidem el lila fins l'any que ve, tinguem-lo sempre present en tot allò que fem.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tens raó Xexu. Cada dia hem d'esforçar-nos per capgirar la tendència cap a la masculinitat de la societat. Començant per nosaltres mateixos.

      Elimina
  2. Cal que la República sigui igualitària i justa. Aleshores no caldrà que sigui feminista.

    ResponElimina
  3. Groc sobre lila: que bonica la imatge de "tres voltes rebel"! I quanta feina per fer que ens queda encara... Gràcies una vegada més pels teus posts!

    ResponElimina
    Respostes
    1. La tulipa petita va néixer a casa, just l'endemà del 8 de març. Sí que ens queda feina Montse... i la farem!

      Elimina
  4. Al final tindrem la vida de tots colors, perquè cada dia ens cal afegir-ni un...
    El groc i el lila són complementaris, és lògic que es donin la mà!!!
    A mi el mot feminista, no m'acaba d'agradar i masclista menys encara, es tracta de la igualtat que ningú és més que ningú...
    Bon vespre, Xavier.

    ResponElimina
    Respostes
    1. A mi també m'agradaria més que no calgués el feminisme, M. Roser, però és l'única manera de respondre davant del masclisme agressor, que com molt bé dius no ens agrada gens.

      Elimina
  5. L'igualat entre els sexes seria l'ideal, però són tants els segles de domini masclista que costa arribar al punt just. Em guanyat molt i més que guanyarem. No defallirem!

    ResponElimina
    Respostes
    1. El feminisme s'ha regenerat Glòria. El problema és que el masclisme també es regenera. Per això cal combatre'l.

      Elimina
  6. Ooooh! M'encanta el lila de fons i les flors grogues! Preciosa foto, que bé que lliguen aquests color!

    La república ha de ser igualitaria, per descomptat i tenim feina a fer tots, homes i dones.
    Hi ha moltes dones tan masclistes com alguns homes... costa, però anem avançant! Gràcies, Xavier!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Les dones que encara són masclistes deuen patir la síndrome d'Estocolm? Sí que anem avançant Carme. Cap a la igualtat i cap a la República.

      Elimina
  7. hem de cuidar de les dones i elles de nosaltres, no som ningú si falta una de les parts. Estem fets per estar junts

    ResponElimina
  8. els teus reportatges d'imatges i mots en colors són deliciosament bells i reivindicatius gràcies xavier ! en lila i en groc!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Aquests 2 colors han estat els d'aquest mes, a casa nostra, Elfree.

      Elimina
  9. La bellesa i la fermesa de pensament són el millor homenatge que podries fer. És preciós, Xavier. Una abraçada.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Que difícil trobar bellesa entre tants masclistes i carcellers, Olga.

      Elimina
  10. En lila o en groc, però no en rosa, si us plau, la vida. Que ja sabem que no ho és.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Cada color té la seva època Helena. Potser algun dia torna la vida en rosa, però conviurà amb la que la viu en blanc, o en negre. O en roig passió o (malauradament) en vermell de sang.

      Elimina