diumenge, 25 de març de 2018

Nevada de primavera a Collserola

    El 20 de març, justament el dia que comença la primavera cau una nevada a Collserola i a molts altres llocs de Catalunya.
 Caminant per la carretera que puja al Tibidabo m’aturo a fotografiar Barcelona.
   El sol vol sortir per començar a desfer la neu. He quedat amb uns amics per fer un passeig. 
   Són una colla de bones persones, penso que segur que, com a mi, els agradarà caminar per la neu.
  Fa estona que espero el Jordi, el Jordi, l’Oriol i el Quim. No poden venir, hauré de seguir caminant sol. 
  Si fos creient li demanaria al Sagrat Cor que hi ha al cim del temple que alliberés les persones que estan injustament tancades.  No veig que bellugui els braços ni un mil·límetre per impedir tanta injustícia. 
    Com sempre les catalanes estem totalment soles.
   Una casa de la Molina (vull dir Collserola) dorm sota la neu.
   Hi ha un arbre fruiter. S'ha glaçat la flor de neu.
  Endinsat als boscos de Collserola camino per entre branques que s’han vinclat pel pes de la neu. 
   Només les meves petjades a la neu verge deixen constància del meu pas.
   Divendres ens assabentem que un altre Jordi, la Carme, la Dolors, el Raül i el Josep tampoc podran gaudir de la primavera de Collserola. Hi ha 9 persones honorables tancades a Madrid, al cor d’Espanya. Potser n’hauríem de dir al mal cor. 
   La reixa que mena a les escales que pugen cap al Sagrat Cor del Tibidabo segueix tancada.
  Ara que la neu de Collserola s’ha desfet i que encara resta molta neu al Montseny i als Pirineus, comença la primavera catalana.

29 comentaris:

  1. Em pregunto com serà aquesta primavera catalana, perquè l'inici ha estat d'allò més perniciós pel nostre poble...Una bona nevadeta jo vaig pujar-hi al migdia a Collserola i encara vaig veure la muntanya força enfarinada!
    Bon vespre? Xavier...

    ResponElimina
    Respostes
    1. M. Roser, esperem que sigui una primavera a la catalana: de reivindicació, democràtica i pacífica.

      Elimina
  2. Veig que per aquí a baix també heu tingut una primavera blanca!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Per un dia, el Barcelonès va semblar el Ripollès, Joan.

      Elimina
  3. Tot es gela, les flors, els arbres, els camins, els cors....

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ens hem d'escalfar el cor les unes a les altres Laura. Per guanyar la justícia, la llibertat, la pau i la democràcia.

      Elimina
  4. Sembla mentida que aquestes fotos siguin fetes tan a prop de Barcelona, quina quantitat de neu. I no per això, però la primavera catalana em sembla que se'ns està glaçant.

    ResponElimina
  5. Moltes coses que semblen mentida s'han acomplert Xexu. La primavera serà llarga. Veurem cap prodigi abans de que acabi?

    ResponElimina
  6. Quina pena que aquest post hagi hagut de quedar ràpidament desfasat a causa dels terribles fets del diumenge, Xavier... Haurem de ser molt forts aquesta primavera que ens glaça el cor... Les imatges, bellíssimes.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Els esdeveniments es precipiten Montse. Quan vaig fer les fotografies "només" hi havia 4 presos polítics. Mentre les preparava en tancaven 5 més, i poca estona després de publicar el post, els alemanys detenien el nostre president.
      Cor glaçat, cor desbocat.

      Elimina
  7. ara mateix està tot tant calent que de la neu ja no en queda res. Atens ara amb l'aigua que baixa i baixarà. Aigües tèrboles

    ResponElimina
    Respostes
    1. A més de tèrboles, diria turbulentes, Joan. La llibertat i la pau són aigua clara i neu calmada.

      Elimina
  8. Imatges bellíssimes, tan belles com els bons desitjos de llibertat. Gràcies, Xavier.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí que és un bell desig el de la llibertat, Jordi. Un dels més bells (i vells) de la humanitat.

      Elimina
  9. preciosos el paisatges coberts de neu , enguany ja ha nevat varies vegades com si el fet excepcional confirmés els fets excepcionals que estem vivint

    ResponElimina
    Respostes
    1. Quan es tracta d'embellir un paisatge, la neu no falla Elfree. Esperem que aviat els fets excepcionals ens siguin favorables.

      Elimina
  10. Un hivern llarg i cru. Però seguim tenint la clau per obrir la porta d'una primavera catalana.

    ResponElimina
  11. El pany té tantes voltes, Rafel que a més de la clau necessitarem un rossinyol d'aquells que obre totes les portes.

    ResponElimina
  12. Esperem que la primavera catalana ens sigui més favorable que les estacions passades...
    I que el rossinyol comenci a obrir portes i reixes...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Totes les imatges són precioses, Xavier!

      Elimina
    2. Els nostres principals caps són tancats o exiliats. Tot i això tenim clar quin és el nostre objectiu.
      Gràcies també pel segon comentari, Carme.

      Elimina
  13. La neu sempre és una alegria per tothom, no Xavier? Mentre és nova i blanca, perquè quan es queda molt de temps, com ha passat al meu poble a vegades, al cap d'uns dies ja no és blanca, sinó bruta, una part ja s'ha convertit en gel i l'ambient és bestialment fred. Només esperes que faci un bon sol i la desfaci.
    Igualment, tot el que ens passa al país és una tristesa per a tothom de bé. Però no defallim i confiem. Aquest que dius que no mou ni un braç sempre va pregonar la bondat i si mou el braç serà a favor nostre. Segur.
    Les fotos, precioses com sempre.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ara que estem en setmana santa, ens recorden que a Jesús el van condemnar, acusat de rebel·lió i sedició, els enemics de la pau i la justícia.
      Ens sona, oi Teresa?

      Elimina
  14. Xavier,
    a què et refereixes amb "les catalanes"?

    ResponElimina
    Respostes
    1. Helena, em refereixo als catalans en genèric. A les persones catalanes. Aquell pensament del president Lluís Companys: "Totes les causes justes del món tenen els seus defensors. En canvi, Catalunya només ens té a nosaltres"

      Elimina
  15. La neu il·lusiona els nens, els fotògrafs i els comentaristes. Però molesta alguns altres que han de sortir per feina. No obstant, aquest blanc pur és un somni molt general que ens torna la infantesa i ens fa valorar els interiors càlids. Bona Pasqua.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Podríem dir que mai "neva" a gust de tothom.
      La sensació que em produeix un paisatge nevat és exactament el que dius:
      el retorn a la infantesa. Tenia 7 anys quan va caure la històrica nevada del 1962.
      Bona Pasqua per a tu també, Olga.

      Elimina
  16. Impressionant! La nevada i les fotos. El text m'ha commogut.
    Jo pujo sovint a Vallvidrera, però la neu em fa molt de respecte i l'evito. Les caigudes a certa edat poden tenir conseqüències i una ja no és una nena, encara que a vegades em sento com si ho fos ;-)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Després de l'excursió Glòria, el cruiximent (o "agulletes") em va durar tres dies.

      Elimina