dissabte, 28 d’abril del 2018

Sant Jordi i Jordi Cuixart


     Diumenge 22 d’abril Jordi Cuixart ha fet 43 anys, mig dels quals l’ha passat a una presó espanyola.
  Per commemorar totes dues efemèrides milers i milers de persones, convocades per Òmnium Cultural s’han reunit al seu poble natal: Santa Perpètua de Mogoda, al Vallès Occidental.
   No només es reivindica la llibertat de Jordi Cuixart. També la de dos Jordis més: en Sànchez i en Turull. I de la resta de persones preses polítiques catalanes: Carme Forcadell, Dolors Bassa, Oriol Junqueras, Quim Forn, Raül Romeva i Josep Rull.
    Cantants, grups musicals, lluitadores antifeixistes, comunicadors, actors i actrius...
     Hi ha la presència de familiars de Jordi Cuixart i d'altres presos.
     És com un Canet Rock avançat.
  Els més menuts aprofiten la riera de Caldes per refrescar-se: “mare, diumenge que ve tornarem a reivindicar la llibertat dels presos i el retorn dels exiliats?
     Compte amb el que es diu, que hi ha “Roba estesa”.
     La gent vol viure en pau...
     L’endemà dilluns 23 d’abril és el dia de Sant Jordi i el Palau de la Generalitat obre les portes al públic. 
     Unes 8.000 persones el visiten i moltes d’elles demostren la seva generositat portant roses, majoritàriament grogues, per demanar la llibertat dels presos i les preses.
   Les tanques que protegeixen (no sé de qui?) l’entrada al Palau, dimarts 24 encara conservaven moltes de les roses que hi van dipositar els visitants que no van poder-hi entrar, de tanta cua que hi havia.
  Hi ha jutges, que són molt condescendents amb la manada de violadors, mentre d’altres són totalment sords a la petició de llibertat per als qui estan tancats sense haver exercit gens de violència.
    Nosaltres, pacíficament com sempre, però incansablement, seguirem exigint:


18 comentaris:

  1. No hi vaig ser, però la festa d'aniversari, per dir-ho d'alguna manera, d'en Cuixart va ser una passada. Seguim demostrant que no els oblidem i que estem aquí pel que calgui. No paro de veure iniciatives molt lloables en favor dels presos. La veritat és que som un poble molt diferent del que ens volem separar.

    ResponElimina
    Respostes
    1. La repressió, lluny d'atemorir-nos ens fa treure de dins el millor del nostre poble.
      No ens podran fer oblidar els nostres valors republicans, Xexu.

      Elimina
  2. Xavier, com bé saps, jo hi era a Santa Perpètua amb la meva colla, els Minyons. Va ser una gran jornada plena d'emocions.

    Quina energia els de l'Elèctrica Dharma. No s'haurien de retirar mai...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Vàrem coincidir sense veure'ns, Risto. Justament durant l'actuació dels Dharma va ser quan van rebre la telefonada de Jordi Cuixart on deia a la família que li havien comunicat que feien la celebració al seu poble.
      Força Dharma, força Cuixart!

      Elimina
  3. Costa d'entendre com s'aplica el concepte de violència als presos polítics i no a la manada. És que el criteri està obnubilat per la ideologia en un cas i pel masclisme en l'altre?

    ResponElimina
  4. Els catalans no defallim, per més que ens humiliïn tirem endavant...Que no se n'adonen que el què fem amb la quitxalla, és ensenyar-los a estimar la natura?
    Realment els fets ens demostren que per això, a la justícia la representen cega!!!
    Bon diumenge, Xavier.

    ResponElimina
    Respostes
    1. La representin com la representin, poca gent creu en la justícia espanyola.
      Compte amb el que dius de la quitxalla M. Roser, que t'acusaran d'adoctrinament.

      Elimina
  5. Jo tampoc vaig poder ser a Santa Perpètua, però hi vaig pensar moltes vegades durant el dia. No callarem i no ens cansarem, davant d'aquest estat que ens fa mal amb una malvada tenacitat.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Cada dia hi ha noves amenaces, noves destitucions, noves arbitrarietats.
      El nostre poble Carme té moltes armes pacífiques: la no-violència, la imaginació, la cultura...

      Elimina
  6. Respostes
    1. Obrigado por tua visita Francisco Manuel. Nossas rosas têm que aprender muito de vossos claveles.

      Elimina
  7. Què més haurem de demostrar encara com a poble, Xavier? Quantes reivindicacions més encara ens fan falta? Quant de temps ha de durar aquesta situació injusta i esperpèntica? Llibertat ja d'una vegada per als nostres presos polítics!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Et contestaria com en Dylan, Montse: només ho sap el vent... el vent del poble. El vent de llibertat que bufa imparable.

      Elimina
  8. Això de la roba estesa... Per sort no ens poden empresonar a tots.
    El Jordi Cuixart és més jove que jo. Sempre m'ha caigut molt bé, parla amb una passió genuïna.

    ResponElimina
    Respostes
    1. En el paràgraf de “Roba estesa” hi ha un doble sentit, Helena.
      El grup que canta en aquell moment es diu justament: “Roba estesa” i a la foto anterior també hi ha molta canalla.

      Elimina
  9. Les injustícies van in crexendo. Ara s'hi ha sumat el tema dels docents de Sant Andreu de la Barca. És que el tema no té nom. Cada vegada que hi penso, en com estan fent malbé la vida de tota aquesta gent empresonada sense cap motiu em poso taquicàrdica.

    ResponElimina
    Respostes
    1. El que els fan a les persones empresonades sense judici és d'una severitat inaudita a qualsevol país democràtic. Igual com amb les exiliades.
      El tema dels docents de Sant Andreu de la Barca és una tergiversació total de la veritat.

      Elimina