dijous, 14 de juny del 2018

Dignitat: Romeva, Sànchez, Turull...

    Dignitat. Valor. Al titular d’aquest  post apareixen 3 cognoms que representen aquests adjectius, i molts més. 
    N’hi ha més a les presons: Forcadell, Bassa, Junqueras, Cuixart, Rull, Forn. I a l’exili: Puigdemont, Ponsatí, Serret, Puig, Comín, Rovira, Gabriel.
    A banda de la injustícia diària que representa veure tancades unes persones a qui no s’ha jutjat, va haver-hi un fet especialment cruel.
    Quan algunes conselleres i consellers van ser alliberats, per després tornar a ser empresonats.
    Guardo el record i algunes fototgrafies de la rebuda que van rebre algunes d’aquestes persones, com els aleshores consellers Raül Romeva i Jordi Turull.
    El conseller Turull va passar en poques hores, de ser candidat a ser elegit president de la Generalitat a tornar a ser empresonat.
    I correspondència. Signatures valuoses de la nostra història actual.
   Signatures com la de Raül Romeva o Jordi Sànchez, que representen el valor i també el patiment de familiars i amics. 
   I d’altres persones empresonades com els joves d’Altsasu i persones encausades o exiliades com Valtonyc, la Tamara,  l’Adrià, Pablo Hassel...
    Junqueras ho va definir amb una paraula: acarnissament.

   A algú encara li sorprèn que el MHP Torra hagi fet penjar aquesta pancarta al Palau de la Generalitat?
























Ni un pas enrere!!

16 comentaris:

  1. T'he vist a la foto!!!

    Acarnissament, ja té raó ja! No es pot dir d'una altra manera.
    Tanta injustícia i tant odi dels qui acusen d'odi!
    No podem afluixar!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Van passant els mesos i la dignitat d'aquestes persones tan maltractades es manté. És un exemple que seguim com podem. Com diu tu Carme, sense afluixar.

      Elimina
  2. Ara més que mai hem d'anar fins al final ||*||

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ja hem vist que el camí és llarg i difícil Joan. Com pujar una muntanya, fins a fer el cim.

      Elimina
  3. ni un pas enrere fins restablir la llibertat de pensament i d'acció i d'expressió de cadascun de nosaltres i sobretot la de tots ells i elles injustament i a-legalment empresonats per haver respós al mandat del poble

    ResponElimina
  4. Hi ha una dita que diu que si una llei és injusta, cal saltar-se-la. Sobretot les lleis inhumanes.
    El més inaudit Elfree, és que hi ha qui se la salta per fer-la encara més injusta i inhumana.

    ResponElimina
  5. Bé, segurament baixo de l'hort i ja ho deus haver explicat algun cop, però ara ja no hi ha dubte de que treballes a la Gene. Ja veig que devies tenir algunes fotos desades que no comparties per prudència, però fins i tot això ha canviat ara.

    ResponElimina
    Respostes
    1. No vas desencaminat Xexu. Però a partir del mes que ve, també per a mi canviarà tot: em jubilo.
      Plego de treballar, no pas de reivindicar!

      Elimina
  6. Crec que la dignitat no l'han perduda mai, els nostres presos polítics, i que això els honora encara més. Bellíssimes persones que els ha tocat pagar per tots nosaltres, i això em fa entendre una de les bases d'una religió en què no crec...
    Pots sentir-te legítimament orgullós, Xavier, de les paraules de Jordi Turull.
    I no perdem l'esperança que aviat es faci justícia. No abaratim els somnis!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Coincidim en aquestes reflexions Montse. Per a que el nostre país podés votar, tota aquesta gent està empresonada. Com d'altres que són a l'exili per preservar la nostra llibertat d'expressió.

      Elimina
  7. Massa persones bones a les presons, esperem que de mica en mica tot torni al seu lloc. Ara més que mai, hem de tenir esperança. Fa il·lusió rebre cartes dels nostres amics, jo en tinc una d'en Quim Forn...
    Que tinguis un bon cap de setmana, Xavier.

    ResponElimina
    Respostes
    1. La il·lusió és recíproca M. Roser. Segur que al Quim Forn també li agrada tenir la teva carta.

      Elimina
  8. Romeva té la meva edat, i Cuixart és més jove... Quan penso en ells m'esgarrifo.
    Venjar-se és de dèbils, i els espanyols en són, de dèbils, tot i la força artificial que tenen. En canvi nosaltres som forts, una cosa petita i innocent com un llaç els posa molt nerviosos.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tenen la força de les porres, dels jutges i fiscals, ministres, portaveus, secretaris, clavegueres i tot l'aparell de l'estat. Nosaltres només tenim la raó... i els llaços grocs, Helena.

      Elimina
  9. S'està fent molt, però sembla que no és prou. I fa por que mica en mica s'acabi la gasolina. Els polítics no sembla que estiguin massa disposats.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Si s'acaba la gasolina correrem amb petroli, Joan.
      Tinguem fe en que els nostres que en saben vagin fent la feina judicial.

      Elimina