dimarts, 31 de juliol de 2018

Homenatge amb flors

A Carme Forcadell

A Dolors Bassa

A Oriol Junqueras

A Raül Romeva

A Jordi Cuixart

A Jordi Sànchez

A Quim Forn

A Jordi Turull

A Josep Rull

A Carles Puigdemont

A Meritxell Serret

A Clara Ponsatí

A Toni Comín

A Lluís Puig

A Marta Rovira

A Anna Gabriel

A Tamara Carrasco

      I també a en Valtonyc, en Pablo Hasel, l’Adrià, i els centenars d’encausats que ho són per lluitar pacíficament per la democràcia, el dret a decidir, la república o la llibertat d'expressió. O per tots aquests valors a la vegada.
      La República rebrota.

12 comentaris:

  1. Uma bela homenagem meu amigo espero ver um dia a República da Catalunha.
    Excelente trabalho, gostei bastante.
    Um abraço e boa semana.

    Andarilhar
    Dedais de Francisco e Idalisa
    O prazer dos livros

    ResponElimina
    Respostes
    1. Obrigado, Francisco. Cada dia un pas cap a la República. Que passis bé el que resta d'estiu.

      Elimina
  2. La teva foto de la república rebrotant és una preciositat. Amb els seus brots drets i decidits i la seva llum..

    L'homenatge compartit, m'agrada molt. No els oblidem ni un sol dia.

    L'altre dia vaig llegir que la germana de la Dolors Bassa explicava que a la Dolors, una de les coses que li fa més por és que l'oblidem, que els oblidem. Fem-los-hinarribar el nostre recolzament, el nostre record, la nostra estimació. No e s en cansem, gent i recordem-los-hi sempre això: els tenim presents cada dia.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Per cert, la penúltima foto... és un quadre?

      Elimina
  3. No tenen prou presons per tanta dignitat.

    ResponElimina
  4. Quin record tan bell per a tanta gent estimada que per fer-nos lliures han perdut la llibertat! Sempre, sempre seran presents per a tots nosaltres, no els oblidarem mai!
    També t'ho volia preguntar; la penúltima imatge és un quadre teu, oi?

    ResponElimina
  5. Preciós aquest homenatge floral...No sé si t'has inspirat en el significat de les flors per fer-lo!
    M'agrada especialment la primera foto amb la rosa i la seva ombra dibuixada a la persiana...
    Bon vespre, Xavier.

    ResponElimina
  6. El que més desitjo és que ells mateixos les puguin recollir i olorar

    ResponElimina
  7. Tan maques que són les flors i les teves fotos i avui em semblen massa, Xavier, excesives. Excesivament insuportables. Quina merda! Tant de temps a la presó i a l'exili! I ara, diu, fins al setembre no es parla de res. Que bonic anar-se a refrescar i a viatjar mentre els altres es queden un mes més a la presó. Qui els rescabalarà de tanta injustícia?

    ResponElimina
  8. És necessari. Un homenatge preciós com les flors. I és cert el que diu la Teresa, excessivament insuportable. Sobretot ara aquest temps de vacances, de buscar la festa, la companyia dels amics, de gaudir de l'aire lliure. No hi ha dret!

    ResponElimina
  9. Les flors amb ombra m'arriben especialment. Són dobles flors, parlen de la voluntat de no oblidar cap d'aquestes persones.

    ResponElimina
  10. Aquest sí que és un florilegi ben pensat i ben nodrit. Tant de bo els dedicats el puguin assaborir.
    Una abraçada.

    ResponElimina