dijous, 5 de juliol de 2018

Sardanes a Banyoles

    L’última tarda de dissabte del mes de juny d’enguany, les vores de l’estany de Banyoles reben més visitants que mai.
   Gent que ha vingut d’arreu dels Països Catalans. Com cridats pels versos de Lluís Llach:  “Venim del nord, venim del sud, de terra endins, d’estany enllà...” a dansar la sardana per la llibertat. Per la llibertat de les persones que per defensar les seves idees polítiques, estan preses.
   Un fragment de la lletra de la sardana “Somni” de Manuel Pont, musicada per en Saderra descriu el moment anterior a la sardana que es prepara:
“...tot l’estany és un càlid
cigne d’argent.
I va lliscant suau
amb riure blau.
Qui sap on va?
Va a somniar!”
   Tothom sap que l’estany de Banyoles té una considerable dimensió. Gairebé 8 quilòmetres de perímetre. No és poca cosa envoltar el llac amb milers de braços i mans enllaçades. I peus que puntegin una sardana.   Al centre de l’estany i a dalt d’una barca, una cobla en directe comença el “Somni” d’en Saderra.
   Després de "Somni" es dansa “Vent d’octubre” composta expressament per avui pel músic Paco Viciana, a partir d’un poema de J.N. Santaeulàlia:
Som gent tranquil·la
que avancem plegats,
en peu de pau,
cansats de ser vençuts”.
  Mentre fan una tirada de llargs, abandono un moment la rotllana per fer ràpidament unes fotografies. 
  De seguida em reincorporo a la “dansa més bella de totes les danses que es fan i es desfan”.
   Vora l’estany mengem una mica. D’aquest també se’n podria dir un sopar groc.
    Quan es fa fosc ens torna al cap la melodia d’en Saderra. I la lletra de "Somni" que descriu perfectament la nit banyolina.
“La nit és com un gran cor.
Quin màgic encís hi ha pertot
quin dolç encant!
L’estany somriu. Resta tot,
dins la nit, somniant!
I les ombres van lentament
vestint l’estany."

  Les banyolines i els banyolins sempre ens sorprenen. Amb ganxet han teixit una immensa xarxa, artística, acolorida.
    Per pescar el so del flabiol i el tamborí, les tibles, les tenores, les trompetes, els fiscorns, el trombó, i el contrabaix...
    ...abans de que se’n vagin a dormir la lluna i els estels.


26 comentaris:

  1. Els banyolins i banyolines em van sorprendre molt! Tot va funcionar molt bé, i malgrat que recomanaven portar una ràdio per poder sentir-ho bé. La megafonia se sentia fantàsticament bé, des del tram 3 on era jo, a la punta oest del llac.

    Va ser molt bonic i molt groc. Nosaltres vam anar a sopar a Esponellà, perquè els amics amb qui anàvem ho havien reservat i no era tan groc com aquest que ens ensenyes però déu-n'hi-do!

    Ja n'hem fet una més! A veure fins quan ens caldrà persistir...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Per cert que no havia vist la cobla dalt de la barca. És ben bé que no veus allò que no coneixes o que no t'esperes. Gràcies per la informació i la foto. M'ha agradat de veure.

      Elimina
    2. No ens vàrem veure, Carme, tot i estar separats només per tres trams. A un dels "visques" que van ressonar a les aigües del llac, em va semblar escoltar (o sentir) la teva veu.
      Vàrem tenir aquella taula tan privilegiada de vora l'estany, gràcies a que uns parents l'havien reservada.

      Elimina
  2. Havia de ser increïblement emocionant, el moment en què la cobla, a dalt de la barca, tocava aquesta meravellosa sardana anomenada Somni. És una de les més belles, de les que més m'agradava ballar en l'època en què formava part d'una colla sardanista. Quina iniciativa tan maca! Gràcies pel reportatge: text imatges i sensibilitat!

    ResponElimina
    Respostes
    1. A mi també m'agrada molt la sardana "Somni", tant si és tocada per cobla com si és cantada per una coral. Coincidim Montse: és una de les millors que s'han fet mai. En Saderra va tenir un dia inspiradíssim. Mentre triava les fotos, les escairava, etc. a l'ordinador, l'escoltava de fons.
      Un dia li vaig ensenyar a puntejar una mica la sardana a un nebot meu de 8 anys, i ho vàrem fer amb "Somni".

      Elimina
  3. Que bonic Xavier, ja m'imagino l'estany envoltat de gent tot donant-se les mans i la cobla tocant des de la barca...
    La garlanda suaument es deslliga;
    desfent-se, s’eixampla, esvaint-se al voltant,
    cada mà, tot deixant a l’amiga,
    li sembla prometre que ja hi tornaran.
    Ja hi tornaran de parella en parella.
    Tota mà Pàtria cabrà en eixa anella,
    i els pobles diran:
    -La sardana és la dansa més bella
    de totes les danses que es fan i es desfan...

    He retornat a la meva joventut, quan amb ma germana seguíem els aplecs de sardanes i del de Banyoles en tinc molt bons records...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Trobo que en Maragall tenia visió de futur...Bon vespre, Xavier.

      Elimina
    2. Banyoles té un encís especial. Potser són les goges de les Estunes, o és el secret del fons del llac? Si anaves a l'Aplec de de Banyoles, M. Roser, ja jo saps.
      Que bé que va descriure la sardana en Maragall.

      Elimina
  4. Feu goig, tanta gent ballant la sardana.
    Que curiós! Aquestes xarxes de colors estaven penjades en un carrer estret a Girona, quan vaig anar a veure Temps de flors!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Son les mateixes xarxes o unes d'iguals. Una banyolina em va dir que les fan al Pla de l'Estany (de Banyoles). Les autores s'anomenen "Guerrilleres del Ganxet".
      El "Temps de flors" quin lloc més adient per a tu, Novesflors.

      Elimina
  5. Quin ambient més bonic Xavier,donen ganes de ser-hi !
    Que em vols fer la competència amb les llunes? hahahahahaa...😉😛

    ResponElimina
    Respostes
    1. La veritat és que quan vaig veure la lluna rere els plataners de Banyoles vaig pensar en les teves llunes Joan. No et puc fer la competència encara que volgués.

      Elimina
  6. Què maco tot plegat! És que els catalans fem coses...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies Laura. En els moments pitjors, emergeixen els actes millors.

      Elimina
  7. Són les típiques coses que jo no m'apuntaria a fer, però em sembla espectacular que tanta gent s'animi a aconseguir. Són fites d'aquestes que sembla que només podem dur a terme els catalans.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Espectacular. Aquesta que cites, Xexu, és una de les sensacions que vàrem obtenir a Banyoles.

      Elimina
  8. Molt maques les fotos. I sembla que la jornada també va ser rodona (i mai més ben dit).
    Els Minyons també tenim una sardana dedicada, "Minyons Amunt", de l'any 1999, obra de Joaquim Soms i Janer, interpretada a Terrassa per la cobla Marinada.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Buscaré aquesta sardana dels Minyons per escoltar-la, Risto.

      Elimina
  9. Respostes
    1. Muito obrigado Francisco Manuel. Catalunya é a sua casa.

      Elimina
  10. Ja trobava jo a faltar les teves espectaculars fotografies :)
    Els catalans sóm únics!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Als catalans no ens queda més remei que resistir, no només per preservar la nostra llengua i la nostra llibertat, sinó que fins i tot hem de lluitar per mantenir la democràcia i els drets bàsics.
      Quan de temps, Núria. Tot bé per Taradell?
      Pel teu Sants anem fent.

      Elimina
  11. Crec que la teva lluna plena se'ns va acostant. Avui hi ha novetats importants respecte a Puigdemont!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tenim una nova escletxa d'esperança, Helena. A Europa ens diuen el que ja sabem: que no hi va haver violència.

      Elimina
  12. boníssim i excel·lent fotoreportatge xavier , si els i les catalanes seguim fent coses cada cop més maques i més grans

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies Elfree. El títol de la sardana "Somni".... l'assolirem!

      Elimina