dimecres, 14 de novembre del 2018

Pensaments tardorencs

     Diuen que cada dia és el primer d’una nova vida. 
    Potser és una exageració. O no.
      Un dia és simplement l’endemà d’un altre.  
    Igual com una tardor és la següent de l’anterior.
    Collserola observa com el dia neix a la ciutat.
    La ciutat veu finir el dia a Collserola.
    La tardor té una atmosfera misteriosa que no coneix la nostàlgia. 
    La nostàlgia o l’enyorament, si de cas la portem els humans, al cor i a la mirada.
    La tardor té més futur que passat i es viu en present. 
   Sota la llum de les fulles d’un castanyer la tardor mira els ulls a la vida, ens protegeix, ens abriga. 
    Als boscos frondosos tant se val que no hi hagi cobertura. El que hagi de passar, passarà.
    Cal triar? 
    Hi ha vida més enllà de la tardor. 
    Els fons de la bandera és groc.
    El meu estel és roig.


26 comentaris:

  1. Excelente trabalho fotográfico meu amigo, gostei bastante.
    Um abraço para a Catalunha e continuação de uma boa semana.

    Andarilhar
    Dedais de Francisco e Idalisa
    O prazer dos livros

    ResponElimina
  2. Quines fotos meravelloses. Si a algú no li agrada la tardor i mira les teues fotos, de segur que se n'enamorarà.

    ResponElimina
  3. Bon ull Xavier. I ben captada la mirada.

    ResponElimina
  4. Qui no podria enamorar-se d'aquesta tardor que ens mostres, Xavier, amb la teva mirada plena de sensibilitat...! Tant és la percepció que tinguem del concepte dia; amb les teves imatges aprenem a estimar cada un dels seus instants!
    (Per cert, quines ganes em fas venir d'anar a respirar tardor a Montserrat!).

    ResponElimina
    Respostes
    1. Montserrat no falla mai, Montse. Hivern, primavera, estiu i tardor.

      Elimina
  5. Tota una descripció filosòfica del dia i de la tardor...Admiro la teva paciència a l'hora de buscar les fotos més boniques i adients per a cada moment!
    Bona vespre, Xavier.

    ResponElimina
    Respostes
    1. No em cal la paciència, M. Roser. Si de cas, si algú s'hagués d'impacientar serien els meus acompanyants de caminades. Després haig de córrer per atrapar-los.

      Elimina
  6. Enamoren les teves fotos, Xavier! Ja saps que sempre m'agrada dir les meves preferides i em costa molt, perquè totes són precioses.

    Les dels bolets són una passada, les dels bolets de soca i els altes, els primets, que no sé com se'n diuen. També m'agrada molt la de les fulles amb les gotes d'aigua, tenen una textura molt especial. I la resta també.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Les dels bolets, són totes del "teu" Collserola, Carme. Del camí que va del revolt de les Monges, al Baixador de Vallvidrera.

      Elimina
  7. Cada dia de qualsevol estació pot ser únic si nosaltres fem que ho sigui. La natura ens hi acompanya sempre i cada estació té el seu propi encant

    ResponElimina
    Respostes
    1. Aquesta frases que has fet, Joan, la podríem afegir al final del post. Per enriquir-lo.

      Elimina
  8. Les cireretes d'arboç somriuen a Montserrat i fan el contrapunt lúdic a la severitat de la muntanya.
    Preciosos els colors, que tan bé defineixen la tardor, la seva llum i la seva delicadesa.
    Molta salut, Xavier.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Cireres de pastor, també en diu la meva mare. Una fruita que endolceix la tardor, malgrat els pinyols.
      I a tu Olga, salut a raig.

      Elimina
  9. Ja sabeu que sóc molt de tardor i les teves fotos són precioses, però més que a la tardor sembla que estiguem als Monzons...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Aquestes fotos son totes d'aquesta tardor, però de diferents dies. Entremig hi ha hagut algun episodi monzònic d'aquests que dius, Xexu.

      Elimina
  10. Xavier, mirar-se la tardor amb els teus ulls conforta.
    Aquest any tenim una tardor estranya, però no deixa de ser tardor.
    Una abraçada.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Entre pluja i pluja algun dia ha fet sol. I cal aprofitar-lo, Teresa.

      Elimina
  11. "La tardor té més futur que passat i es viu en present": la tardor de la meva vida també és així, i em fa feliç.
    M'agraden molt els teus versos d'avui!

    ResponElimina
    Respostes
    1. M'agrada que et faci feliç la tardor Helena, però diria que la teva vida encara no ha entrat en la tardor.

      Elimina
  12. Xavier estic en un agost-setembre, com a mínim.

    ResponElimina