dilluns, 22 de febrer del 2021

L’Antoni i el Txad

      Es fa de dia a un poblet del Txad. L’Ahmad com cada dia va a casa del seu avi Yakub per a fer-li companyia i ajudar-lo.
       - Bon dia padrí, com us trobeu avui?
      - Content de veure’t Ahmad - contesta el vell amb un somriure.
     - Padrí, per què dieu que esteu content de veure’m si no em podeu veure? - pregunta el noi fitant els ulls tancats de l’avi.
       -  No hi puc veure però sento les olors. Avui mateix, tot i que encara és hivern m’arriba intensa, l’aroma de la primavera.
       - Què fan les teves cosines Amina i Shana?
       - Haurien de ser a escola avui, però...
       - Ja ho sé Ahmad: els governs, d’aquí i de gairebé tot el món no tenen mai prou diners per fer escoles com cal, i en canvi sí que en tenen per a l’armament i la munició que tant ens perjudica.
       - On em portareu avui, padrí amb la vostra catifa voladora?
       - Anirem molts anys enrere Ahmad, abans de la guerra, quan jo muntava el meu dromedari.
      - Quina guerra avi? La dels Toyota?
      - Ja te l’he explicat Ahmad, moltes vegades.
       - Torneu-me-la a explicar padrí. - demana Ahmed entusiasmat.
       - Els nostres guerrers van derrotar els tancs de l’invasor amb aquests autos adaptats al desert.
       - M’explicareu la dolçor de l’aigua dels oasis?- demana el nen.
       - Ah! Quan es té set l’aigua és el bé més preuat.
       - I també per a totes les coses de la vida, oi padrí?
       - De tornada al poble passem per les ribes de l’Assut, en sento la remor, ja saps que “lo riu és vida”.
     - A l'estiu ens hi banyarem?
        - Una vegada vaig parlar amb un viatger cristià. Em va dir que les nostres muntanyes li recordaven una serra del seu país, on veneren la mare del seu déu, i em va dir que era negra.
       - Si la mare és negra, el seu fill Eisaa també és negre, oi padrí?
       - Diria que al que anomenen Yesu ells el consideren blanc.
       - ...?       - Escolto el xivarri del mercat, l’olor de la fruita, les veus dels venedors.
       - I de què més sentiu l’olor padrí?
       - De la meva filla Bibiro i el teu germà petit Ali.
       - Quan sigui gran vull ser com vos, padrí.
       - Primer has de viure una vida sencera Ahmad. Quan ets petit ets fill, germà, cosí, nebot, net... amb els anys esdevens oncle, gendre, cunyat, pare, sogre, avi, besavi...
      Arriba el capvespre i l'Ahmad agafa la mà del seu avi
        - Intentaré seguir els consells que sempre em doneu: viure feliç la vida, si pot ser completa, amb amor a la pau entre totes les nacions i a la llibertat del meu poble.
       Totes les fotografies van ser fetes per Antoni Pujol Guarro (1952-2020) en el seu darrer viatge a l’Àfrica el mes de març del 2020 al Txad.

29 comentaris:

  1. Respostes
    1. Gràcies Esther. Les felicitacions, amb el teu permís, també són per a l'Antoni.

      Elimina
  2. A més a més de molt bonic és un record preciós. Et felicito!!

    ResponElimina
  3. Són molt maques les imatges, i la manera com les entrellaces amb els teus textos. Això de la mare del nostre déu que és negra és un detall molt ben trobat, un element que ens agermana.

    ResponElimina
    Respostes
    1. L'Ahmad, en la seva lògica infantil l'encerta: el fill d'una negra ha de ser negre.
      La germanor entre persones i continents és imprescindible, Helena.

      Elimina
  4. Uma belíssima homenagem ao Antoni Pujol Guarro com esta espantosa reportagem fotográfica em África.
    Um abraço e boa semana.

    Andarilhar
    Dedais de Francisco e Idalisa
    O prazer dos livros

    ResponElimina
  5. Un conte preciós, les fotografies increïbles i un homenatge fet des del teu cor per el teu germà.

    Una abraçada Xavier

    ResponElimina
  6. Xavier ets un artista. Com entrellaces fotos, text, realitats, històries...
    Gràcies!

    ResponElimina
  7. Vaja, Xavier, veig que això de la fotografia és un do familiar... M'encanten les fotografies de viatge, i les del Txad m'han meravellat. Impressionants paisatges i històries.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Quan érem molt joves ell treballava a una botiga on també venien material fotogràfic i m'aconseguia els rodets de fotografia molt bé de preu. I si n'aconseguia de caducats, me'ls passava i no em costaven res.

      Elimina
    2. Haha, no recordava que caducaven...

      Elimina
  8. Un post molt bonic que, al començament, m'ha descol·locat una mica, ja que no hi veia el llaç groc enlloc...Després ja ho he entès, el teu germà us ha deixat un record preciós! Veig que això de la foto , ve de família!
    Bon vespre, Xavier.

    ResponElimina
    Respostes
    1. L'Antoni sempre duia el llaç groc arreu. Són incomptables les manis on ens vam trobar en favor de la llibertat de les persones preses i exiliades.

      Elimina
  9. El record transmès d'aquestes fotos és preciós, com la història que ens fas arribar. El seu somriure ens deixa una imatge d'un home bo.

    Aferradetes, Xavier.

    ResponElimina
  10. Series un bon padrí, Xavier,(si és que no ho ets ja!) com el del reportatge, amb aquesta màgia de contar històries i aventures, a tothom que t'envolta !.
    Et felicito pel homenatge-reportatge .
    Salut !

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tinc edat de ser padrí però de moment no ho sóc. Gràcies per la lectura, Artur.

      Elimina
  11. Són precioses les fotos de l'Antoni i és preciós el teu conte.
    Els companys blocaires seiem embadalits a escoltar les teves històries, ei! que tampoc no cal ser padrí per saber-ne explicar. Un aplaudiment molt fort!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies Carme. L'Antoni era molt afectuós amb la mainada.

      Elimina
  12. Un record preciós, precioses les imatges i els textos, com sempre, immillorables... Em sume, dempeus, als aplaudiments. I una abraçada d'afecte, també, des del sud.

    ResponElimina
    Respostes
    1. L'afecte és mutu entre el sud i el nord, entre "terra endins i mar enllà"
      Gràcies Alfred.

      Elimina
  13. Si esto es un sueño, el mundo entero está en él.

    ResponElimina
    Respostes
    1. M'agrada molt la teva frase Chiloé.
      Com deia el clàssic: "los sueños, sueños son".
      La vida és real i la mort també.

      Elimina
  14. Quines imatges!! Aquests paisatges ens són totalment desconeguts, molt rarament sentim parlar del Txad per aquests verals. Que aventurer que era el teu germà...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Per a mi també serien paisatges desconeguts si no fos per les fotografies de l'Antoni. En tenim tantes que d'alguna manera és com si hi haguéssim estat.

      Elimina