Més
o menys com tothom, a la seva ciutat o poble.
Vaig
passar el Covid 19. No en tinc la certesa absoluta perquè no em van poder fer el
test.
Però
pels símptomes, la meva metgessa del CAP m’ho va assegurar, i jo també ho crec.
Em
limitava a mirar per la finestra, tocar una mica la guitarra i cantar.
Després
de la quarantena vaig poder sortir. (A mitjans d’abril)
Una
persona passejant el gos, lluny, és l’únic vianant que trobo.
El
Bicing sense bicicletes. Però això també passa sovint quan la necessites encara
que no hi hagi confinament.
L’estació
de Sants és al final del meu carrer.
Es
fa estrany no veure-hi viatgers ni taxis esperant-los a la porta.
El
Parc de l’Espanya Industrial és al davant. Desert.
S’acaba
el passeig. S’acosta un cotxe gris. Tot i que vaig amb màscara i guants, s’atura
al meu costat i els ocupants s’identifiquen: són mossos de paisà.
“Què fa vostè aquí?”
Educadament, això sí.
Els
dic que torno a casa.
I és el que faig.
