- Bon dia padrí,
com us trobeu avui? - Content de
veure’t Ahmad - contesta el vell amb un somriure.
- Padrí, per
què dieu que esteu content de veure’m si no em podeu veure? - pregunta el noi
fitant els ulls tancats de l’avi.
- No hi puc veure però sento les olors. Avui
mateix, tot i que encara és hivern m’arriba intensa, l’aroma de la primavera.
- Què fan
les teves cosines Amina i Shana?
- On em
portareu avui, padrí amb la vostra catifa voladora?
- M’explicareu
la dolçor de l’aigua dels oasis?- demana el nen.
- Ah! Quan
es té set l’aigua és el bé més preuat.
Arriba el capvespre i l'Ahmad agafa la mà del seu avi
Totes les fotografies van ser fetes per Antoni
Pujol Guarro (1952-2020) en el seu darrer viatge a l’Àfrica el mes de març del 2020 al Txad.
- No hi puc veure però sento les olors. Avui
mateix, tot i que encara és hivern m’arriba intensa, l’aroma de la primavera.
- Haurien de
ser a escola avui, però...
- Ja ho sé
Ahmad: els governs, d’aquí i de gairebé tot el món no tenen mai prou diners per
fer escoles com cal, i en canvi sí que en tenen per a l’armament i la munició
que tant ens perjudica.
- Anirem
molts anys enrere Ahmad, abans de la guerra, quan jo muntava el meu dromedari.
- Quina
guerra avi? La dels Toyota?
- Ja te l’he
explicat Ahmad, moltes vegades.
- Torneu-me-la
a explicar padrí. - demana Ahmed entusiasmat.
- Els
nostres guerrers van derrotar els tancs de l’invasor amb aquests autos adaptats
al desert.
- I també per a totes les coses de la vida, oi padrí?
- De tornada al poble passem per les ribes de l’Assut, en sento la remor, ja saps que “lo riu és vida”.
- A l'estiu ens hi banyarem?
- Una vegada
vaig parlar amb un viatger cristià. Em va dir que les nostres muntanyes li
recordaven una serra del seu país, on veneren la mare del seu déu, i em va dir
que era negra.
- Si la mare
és negra, el seu fill Eisaa també és negre, oi padrí?
- Diria que
al que anomenen Yesu ells el consideren blanc.
- ...?
- Escolto el
xivarri del mercat, l’olor de la fruita, les veus dels venedors.
- Escolto el
xivarri del mercat, l’olor de la fruita, les veus dels venedors. - I de què
més sentiu l’olor padrí?
- De la meva
filla Bibiro i el teu germà petit Ali.
- Quan sigui
gran vull ser com vos, padrí.
- Primer has
de viure una vida sencera Ahmad. Quan ets petit ets fill, germà, cosí, nebot,
net... amb els anys esdevens oncle, gendre, cunyat, pare, sogre, avi, besavi...
- Intentaré seguir
els consells que sempre em doneu: viure feliç la vida, si pot ser completa, amb amor a
la pau entre totes les nacions i a la llibertat del meu poble.
