diumenge, 18 de juny de 2017

Un cor de flors a Sant Felip Neri

   Abans de les set del matí han escombrat els pètals d’acàcia de la plaça de Sant Felip Neri  i l’han regada una mica.
  “Una feina inútil” li diu un pardal a uns coloms, que com ell busquen l’esmorzar al terra. “Els arbres no paren de deixar caure pètals i amb la calor que està fent aquests dies, les llambordes s’eixuguen de seguida”.
   A un dels dos coloms li agrada la poesia: “encara que sigui petita, aquesta és la plaça més bella de totes les placetes que es fan i es desfan”.
“La mida no importa” diu el pardal.
Plora una acàcia.
Llàgrimes de flors grogues
omplen la plaça.
Les flors consolen
les antigues ferides
i en fan memòria.
    “Qui deu haver portat aquests pètals liles?” pregunta el colom que es creu poeta.
   El pardal, que a més de xerraire s’ha llevat molt d’hora, diu que de bon matí, a una plaça propera, la del 8 de Març, ha vist un home collint de terra les campanetes liles que queien d’una xicarandana.
     El mateix que després feia un cor al terra amb pètals d’acàcia i xicarandana.
Improvisada
a sobre les llambordes
hi ha una catifa.
Els pètals suren
a la font de la plaça
com si dormissin.
     “D’aquí unes hores, arribaran els turistes i s’acabarà la tranquil·litat” els ha dit l’home. “Sí” diu un dels colomins. “I a l’hora del pati, la mainada de l’escola esmorzaran els seus entrepans gegants"
   "És ben clar que en aquest món hi cabem tots" pensa el colomí mentre s'atipa de molles.



29 comentaris:

  1. Aquesta plaça, és realment una de les places més boniques de Barcelona. A mi em té el cor robat i els pètals que la cobreixen també.

    El lila i el groc és potencien l'un a l'altre. Com s'arreceren els pètals a les juntes de les llambordes, m'agrada molt i els pètals liles que algun poeta de les imatges hi ha posat expressament, fan un quadre preciós.

    ResponElimina
    Respostes
    1. El lila i el groc es complementen totalment.
      Quan no existia la fotografia digital s'havien de seleccionar els colors amb filtres òptics. El blau (proper al violeta en l'espectre de colors) és el complementari del groc.
      Com el verd ho és del magenta i el vermell ho és del cian.
      Ai, que em desvio del tema de les flors i de la plaça.
      Gràcies Carme

      Elimina
  2. Quines imatges tan delicioses, Xavier! És com si la natura pel seu compte hagués volgut fer catifes de Corpus pels pobles i ciutats. Per Vilafranca també n'està tot ple, de llàgrimes d'acàcia. Als escombriaires no els deu fer cap gràcia, però per a la contemplació el paisatge és inusual i molt bell.
    Una abraçada!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ni que sigui en unes llambordes petites és bonic imaginar-se una catifa de corpus, com les de Sitges, la Garriga o d'altres llocs. Gràcies per aquesta contemplació que en fas Montse.

      Elimina
  3. Delicades composicions i molt d'enginy, Xavier, m'agraden molt.
    Tota la rambla la tenim plena d'aquestes flors que, combinades amb les blaves de la xicrand, fan uns conjunts preciosos.

    ResponElimina
  4. Acabo d'escriure un comentari i no ha sortit...

    ResponElimina
  5. I ara sí. Juguem al gat i la rata. Perdó.

    ResponElimina
    Respostes
    1. A mi també m'agrada molt el contrast entre blaus i grocs.
      Gràcies Olga, hem estat de sort, 3 comentaris al preu d'un. La xarxa deu anar lenta, com les rodalies.

      Elimina
  6. Avui he anat a Collserola a fer un tomb ben càlid i el tros que he fet amb el cotxe, he passat per unes autèntiques alfombres d'aquesta flor de l'acàcia...Semblava neu groga, he baixat del cotxe i he quedat ben florida. Fan molt bonic i també m'agrada la combinació amb els blaus!
    Aquí hi veig uns ocellets molt simpàtics, i uns haikus molt escaients que fan companyia a les fotos!
    Bon vespre, Xavier.

    ResponElimina
  7. Sí que apareixen uns quants ocells en aquesta plaça. Un colom, un colomí, un pardal i el passerell. Gràcies per la teva de simpatia, M. Roser.

    ResponElimina
  8. Xavier, jo estic amb la Carme, és una de les places més boniques de Barcelona.
    Les fotografies com sempre ho diuen tot. I quins colors...

    Moltes gràcies.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies a tu Josep. La Carme, tu i el colom coincidiu en la predilecció per aquesta plaça.

      Elimina
  9. És un lloc molt místic i val la pena passejar-s'hi. Millor a les hores que gastes tu, que t'estalvies la gentada, això segur. Perquè a dia d'avui segur que surt a totes les guies turístiques ja.

    ResponElimina
    Respostes
    1. L'explicació que hi arribin els turistes deu ser això que dius Xexu, que està a les guies, ja que la plaça està ben amagada.

      Elimina
  10. tots i cabem si ens posem d'acord amb l'ordre d'aparició i el repartiment d'hores, qui menys ho mereix pateix les aglomeracions

    ResponElimina
    Respostes
    1. Es tracta de pensar també en els altres, siguin persones o bestioles.

      Elimina
  11. Penso com la Carme que aquesta placeta és de les més boniques de Barcelona. Si això afegeixes aquests pètals de colors vius la bellesa és multiplica.
    Les fotos i els haikus són genials. Alguns ja els coneixia ;-)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies Glòria. Tinc bons i bones mestres.

      Elimina
  12. M'encanten aquestes acàcies de flors grogues que omplen les ciutats. Aquest matí li he fet una foto a una que m'ha agradat especialment, ves per on.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ja ens l'ensenyaràs aquesta foto. Gràcies Novesflors de juny.

      Elimina
  13. M'agrada la quietud que es respira a la plaça on hi han els dos 🐤🐤

    ResponElimina
    Respostes
    1. Dura poques hores la quietud. Privilegi dels matiners.

      Elimina
  14. M'ha recordat els les meves caminades, ni que no per llocs tan bonics.
    Molt maco!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies Joana. Un lloc de pau que va patir els efectes de la guerra, les bombes del feixisme.

      Elimina
  15. Xavier, por favor, queremos más reportajes como este, fresquitos paseos de mañana, hermosos, que nos alegren el día. Gracias!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gracias a ti Casilda por la companyía en el paseo.

      Elimina
  16. Et refereixes a la mania que té la Colau de voler-se treure de sobre els turistes?

    Aquestes fotos fan pensar en el vel d'empatia que cobreix la roca de duresa de la vida, i tan dura com ho és en aquest cas, pels rastres de l'impacte en les pedres de les bales amb les que van assassinar persones d'esquerres em sembla, no recordo si eren nens.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ja ho diu el colom: en aquest món hi cap tothom, turistes inclosos.
      A la plaça hi ha una placa que recorda la tragèdia. El gener de 1938 els feixistes van bombardejar en horari escolar i van morir, només a la plaça, 42 persones, 20 de les quals eren nens.
      I a sobre el franquisme anava dient que havien estat els republicans.

      Elimina
  17. un bon recorregut per la memòria personal i social i amb unes imatges poètiques! si tinc present la tragèdia del 1938 criatures mortes per les bombes feixistes ....bé noi bon Sant Joan i millors records i vida!

    ResponElimina