Un dia a Broate

      12 d’agost un dels dies que amenaçaven temperatures altes.

      De matí, ran del torrent, la frescor desmenteix, provisionalment, les previsions.

      On és això de Broate? Em van preguntar quan hi vam anar tres sospitosos habituals dels Pirineus.

      Al Pallars Sobirà, al capdamunt de la Vall de Cardós,

      Encara que faci pujada si el camí és florit sembla que no cansi tant.

      Les flors d’alta muntanya són impagables.

      L'aigua també és impagable. A l'alta muntanya i a tot el planeta.

      Cap dels tres no havíem estat mai en aquesta vall.

      El camí és feréstec. Aquí a dalt no hi pugen ni vaques ni eugues. Només els isards i els excursionistes.

      El refugi bivac és a 2222 metres. Fàcil de recordar.

      El sol comença a escalfar i ens recorda que som a l'agost.

      Des del refugi contemplem l'estanyol de la Pleta de Broate.

      I els anomenats "Falsos Encantats".

      La carena de Broate s'allarga cap a Sotllo.... Un altre dia serà.

      Retornem a Boavi, de bracet amb el riu.

      Ara ja sabem on és i com és "això de Broate".