De bon matí deixem enrere la Fontcalda.
L’amic i company de caminades, Francesc Heras, en deixa constància en una bella
i treballada pintura.
De matí, ran del Canal de l’Ebre,
continuem en direcció a Tortosa.
De bon matí deixem enrere la Fontcalda.
L’amic i company de caminades, Francesc Heras, en deixa constància en una bella
i treballada pintura.
De matí, ran del Canal de l’Ebre,
continuem en direcció a Tortosa.
Comencem la caminada de l'antic traçat del tren a l’antiga estació d’Arnes
- Lledó, a tocar de la Franja d’Aragó.
Hi ha un antic vagó restaurant, però avui és tancat. Ens mengem els entrepans que duem.
La mestressa de l’hostatgeria encara no ha arribat. Mentre
l’esperem aprofitem per banyar-nos a l’aigua tèbia de la Fontcalda.
Després de sopar fem un volt per la vora del curs del riu Canaleta.
Entro en silenci al bosc dels més menuts.
Vigila marieta que el pit-roig menja insectes.
Al bosc treballa
tothom.
Fins i tot els
borinots.
La pluja de la tarda
ha fet més atractius els lliris iris.
De gota en gota ha
crescut el torrent.
Sé que trobaré a faltar els seus matins freds.
Sorprendre un poble adormit i embolcallat amb els
llençols de la boira matutina.
Quan la fred acarona les plantes.
“...
Bullirà el mar com la cassola en forn...”.