divendres, 11 d’octubre de 2019

Flor estimada

    No voldria ferir-te amb les meves punxes. Flor estimada.
I en un prat de flors
s’escapa l’amor,
que creix amb els anys
i es desfà en segons.
No pateixis més,
tot anirà bé,
no et descuidis mai
tots aquells moments.
(Oques Grasses)
    Han posat una tanca per si s’esdevé un tsunami.
   Els que l’han posada dormen tranquils perquè creuen que l’aigua no passarà.
    "El que és fet no es pot desfer".
     A la Cala...
     ...a l’Ametlla de Mar.
    Amb amor...
    ...sense amenaces.
    Sóc aquell gat que estimes.
    Aquell que també t’estima i que t’abraça..
    Sota les molses hi ha l’aigua neta.
    Aigua dolça i llàgrimes salades.
    No importa si ens hem perdut alguns colors.
    Al mar del perdó
    Tornaré amb la tarda.
    Tornaré al capvespre.
    Al nostre port de la Cala.

divendres, 4 d’octubre de 2019

L’1 d’Octubre serà sempre nostre

     Han passat 2 anys de l’1 d’octubre.
   A la vigília arribo aviat al Bruc, vull presenciar de ben a prop l’encesa dels 131 farells.
   Els herois que han escalat les 131 agulles deuen estar preparant els llums que encendran d’aquí a poques hores.
    L’Isidret, que fins fa poc era un federalista de pedra, un immòbil equidistant, ara és al costat del poble. Se n’ha cansat de l’absolutisme i és republicà. Du un fusell antic descarregat. La seva única arma és un timbal. Fa soroll i és antifeixista i pacífic. Segueix el ritme republicà amb els tabalers del Bruc.
    Arriben els que han de fer els parlaments, encapçalats pel MHP Torra.
   Hi són presents també representants de l’ANC, d’Òmnium i de la Federació d’Entitats Excursionistes de Catalunya.
     La boira fa la guitza, però no impedeix que es vegin els 131 farells quan s’encenen.
    A mesura que es fa fosc es veuen millor els llums encesos als turons dedicats als 131 presidents de la història de la Generalitat.
    L’1 d’Octubre a tot Catalunya hi ha concentracions i manifestacions per recordar la gesta de fa dos anys. A Barcelona és molt nombrosa.
     Farem una primavera d’aquesta tardor.
    Institut Balmes. Qui diu que estem cansats?
    Al Monestir de Montserrat algú ha pintat un Pujolboira al cel.  

divendres, 27 de setembre de 2019

Anhels de llibertat

     És il·legítim tenir anhels de llibertat? És il·legal lluitar pacíficament per aconseguir-los? És il·lícit manifestar-se contra la repressió? 
     Seguim. Democràticament!

divendres, 20 de setembre de 2019

Ens ha deixat

    Ens ha deixat el Ramon, conegut artísticament com a Pujolboira.
    Ens ha deixat cels inimaginables.
    Ens ha deixat llibres de pintura.
    Ens ha deixat llibres de contes, (escrits pel Francesc) i il·lustrats per ell .
    Ens ha deixat dedicatòries originals als seus llibres.
    Ens ha deixat una quantitat immensa de quadres de somni.
    Ens ha deixat els frescos a l’església de Santa Coloma de Farners i l’Últim Sopar a la d’Albons.
     Ens ha deixat màgia artística.
    Ens ha deixat moltes incògnites per a que les anem descobrint nosaltres mateixos.
   Ens ha deixat l’encant de contemplar el paisatge amb els seus ulls i els seus pinzells.
     Si no fos per la tristesa que duc a dins, diria que el Ramon no ens ha deixat!