Una figura arriba cansada al
llogarret. No recorda el nom del petit poble, i gairebé fins i tot ha oblidat
el seu. És un poble d’enlloc. Ve de lluny, d’allà on comencen tots els camins,
de dies que són de nit i de nits que són a anys de distància.
Camina descalç de somnis i d’esperances, només s’abriga d’antigues
cançons de Nadal, i a dins del cap li ressonen simbombes, ferrets, panderetes i
refrecs de culleretes a les escates de vidre d’una ampolla d’anís.
Els cabells del seu cap són coberts de nuvolades i a la barba du la
gebrada dels marges dels camps.
A la llunyana infantesa, a casa seva havien acollit un home vell, que viatjava amb el seu nét Pauet, i que resseguien els camins, com fa ara ell mateix. Era un Nadal d’abundoses nevades. Aquella mateixa nit de Nadal en Pauet va poder estovar el tió de la casa, i va compartir joguines i mandarines amb la resta de mainada de la casa. Fins i tot es trobà a les mans, i per a que se l’endugués un Patufet d’en Folch i Torres.
A la llunyana infantesa, a casa seva havien acollit un home vell, que viatjava amb el seu nét Pauet, i que resseguien els camins, com fa ara ell mateix. Era un Nadal d’abundoses nevades. Aquella mateixa nit de Nadal en Pauet va poder estovar el tió de la casa, i va compartir joguines i mandarines amb la resta de mainada de la casa. Fins i tot es trobà a les mans, i per a que se l’endugués un Patufet d’en Folch i Torres.
En Pauet, al costat del
senzill pessebre de la casa cantava ”El noi de la mare” i altres nadales,
potser amb veu i preu d’agraïment a qui els acollia. Es van quedar a casa tres
dies, fins que el temporal els va permetre seguir el trajecte. Havien compartit
escudella, porró i torró.
Aquell avi no va caminar gaires nadals més i en Pauet es fongué en futurs Sants Esteves i caps d’any.
Aquell avi no va caminar gaires nadals més i en Pauet es fongué en futurs Sants Esteves i caps d’any.
Mentalment va cantant
“panses i figues i nous i olives”. A les butxaques només li resten volves de
neu i molles de neules. La vida dóna moltes voltes, pensa. Fa segles que no
celebra un Nadal com cal, tants que n’havia tingut.
La vida, a vegades, després de la plenitud, regala misèria. La vida, a
vegades, després de la salut, regala malalties. La vida, a vegades, després de
la companyia regala solitud. La vida, a vegades, després de l’amor regala
desenganys. La vida, a vegades treu el sostre i regala estrelles. I canvia els
llençols per unes caixes de cartró.
Ja no pot més, s’ha d’aturar a descansar. La nit li cau a sobre i no sap
on la passarà.
S’asseu a un portal, sembla
una casa de ningú i repenjat al portal de fusta s’endormisca una mica. Es
desperta de sobte. Un infant ha obert i se l’està mirant. “Avi Pau!”
crida. “Hi ha un senyor a la porta!”
“Fes-lo entrar” se sent una
veu des de dins de l’estança. “Compartirem escudella, porró i torró”. I la
història torna a començar...
És la màgia del Nadal.
És la màgia del Nadal.