Aprofito l’horari matiner en que se’ns és permès fer
exercici amb la bicicleta i m’arribo al barri de la Marina del Port.
De Sants a la Marina
fa baixada i s’hi arriba còmodament.
Passejo per diferents
carrers del barri de la Mare de Déu del Port.
Allà on en Francesc
Candel es devia inspirar per escriure “els altres catalans”.
Per afegir exercici m’enfilo
a l’antic Polvorí, als vessants de Montjuïc.
La primavera ha omplert de flors
els voltants, i la seva fragància penetra fins i tot rere la mascareta.
Aquest antic edifici dona nom a una part del barri: les Cases del Polvorí.
Abans se les coneixia
també com a Cases Barates.
A finals dels 50 i
molt a principis dels 60 del segle passat, el Pepet, un pagès del carrer dels
Jocs Florals de Sants, m’havia portat a visitar els seus camps, muntat al carro
que estirava el seu cavall Romero.
Ho recordo d’aquella
manera tan clara que es recorden els records més antics, quan jo devia tenir 5 o
6 anys.
El que és impossible
trobar de cap manera són els camps.
Deuen ser a sota d’edificis d’habitatges o
de fàbriques de la Zona Franca.
Haig de tornar a casa.
La Marina em demana que hi torni alguna tarda.
“I tant!” li dic. S’acaba
l’estona de permís i ara és pujada...
