dimecres, 27 de maig del 2020

La Marina de Sants

      La Marina em demana que la vagi a visitar. 
    Aprofito l’horari matiner en que se’ns és permès fer exercici amb la bicicleta i m’arribo al barri de la Marina del Port.
     De Sants a la Marina fa baixada i s’hi arriba còmodament.
     Passejo per diferents carrers del barri de la Mare de Déu del Port.
     Allà on en Francesc Candel es devia inspirar per escriure “els altres catalans”.
     Per afegir exercici m’enfilo a l’antic Polvorí, als vessants de Montjuïc. 
     La primavera ha omplert de flors els voltants, i la seva fragància penetra fins i tot rere la mascareta.
     Aquest antic edifici dona nom a una part del barri: les Cases del Polvorí. 
     Abans se les coneixia també com a Cases Barates.
     A finals dels 50 i molt a principis dels 60 del segle passat, el Pepet, un pagès del carrer dels Jocs Florals de Sants, m’havia portat a visitar els seus camps, muntat al carro que estirava el seu cavall Romero.
     Ho recordo d’aquella manera tan clara que es recorden els records més antics, quan jo devia tenir 5 o 6 anys.
     El que és impossible trobar de cap manera són els camps. 
     Deuen ser a sota d’edificis d’habitatges o de fàbriques de la Zona Franca.
     Ja que sóc aquí aprofito per entrar al mercat a comprar un parell de cosetes.
     Haig de tornar a casa. La Marina em demana que hi torni alguna tarda.
     I tant!” li dic. S’acaba l’estona de permís i ara és pujada...

dissabte, 23 de maig del 2020

L'hora de les cues de cavall.

      És d’hora. Són dos quarts d’aviat.
     L’estona programada per fer passejades i esport.
     Temps de permís. Cronometrat.
     Sóc matinera de mena i mai no havia vist una densitat tan important d’esportistes.
     Aquesta és una primavera a hores convingudes. 
     L’aire de la ciutat és extraordinàriament net.
     No hi estem acostumades.
      Les noies no hem pogut anar a la perruqueria aquests darrers mesos...
      ... i la cabellera creix.
     M’he vestit amb roba esportiva, de colors vistosos.
     Faig fotografies a les meves col·legues.
      Em recullo el cabell amb una goma i mica en mica agafo el ritme.

dissabte, 16 de maig del 2020

Perdut fora de casa

     Després d’estar tants dies confinats a casa, estem aprenent (en els horaris permesos) a reviure.
     A tornar a llocs que feia dies que no veies.
     Llocs propers. Per ara no podem anar gaire lluny. Si la setmana passada vaig comprovar que el mar encara existeix, aquesta he volgut saber si Pedralbes és al seu lloc.
     De bon matí el trobo com sempre: solitari.
     O no tan solitari. Arriba gent, que com jo, vol gaudir l’aire net dels vessants de Collserola.
     El “permís” que tenim al matí per sortir potser ha fet que algunes persones hagin descobert les virtuts de llevar-se d’hora. A aquesta hora, si no fos pel confinament,  encara dormirien o serien a la feina, o a costura que deien abans.
     Unes flors grogues entre una buguenvíl·lea lila em fan pensar en dues dones empresonades injustament: La Carme Forcadell i la Dolors Bassa.
     I per relació d’idees, en la llibertat dels Jordis, Sànchez i Cuixart que reclama novament Amnistia Internacional.
     I de tots els altres: l’Oriol, el Quim, el Raül, el Jordi Turull, el Josep... 
    I totes les persones exiliades.
     El cas que els fan els auto-anomenats jutges del Tribunal és nul.
     La lluna minva però algun dia tornarà a fer el ple.
     La quadratura del cercle: viure i no propagar el virus.
     El camí de retorn a casa té atractius per gaudir. Impagables.
       De retorn a Sants passo per les Corts. Trobo un mural. En arribar a casa busco poemes de Rosa Leveroni:
Amo tots els camins, fins els més aspres,
mentre siguin oberts
i posin tremolor de fruita nova
als meus sentits desperts.
                                                                                          


dissabte, 9 de maig del 2020

El Covid és el més fort

És dissabte al matí
t’has llevat com un llamp
t’has vestit decidit
i carrer avall vols sortir.
Sobre la bicicleta
respectant la distància
per no fer la punyeta
i que els altres no passin ànsia.
Amb màscara i guants
Sense fer disbarats
sàpigues que un mal ús
podria ser fatal.
I no fer el gamarús
ni un error abismal
 i no oblidant mai
que el Covid de tots
segueix sent el més fort.
                                                   I no oblidant mai...
que el Covid de tots
segueix sent el més fort!!