A la terra ferma, extasiats de tant color, passegem entre fruiters florits que són teloners del bon temps.
A les
acaballes de l’hivern respirem l’aire dolç del Segrià o l’aire més mediterrani de
l’Ordal a l’Alt Penedès, quan aquestes comarques, i moltes d’altres ens
ofereixen l’esclat en flor.
Ametllers, préssecs, nectarines, cirerers, pomeres o pereres, s’alcen per bancals i altiplans, oferint visions impagables de camps florits, preludi de la primavera.
La Carme Rosanas (ho explica ella mateixa al seu blog “Col·lecció de moments) va fer uns poemes que han servit per fer aquesta cançó.
De tantes flors,
De tantes flors, me n'omplo els ulls.
Amb un delit desconegut...
de fruiters roses
de fruiters blancs
que fan les flors
a grans ramells.
Aixeco el cap
el rosa sobre el blau
uns rams gruixuts omplen totes les branques
i el seu color penetra endins.
Com murs de flors
Com murs de florstofen camins
Els seu color repica alegre
de sons suaus
que entren pels ulls.
Tan breus que són,
s'hi abranda el cor.
de qualsevol teulada, pugen les flors.
Volen... i ensems arrelen
tan tan endins, que es tornen jo.
tan tan endins, que es tornen jo.
Aquest és el cinquè vídeo que ha muntat la Carme Rosanas amb cançons que
Aquest és el cinquè vídeo que ha muntat la Carme Rosanas amb cançons quehem fet a mitges: ella la lletra i jo la música.
El primer va ser la “Nadala de la ginesta”. La van seguir: “Cançó de les troanes”, “Trompetes de foc”, “Les flors de l’alzina” i ara “Fruiters florits”.
Penso que això de viure a la Floresta la deu haver marcat per fer tants poemes sobre temes florals.
