divendres, 25 de setembre del 2020

Un santsenc a Sant Vicenç dels Horts

      El santsenc arriba a de Sant Vicenç dels Horts.
      Per aquest municipi del Baix Llobregat hi ha passat centenars de vegades.  Mai havia entrat al centre de la població només per a passejar i badar.
      A molts balcons del nucli antic de la vila hi ha cartells que diuen: “Benvingut Oriol”. El santsenc no es diu Oriol però igualment s’hi sent ben rebut.
      Va ser una rebuda miratge. Els jutges van tornar a tancar a la presó el Vicepresident de Catalunya, l’Honorable Sr. Oriol Junqueras.
      La plaça de l’Ajuntament és lluminosa. Oriol Junqueras en va ser alcalde uns quants anys.
      Ben a prop hi ha l’església parroquial de Sant Vicenç.
      Un vitrall en forma de rosetó representa el sant, amb la palma i la roda de molí que figuren també a l’escut oficial del municipi.
      Sant Vicenç té estació de tren, una comoditat per als seus habitants i també per als visitants.      El santsenc es dedica a fer el que ha vingut a fer: a badar. I guaitar cases com la de Can Reverter.
      O d’altres de les que no en sap el nom i que troba als carrers.  
      Al carrer de Mossèn Jacint Verdaguer hi ha una filera de cases molt atractives.
      A la plaça Lluís Companys es dessagna la història. Una escultura representa els peus del president català assassinat pel franquisme.
      Quan acabarà el franquisme? Quan tindrem justícia que és la veritable eina que ens ha de dur la pau?
      Al carrer de Barcelona el santsenc s'adona que la visita a Sant Vicenç és breu, tot i que hi ha dedicat tot el matí. Cal Cristià, Cal Pita i Cal Gil. 
     En valencià “pita” si es refereix a una noia vol dir que té vitalitat, que és eixerida. Probablement en aquesta casa n’hi viu alguna?
      Vivim temps d'incertesa. Vivim temps en que cal vèncer el desànim, mentre lluitem pel retrobament definitiu.
      És hora de dinar. Els carrers tenen gust de comiat.
      De ben segur que el santsenc tornarà a Sant Vicenç...
      ...dels Horts.




Publicat per a 18 comentaris:

divendres, 18 de setembre del 2020

Un santsenc a Parets del Vallès

      Un matí de setembre un santsenc arriba a Parets. Al Vallès Oriental.
      Un dels paretans més il·lustres no pot ser a casa seva. Molts veïns, des de les finestres i els balcons reclamen el seu alliberament.
      També el de la resta de preses i presos polítics.
       El casc antic de Parets és acollidor.
      El campanar de l’església de Sant Esteve des de fora és ben visible.
      La llum del dia acoloreix el vitrall de la façana.
      El santsenc encara no havia passejat mai per aquests carrers i els troba atractius.

Al parc de la Linera, l’Ajuntament de Parets ha posat una escultura. Una placa ho explica: “En record de les víctimes i represaliats del règim franquista i en especial dels alcaldes i regidors de la nostra vila que van lluitar per la defensa de la democràcia i de les llibertats".
      El santsenc es pregunta si ja ha acabat el franquisme a un estat que manté persones a les presons per defensar pacíficament les seves idees polítiques.
       En passar pel davant de l’Ajuntament mira l’hora... és tard i no plou.
      Enfila el carrer Major.
      A una cantonada hi ha un local de la penya perica.  
       Més amunt els culers també hi tenen la seva.
      Josep Carner va escriure: “Com el Vallès no hi ha res” I el vallesà sabedellenc Joan Oliver ho reblà. “Quatre pins fan un bosc espès”. I prop d’aquesta escultura, quatre alzines afegeixen valor a la dita.
      És hora de tornar a casa.
      Amb la Sagalés?
   Avui s’estima més fer-ho tal com ha vingut: amb tren.

 

Publicat per a 22 comentaris:

divendres, 11 de setembre del 2020

11 de setembre 2020

S’acaba una dècada de reivindicacions intenses.Com el 2011El 2012
El 2013
El 2014
El 2015
El 2016
El 2017
El 2018
El 2019
El 2020 és diferent.
Les aspiracions es mantenen.

 

Publicat per a 24 comentaris:

divendres, 4 de setembre del 2020

Pla de Boet

     - Què podem explicar del Pla de Boet?
     - Que és al capdamunt de la Vall Ferrera?
     - Que fa uns 35 anys que hi pugem?
     - Com a mínim un cop a l’any.
    - Que el bestiar que hi trobem sempre ens fa companyia?
    - Vaques, eugues... i bouets.
     - El boet de Boet?
     - Sa mare l’alimenta.
    - Que és un punt de pas de moltes excursions?
    - Sí: a la Pica d’Estats, el Monteixo, l’Areste, el Comapedrosa, el Medacorba, la Pica Roja, els estanys d’Ascorbes i la Baiau...
      - Que té un salt d’aigua impressionant?
      - Ens hi hem banyat.
     - I també un de més petit.
     - La seva música ens acompanya.
     - Que la roca del centre del pla sap molts secrets meus?
     - I també meus.
      - Que l’aigua va sempre avall.
      - Com nosaltres, que fem com les fulles que l’aigua s’endú.
     - Hi volen papallons.
     - També hi canten els ocells.
      - Que l’any 1973, després de fer la Pica hi vàrem baixar a berenar?
     - Sí: La Carme, el Xavier, la Toni (1957 - 2005) l’Antoni, la Nuri, el Ricard ( 1953 - 2012) el Jaume i la Marta.
       - Que ens varen fer una foto davant del refugi de la Vall Ferrera?
      - Tu sempre amb les noies...
      - Se’ns veu diferents, oi?
      - Sí, anàvem sense mascareta.
      - Deu ser això.
      - Segurament.
     - Que l’any que ve hi tornarem.
     - Com diu la mare: “si Déu vol”.

Publicat per a 26 comentaris:
Subscriure's a: Missatges (Atom)