Les llegendes són llegendes que reflecteixen la realitat. No cal burxar gaire. M’aturo a reposar ran de l’atrotinada
carretera que puja a Montserrat remuntant el rastre d’antics camins de
ferradura. Entre les roques que m’ofereixen refugi. Abrigades per centenars d'alzinars i algun roure. Reblo corporalment el camí a Montserrat, acceptant
reptes i arrelat a la roca, fort, robust t i verd com el Pi de Formentor. Les arcades em reben rere les boires. Hi ha una porta oberta que va ser
creuada per les races de l’antigor que li retien renecs o ritus religiosos. Rere la qual hi ha clarors irreals. Records i ricards de totes les
montserrats que han resseguit aquests mateixos racons. Recança d’haver deixat marxar algú sense
haver-li recordat més vegades que l’estimaves. D’una serra que es rebel·la contra les
lleis de la natura. A l’espera de flors que em venen a rebre
perquè sempre rebroten. De tantes renúncies que ens revinclen. Al rovell de l'ou del país del tremp, rumb a la llibertat.
