Anna

    - Vols venir a visitar un poble?

    - Quin?

    - Tnellas

    - I on és això?

    - A la comarca del Segab.

    - Deu ser molt lluny aquest poble.

    -No creguis, és d’aquí, de Aynulatac.

    - Dona’m més pistes.

    - A la primavera fan enramades als seus carrers.

    - Més pistes geogràfiques?

    - Hi passa el riu Tagerboll.

    - Com si em diguessis Llúcia.  I per què vols anar a Tnellas?

    - Perquè la Leirbag hi va néixer.

    - I la vols visitar?

    - Ara no hi és. S’ha exiliat a Arbenig.

    - I on és això?

    - A Assïus.

    - Ja hi tornem...

    - També es coneix com a Confederació Acitèvleh.

    - És al Caucas això?

    - Més a prop, als Alps.

    - I perquè s’ha hagut d’exiliar?

    - Perquè no creu en la justícia d’Aynapse.

    - Aynapse?

    - Un país que ha viscut molts anys en arudatcid.

    - Fa molts anys d’això?

    - Sí, però hi ha qui diu que si no vigilem, qualsevol dia pot tornar la arudatcid.

    - Que m’estàs parlant en clau?

    - Per fi te n’has adonat!!

    - I perquè em parles en clau?

    - Per esquivar la arusnec.

    - Em pots donar una altra pista per desxifrar aquest llenguatge?

    - Recordes la Sinera de l’Espriu?

    - Ah! Ara començo a entendre... Per cert, en aquest llenguatge com es diu Anna?

    - Anna.

Un abecedari

Anti-feixisme

Brussel·les (Barcelona)

Catalunya

Dictadura (Democràcia)

Exili (Estremera)

Franquisme

Guàrdia (civil)

Humiliar

Immersió (lingüística) Independència

Justícia (es busca)

Karadura

Llibertat

Mimosa (Memòria)

Narcís (No-violència)

Octubre (1 d’)

Porres (Policia)

Qüestionar

Referèndum (República) Resistència

Soto (del Real) Solidaritat

Terror

Urnes

Victòria

Waterloo

Xantatge

Ynjustícia

Zen (55)    

Montgrony

   Fa temps acostumava a pujar a Montgrony, com a mínim un cop a l’any. Per a mi és casa.

   Tenia uns 8 anys la primera vegada que hi vaig pujar, deu fer uns 54 anys. La carretera no hi arribava, i era el primer any que hi havia llum elèctrica.

  Amb els diners que recollíem a la cistella durant la Pasqua, els cantaires de caramelles de Sants, a la segona Pasqua anàvem a passar tres dies a Montgrony. Era una tradició que va durar molts anys.

   Des de Montgrony vaig veure per primera vegada, de lluny,  el Pedraforca.

   Hi ha una font dedicada a la Mare de Déu de la llet. Les dones del Ripollès que havien de ser mares, pujaven a Montgrony a beure d’aquesta aigua i a fer-se fregues als pits per a que els fos concedida llet per als seus fills. Com les dones del Berguedà, que ho feien a Falgars.

   Per això hi ha qui sosté que el nom original és Mogrony, que etimològicament té semblança a mugró.

  La imatge romànica de la Mare de Déu de Mogrony, o de la llet, que hi ha a l'ermita, data del segle XII. La capella, que és adossada a la roca, avui és tancada.

  S’atribueix a Montgrony el lloc on es van trobar els 9 barons de la fama, entre els quals hi hauria Hug de Mataplana, que la llegenda l’associa amb el compte Arnau.

  Les escales que pugen des del Santuari fins a Sant Pere, les va fer construir el comte Arnau, i després no va pagar els treballadors. 

  Per això diuen que “per soldades mal pagades” i altres malifetes el llegendari comte Arnau va ser condemnat, i volta eternament damunt del seu cavall de foc.

   A una roca del camí que va de Sant Pere al Coll de Mancillo, el comte Arnau hi va deixar la seva petjada i la del seu cavall.

   Enguany hi vàrem pujar dissabte 3 de febrer, un dia abans de la històrica nevada que ha caigut al Ripollès, a més d'altres comarques de Catalunya.

     A la pista dels Plans de la Pera, propers a Montgrony hi ha neu de les nevades de fa dies. 

    Resta poca cosa, però el cel prepara per a demà la gran nevada.

    Avui hi deu haver més de mig metre de neu.

    Ni el comte Arnau deu poder sortir del seu reconstruït castell de Mataplana.

Color de llibertat

    - Tulipes grogues, d’on heu tret aquest color?

    - Ens el dona la naturalesa, que és íntima de la llibertat.

    - Sento l’aroma de la llibertat.

    - De tot cor ho demano.

    - Jo ho reclamo.

    - Jo també ho exigeixo.

    - Un color és esperança de llibertat.

    - No en tenim cap dubte.

    - No tens una obsessió?

    - Ho reconec: obsessionat per la llibertat.

    - Prediques la desobediència?

    - Reivindiquem l’obediència a l’amor, als somnis possibles.

    - No us cansa la resistència?

    - La nostra naturalesa és la rebel·lia.

    - La llum no s’apaga.

    - Des de la matinada fins la nit...

    - Som gent de pau!