Caminant per la carretera que puja al Tibidabo m’aturo
a fotografiar Barcelona.
Són una colla de bones persones, penso
que segur que, com a mi, els agradarà caminar per la neu.
Fa estona que espero el Jordi, el Jordi, l’Oriol i
el Quim. No poden venir, hauré de seguir caminant sol.
Si fos creient li
demanaria al Sagrat Cor que hi ha al cim del temple que alliberés les persones que
estan injustament tancades. No veig que
bellugui els braços ni un mil·límetre per impedir tanta injustícia.
Com sempre les
catalanes estem totalment soles.
Una casa de la Molina (vull dir Collserola) dorm sota la neu.
Hi ha un arbre fruiter. S'ha glaçat la flor de neu.
Endinsat als boscos de Collserola camino per entre branques
que s’han vinclat pel pes de la neu.
Només les meves petjades a la neu verge deixen
constància del meu pas.
La reixa que mena a les escales que pugen
cap al Sagrat Cor del Tibidabo segueix tancada.
Ara que la neu de Collserola s’ha desfet i que
encara resta molta neu al Montseny i als Pirineus, comença la primavera
catalana.
