diumenge, 25 de març del 2018

Nevada de primavera a Collserola

    El 20 de març, justament el dia que comença la primavera cau una nevada a Collserola i a molts altres llocs de Catalunya.
 Caminant per la carretera que puja al Tibidabo m’aturo a fotografiar Barcelona.
   El sol vol sortir per començar a desfer la neu. He quedat amb uns amics per fer un passeig. 
   Són una colla de bones persones, penso que segur que, com a mi, els agradarà caminar per la neu.
  Fa estona que espero el Jordi, el Jordi, l’Oriol i el Quim. No poden venir, hauré de seguir caminant sol. 
  Si fos creient li demanaria al Sagrat Cor que hi ha al cim del temple que alliberés les persones que estan injustament tancades.  No veig que bellugui els braços ni un mil·límetre per impedir tanta injustícia. 
    Com sempre les catalanes estem totalment soles.
   Una casa de la Molina (vull dir Collserola) dorm sota la neu.
   Hi ha un arbre fruiter. S'ha glaçat la flor de neu.
  Endinsat als boscos de Collserola camino per entre branques que s’han vinclat pel pes de la neu. 
   Només les meves petjades a la neu verge deixen constància del meu pas.
   Divendres ens assabentem que un altre Jordi, la Carme, la Dolors, el Raül i el Josep tampoc podran gaudir de la primavera de Collserola. Hi ha 9 persones honorables tancades a Madrid, al cor d’Espanya. Potser n’hauríem de dir al mal cor. 
   La reixa que mena a les escales que pugen cap al Sagrat Cor del Tibidabo segueix tancada.
  Ara que la neu de Collserola s’ha desfet i que encara resta molta neu al Montseny i als Pirineus, comença la primavera catalana.

diumenge, 18 de març del 2018

Un rap per a l'escola catalana

...parlen de legalitat i no tenen cap legitimitat
si fins i tot la seva constitució sempre han violat...
(Pablo Hasél)

...Sa situació me preocupa bastant
com mantenir dues famílies, sa meva i sa real...
(Josep Miquel Arenas “Valtonyc”)
Manifestació al centre de la ciutat
entre tots per impedir que facin un disbarat
anem sempre a favor de l’escola catalana
que perquè tingui futur ha de ser republicana.
Defensem les nostres mestres, l’escola i la cultura
en contra la repressió, el feixisme i dictadura.
Fucking 155, a la merda els opressors
ja n’estem fins els collons que s’obrin ja les presons
Ja ho va dir el mestre Gandhi i també en Luther King
“Si és injusta una llei, el que hem de fer és desobeir”
No creiem en l’estat, ni en el sabre ni la capella
que no vinguin a emprenyar amb la ditxosa casella.
No som com la gallineta, no vivim en un corral,
més que un restrenyiment fotrem vaga general,
no volem que amb males lleis ens toquin a la canalla
els que duen biga a l’ull i ens assenyalen la palla,
En front l’espanyolització i en favor de la immersió
ho diem ben fort i alt que l’escola no té por...
(continuarà)


diumenge, 11 de març del 2018

8 de març de 2018. La vida en lila.

Una llum roja
sobre un mar violeta:
orgull de dona.
    Una de les frases que es van repetir el 8 de març va ser: “La República ha de ser feminista”. Penso que necessàriament. Com podria ser sinó? 
    Ens podem imaginar canviar un sistema arcaic com és la monarquia, per una república on la meitat de la població tingui menys oportunitats que l’altra?
 A la monarquia, l’home passa per sobre la dona d’una manera desproporcionada. Encara hi ha súbdites que fan la genuflecció davant del rei. O monges que la seva missió principal és la d’atendre el papa. Suposant que el sacerdot masculí pugui consagrar un bocí de pa i un calze de vi,  per què no ho pot fer una dona?
    Com diu la cançó “Endavant les atxes”: morin els vassallatges.
  Els homes, sobretot els de classe treballadora, seguirem essent esclaus mentre les dones (sobretot també les de classe treballadora) no siguin lliures.
    Tota la societat que lluita per la seva llibertat ha de ser conscient de que s’ha de fer pròpia la divisa marçaliana de “tres voltes rebel”. Començant per les dones i seguida també pels homes.
   Igual que hem d’anar eliminant l’inèrcia masclista que gairebé tota la població portem adherida a l’adeena amb una naturalitat insultant. Començant pels homes i seguida també per les dones.
    Necessitarem una escarpa i un martell per arrencar-nos els tics masclistes.
    Quan la llibertat i la igualtat de la dona sigui total, la llibertat i igualtat de la societat serà més a prop.
   Mentrestant, viurem la vida en lila. O en violeta.

diumenge, 4 de març del 2018

Matins i rodolins (i haikus de propina)

Abans de les sis, el gat
ja m’ha despertat.
A dos quarts de set
el cel té molt de fred.
A les set i cinc
la claror diu: ara vinc.
A dos quarts de vuit
el sol fa el primer tuit.
De matinada
una esperada pluja
pinta aquarel·les.
Avui s’albira
una llum que allibera.
S’acaba la fosca.
Amb la llum roja
arriben les onades
i després marxen.
La lluna plena
com moneda de plata
dalt del cel dringa.
Per sobreviure
sobre la neu més blanca
neixen flors grogues.