diumenge, 19 de juny de 2022

Puigsacalm

    Em sento arrelat als boscos del Puigsacalm.
    A mitjans de juny, en aquesta primavera excepcionalment calorosa, la naturalesa ens convida a la fresca de la fageda del Puigsacalm.
        L’entorn de la Font Tornadissa ens refresca la gola i tots els sentits.
       El sol encara és baix i intenta escalfar aquests indrets.
    Quan deixem el bosc enrere, la frescor la manté la verdor i l’airet de l’altitud, mentre contemplem les panoràmiques de la serra de Bellmunt i el poble de Vidrà.
    El camí al cim del Puigsacalm és un passeig agradable malgrat la pujada.
    Són les 10 del matí. Agraïm haver matinat per ser al cim del Puigsacalm (1.515m) 
abans que hi arribi la calor. El premi és contemplar des de l’altura la serra de Cabrera i la Vall d’en Bas.
    Ben a prop hi ha el Puig dels Llops (1.486m) i aprofitem per a pujar-hi.
    Mirem cap al Puigsacalm, que hem deixat enrere. Un voltor se n’hi va.
    La visió de l’ermita de Santa Magdalena ens atrau a arribar-hi. No estava programat, però anem bé de temps. Sabem que haurem de baixar molt, per després tornar a pujar.
    En passar pel Puig Corneli (1.361m) veiem d'esquena, l’estel que ara està apagat.
   Aquest darrer Cap d’any el vam veure des de Can Trona il·luminant les valls d’en Bas.
    Quan arribem a Santa Magdalena l’Enric pren uns apunts per pintar una de les seves aquarel·les.
     Jo m’espero a l’ombra d’un freixe. Ara sí que la calor ens atrapa i hem de buscar les ombres.
    Des de Santa Magdalena es veu bé el poble de Sant Privat d’en Bas.
    Tornem a les fagedes del Puigsacalm. Dos vedells s’enretiren quan ens hi acostem. Mentalment els demano perdó pel tràfic que la humanitat en fem de les seves vides.
        El sol ha pujat i ens tornem a aturar a refrescar-nos a la Font Tornadissa.
    El camí que resta fins al Coll de Bracons és per dins del bosc.
A vegades als excursionistes ens passa que inexplicablement, malgrat haver fet moltes excursions pels seus voltants, no hem assolit un cim tan emblemàtic com el Puigsacalm. 
    I això que (en el meu cas) fa més de 30 anys que un dia vaig dir: un dia d’aquests el pujarem.
    Ja està corregit!