Em sento arrelat als
boscos del Puigsacalm.
A mitjans de juny, en
aquesta primavera excepcionalment calorosa, la naturalesa ens convida a la
fresca de la fageda del Puigsacalm.
Quan deixem el bosc
enrere, la frescor es manté, per la verdor i l’airet de l’altitud. Contemplem
les panoràmiques de la serra de Bellmunt i el poble de Vidrà.
Són les 10 del matí.
Agraïm haver matinat per ser al cim del
Puigsacalm (1.515m) abans que hi arribi la calor. El premi és contemplar des de l’altura la serra de Cabrera
i la Vall d’en Bas.
La visió de l’ermita
de Santa Magdalena ens atrau a arribar-hi. No estava programat, però anem bé de
temps. Sabem que haurem de baixar molt, per després tornar a pujar.
Tornem a les fagedes del Puigsacalm. Dos vedells s’enretiren quan ens hi
acostem. Mentalment els demano perdó pel tràfic que la humanitat en fem de les
seves vides.
A vegades als
excursionistes ens passa que inexplicablement, malgrat haver fet moltes excursions
pels seus voltants, no hem assolit un cim tan emblemàtic com el
Puigsacalm.
Ja està corregit!