- Saps que la Sofi i l’Emili se separen? - diu
la dona 1 tot refregant la roba sobre la batedora.
- Es veia a venir - respon la
dona 2 mentre esbaldeix - ell li feia el salt amb la...- calla de sobte en
veure’m.
Qui no ha fet mai el tafaner?
- Els puc fer una foto? - pregunto.
- Sí, però no ens enfoquis la
cara - demana la dona 1.
A la plaça, la Font del Lleó no para de rajar aigua que ve directament
de l’infern de la terra.
El lleó em fa pensar amb el meu gat quan està satisfet.
- Per això en diuen Caldes
a aquest poble? Perquè t'escaldes?- pregunta el nin.
Als afores de la vila algú ha fet una escultura mòbil prop del Roure Gros.
Potser les dones del safareig saben què significa.
Les flors blanques creuen que ja som a la primavera. L’església parroquial
és vella i sap que encara és hivern.
Els pagesos del Vallès han pintat un paisatge sobre la tela de la
natura.
Torno al safareig públic. Tenia ganes de saber més històries dels veïns
però no hi ha ningú.
A l’aire hi resta una mica d’olor de sabó de pastilla. Hauré de fer una
mica de safareig amb mi mateix.
- ....
- ....
L’aigua reflecteix els meus pensaments.
