dijous, 15 de setembre del 2022

Port Salvatge

            Trobo a faltar el primer capvespre que vam passar al Port.
       Amb la seva llum irreal que tenyia el mar de calma.
       A l'hora baixa quan a l'aigua fresca de la cala només s’hi banya una parella de vells nudistes.
      La lluna s’ha posat el somriure creixent. Té vergonya i s’amaga rere un núvol.
       Si al Cap de Creus van ser els primers en veure despuntar el sol, 
       els segons vam ser els pocs matiners  del Portuna sirena i jo.
Al migdia és una bona hora per visitar la cova del Vell Marí, i explorar el seu interior.
Pel nom de la cova cal suposar que aquí hi havia viscut la foca mediterrània.
       Potser en algun racó del mar encara hi resta algun vell marí el suficientment astut per passar desapercebut als depredadors humans.
       I si mai ens el trobem en aquella cala que és a recer de la tramuntana?
Cada dia hi ha nous batecs de color. 
I als capvespres encara més.
       M’arriba la veu de la Maria del Mar cantant el poema de Joan Vergés.
Camí de vela blanca
La llum del nostre amor
És una flor que es tanca
        Trobaré a faltar respirar la matinada, l’olor del mar, l’aroma dels pins...
       ...de fonoll, de figues de moro i de romaní.
       Capvespres de sal. Sal-vatges...
        ... i nits d’amor.