Quan era petit cantàvem un
grapat de cançons nadalenques de Joan Llongueras, que s’englobaven en la seva
obra: “Les figures del Pessebre”. És una lletra llarga on es van descrivint les
figures de fang més tradicionals del pessebre.
“La dona que renta
la vella que fila”
I així van desfilant totes les
figures que coneixem.
La mare té una figura de fang
centenària. Cada any més gastada, s’asseu amb la resta de pastors al voltant
del foc, a vigilar l’olla.
A casa tenim figures de
diferents mides. De fang i de plàstic. Alguns anys es troben al pessebre les
antigues amb les noves.
Enguany hem fet un pessebre en
miniatura amb figuretes d’entre 2 i 3 centímetres d’alçada. Les grans s’esperen
a aparèixer un altre any, i s’ho miren des de fora de l’escena.
El del sac de gemecs hi posa la música,
La gran quantitat de figures que
es veuen a la Fira de Santa Llúcia i a totes les fires nadalenques, demostra
que la gent segueix fent pessebre.
Fins i tot famílies atees i republicanes fan
pessebre a casa, per seguir la tradició que els nostres avantpassats ens
llegaren.
Una de les figures més
emblemàtiques del pessebre, tot i que no apareix a les cançons de Joan Llongueras és el caganer. Esperem que no mori d’èxit.
Actualment hi ha centenars de
models. Tots els famosos, polítics, futbolistes, etc. són
representats buidant el ventre. I cada any n’apareixen de nous.
Qui no té la seva pròpia
figura del caganer no és ningú.
Com que no sóc famós no tinc
la meva pròpia figura de caganer. Però tinc photoshop i ni que sigui
virtualment, i una mica deformada, hi ha la figura del Xavier caganer que per Nadal té els
seus cinc minuts de glòria.
Bon Tió i....
a tothom.
