Dia de reflexió. Tsunami proposa fer-ho col·lectivament i democràtica, entre a d'altres llocs a la plaça Universitat de Barcelona. Dr. Prats
recepta música per la lluita.
Una gentada s’està reflexionant a sobre. Gertrudis diu que:
“Si tothom calla
hem perdut la batalla...”
A sota una farola, en Miquel del Roig improvisa garrotins i altres
corrandes.
La poesia de Joan Brossa és present a l’acte. També la d'Enric Casasses dita per ell mateix.
Amics de les Arts, amics del tsunami.
“Diu que un dia hi hem d'anar, que l'avisem amb temps,
però que té llits de sobres”.
La Companyia Elèctrica del Tsunami
repeteix que la seva música i la seva poesia és tossuda i obstinada:
...senyors que maneu tant:
si escopiu al cel, us caurà a la cara!
si pixeu cara al vent, us mullareu les cames!
David Fernàndez i la Dharma donen veu al poema de Jordi Cuixart:
“Resistir
és vèncer
com estimar, voldrà dir sempre compartir”.
Gent de totes les edats, escolten com el Salva Racero, dona la cara.
I
com també ho fan la Montse Castellà, el Josep Bordas (de Pepet i Marieta) els
Catarres...
2 dies després, la tramuntana de la Jonquera es converteix en tsunami.
Com passa després d’un terratrèmol, hi ha rèpliques del tsunami a Girona, Salt, Osona, Terres de l’Ebre, Barcelona
i a altres punts de Catalunya i Euskal Herria.
Es tallen carrers i carreteres.
Incansables, pacífics i desobedients. “Tsunànimament alçats”.
La lluita pels drets de totes les preses i exiliades s’escampa.
El Tram Baix aturat i la policia esperant...
