divendres, 28 de desembre del 2018

La darrera frase de l’any

    En molts àmbits una de les frases que més s’ha repetit aquest 2018 ja ens venia del 2017: “Llibertat preses i presos polítics”. Segurament la que més.
  Hi ha qui diu que s’estan perdent valors. Podríem dir que també en ressorgeixen alguns que no es poden oblidar, com el clam per la pau, la llibertat, la igualtat i la fraternitat.
   Una de les característiques  que ens deixa el 2018 és que una bona part de la població de Catalunya, ha dedicat moltes hores a lluitar contra la injustícia. Moltes persones s’han convertit en anti-feixistes actives, quan creien que ja no calia ser-ho.
   També en anti-racistes, feministes. En definitiva, som més republicans. Contraris a una monarquia que encara que sortosament no ho és, té tics absolutistes.
    Els carrers s’han omplert de llaços grocs.
    Els presos han passat el Nadal entre reixes.
   També el dia de Sant Esteve.
   I quina ironia: el dia dels Innocents.
    La darrera frase de l’any que a més a més de dir-la potser l’enviarem per wadsap o per correu podria ser: “Bon any 2019”.
    Probablement la primera frase del 2019, que es diria ben entrada la matinada seria: “anem a dormir?”



dijous, 20 de desembre del 2018

Ball de bastons

    Sortirem al carrer. Pacíficament, com sempre. La No-violència és la nostra arma més preuada.
    La resistència pacífica serà la clau de la nostra victòria. 
    La constància, el nostre signe. 
    La frase “En peu de pau” forma part del nostre tarannà, igual com  “Pau sense treva” que és al nostre vocabulari des de la “Pau i treva” de l’edat mitja.
 Tornaran els foscos piolins” deia un poeta andalús, abans de que uns altres poetes, també vinguts del sud, cantessin “a por ellos”.
Malgrat injustos règims penitenciaris
Sempre serem al vostre costat,
i ens mantindrem solidaris
a l’altra banda del reixat.
Als innocents tancats amb pany
els carcellers només fan mal.
Que trist és dir per segon any:
“per Nadal cada ovella al seu corral”.

dimecres, 12 de desembre del 2018

Nadala de la ginesta

    Els seguidors del blog “Col·lecció de moments” de la Carme Rosanas, ja coneixen el poema que ella va escriure: “La ginesta a la tardor”.

   En un comentari en aquell blog, li vaig dir que amb tres acords faríem una nadala.
   En realitat han estat 4 acords.

   Si algú vol dedicar 1 minut, podrà escoltar la nadala en el youtube. I veure el muntatge audiovisual que ella mateixa ha fet. 


dimecres, 5 de desembre del 2018

Prop de Lledoners

    Un matí a fora la presó de Lledoners. Diumenge 2 de desembre.
    Canta una coral.
    Algunes persones han passat una nit freda acampats en solidaritat als polítics presos, l’endemà que se sabés que en Jordi Turull i en Jordi Sànchez començaven una vaga de fam. 
    L’orquestrina de Sant Esteve de les Roures hi posa música de fons.
    Constantment arriba més gent.
    El so dels càntics arriba a les cel·les dels reclusos.
    Els pobles propers, com Santpedor, reivindiquen la llibertat.
   És una injustícia que gent honrada estigui tancada i hagi de contemplar el paisatge rere una reixa.
    La tarda cau al mas de Torres de Bages, que és a prop de Lledoners.
    El cel de Montserrat sagna.
    Bufen vents de llibertat. 
   Al vespre encara arriba més gent.
    La volta a la presó amb llums de mòbil, llanternes i torxes.
    Dilluns dia 3: en Quim Forn i en Josep Rull també inicien una vaga de fam.
    Llibertat i no violència, aquesta és la nostra divisa.
     Fa molts anys que hi ha aquesta lluita.

dimecres, 28 de novembre del 2018

Cants per la llibertat a Sants

   Fa més d’un any que un grapat de persones canten cada dia (de dimarts a divendres) a la plaça Bonet i Muixí de Sants, 4 cançons per reivindicar la llibertat de les preses i presos polítics.
  Actualment, encara hi ha tancats a diferents presons: Jordi Cuixart, Jordi Sànchez, Carme Forcadell, Dolors Bassa, Oriol Junqueras, Jordi Turull, Raül Romeva, Josep Rull i Quim Forn.
   El “Nou cant dels ocells”, es canta amb la lletra que va fer en Salvador Espriu a petició de la cantautora Marina Rosell.
Escolta cants d'ocells,
el vent en els penells
de la claror, no gaire
aixec d'ales al blat,
d'on ve, just desvetllat,
el bleix primer de l'aire.

En el meu aspre cor,
intacte, ple tresor,
l'enyor de l'oreneta.
Ja no combat l'esglai
ferint puntes d'espai,
corba subtil, sageta.

Esbat ordits de fum.
Xop d'esplendors de llum,
nu sota l'or del dia,
senyorejant camins,
segueix somnis endins:
et guia l'alegria.
    També cantem “l’Estaca” de Lluís Llach.
“...Però, Siset, fa molt temps ja, les mans se'm van escorxant, 
i quan la força se me'n va ella és més ampla i més gran. 
Ben cert sé que està podrida però és que, Siset, pesa tant, 
que a cops la força m'oblida. Torna'm a dir el teu cant: 
Si estirem tots, ella caurà i molt de temps no pot durar. 
Segur que tomba, tomba, tomba, ben corcada deu ser ja. 
Si jo l'estiro fort per aquí i tu l'estires fort per allà, 
segur que tomba, tomba, tomba, i ens podrem alliberar...”

   Faci fred, vent o a vegades protegits de la pluja, els cantaires irreductibles canten tossudament contra la presó injusta i l’exili forçat.
   Fa poques setmanes se n’ha afegit una altra: el “Cant de lluita del grup musical “Roba estesa”.
“Som en acte de protesta, som mans fredes vora el foc
Som la veu de la revolta, netes de la por i el dol.

Disfressades d’utopia emprendrem, lluny del dolor,
la recerca de la vida, a cavall de la raó.

Coincideixen les mirades, fixades en l’horitzó
Potser avui farem victòria, potser enterrarem el plor.

Doncs ens mantindrem alçades, ja no ens veuran de genolls
El sol mantindrà la flama, la lluna encendrà passions.”
    S’acaba la cantada amb “els Segadors”.
“...Que tremoli l'enemic
en veient la nostra ensenya,
com fem caure espigues d'or,
quan convé seguem cadenes.
Bon cop de falç, defensors de la terra...”
   I encara es crida un eslògan: “Prou repressió, ni exili ni presó!!!”


dimecres, 21 de novembre del 2018

Aiguabarreig

    Un instant sublim, un espai únic: l’aiguabarreig del riu quan arriba a la mar.
   El petó que li fa el riu a la mar, i en aquest cas amb doble motiu, ja que el riu és el Besòs.
   L’aigua que hi ha entremig és riu i és mar. És aigua dolça i salada. 
  Suposant que no fos contaminada (somniar és gratis) l’aigua no és bruta, són sediments vinguts del Barcelonès i del Vallès.
   Als confins entre l’amistat i l’amor.
  On es troben les dues aigües és un espai enigmàtic, adorable, inexplicable com l’espai indefinible on es troben el sexe i l’amor.
   La mar és la terra promesa dels rius. Inútilment hi aboquen les seves aigües dolces.
   Uns corbs marins s’eixuguen el plomatge.
    Al passeig una tortuga, descansa. 
   Possiblement ha fugit del riu per por de ser arrossegada? 
   Entre pluja i pluja: contemplar la mar. No calen més paraules.
    Mirar el cel on algú dibuixa símbols i lletres il·legibles.
    I deixar-se portar.