dijous, 25 de juny del 2020

Wad-Ras: Cap dona en l'oblit

     Està finalitzant el mes de les catifes grogues.
De groc natural i necessari.
    Al meu barri, a Sants ja fa algunes setmanes que hem tornat a reunir-nos a la plaça un cop per setmana per reclamar la vostra llibertat. Amb màscara i distàncies.
     Estimada Carme, benvolguda Presidenta Forcadell,
   La represa va acompanyada de la reivindicació de llibertat. De la teva i la de totes les altres dones que com tu, patiu presó, exili o repressió.
    Dilluns 22 de juny vàrem ser davant de Wad-Ras, per donar-vos suport. Junt amb el grup de dones valentes, decidides que ho van organitzar. Incansables, determinades i compromeses de “Cap dona en l'oblit”.
   En veure’t arribar ens vàrem acostar a la vorera per la que t’encaminaves cap a la porta del centre penitenciari. “Presidenta! Presidenta!!” Va ser un dels crits més unànimes.
   Interiorment també pensava: “Consellera, consellera”. En les conselleres Dolors Bassa, Clara Ponsatí, Meritxell Serret i Meritxell Borràs, en la Marta Rovira, en l’Anna Gabriel, la Tamara...
    Quan ja eres dins, no devies poder escoltar la gent que des de fora seguia cridant. “És bona persona i és a la presó!”.
   Em vaig emocionar. Altres dones ploraven. La indignació de saber-te presa i la impotència de no poder-hi fer res més que reclamar la teva llibertat amb pancartes i crits ens fa tornar cap a casa una mica desanimats.
    La idea no és la de parlar de desànim. Al contrari. La reclusió per la pandèmia ha estat llarga, però els valors es mantenen. Les mobilitzacions també. Els granets de sorra que anem posant per a que arribi la justícia, algun dia serviran.
Aquest any de foc absent
les flames han durat poc.
Un desig escrit amb vent
deixa una rosa de foc.
  Una abraçada presidenta, consellera, diputada, exiliada, represaliada, encausada, presa...   
Sempre amb vosaltres.

Salut i República!

dijous, 18 de juny del 2020

Trompetes de foc




Fa gairebé un any la Carme Rosanas al seu blog “Col·lecció de moments” va publicar aquest poema.
Uns mesos més tard, tal com diu al vídeo que ha muntat ella mateixa, li vaig posar música, una guitarra i el kazoo que intenta fer de trompeta.
La meva filla Mireia va col·laborar amb el piano i ho vàrem enregistrar amb el mòbil, com aquell que diu a la cuina de casa, en temps de confinament.

dimecres, 10 de juny del 2020

Companys de viatge

La música ens ha fet companyia.
     Com un raig de somni després d’una tempesta de tranquil·litat. Com quan es fan les paus després d’una baralla o d’una discussió. Les dificultats per obtenir la llibertat ens acompanyen.
      “All you need is freedom”. Certament necessitem la llibertat. I amor.
      Com en el caliu que hi ha en 2 mons.
      Com la mar que hi ha rere el formiguer. I un riu que la pinta.
     Com la llum primerenca que entra a poc a poc.
      Començarà la diversió... algun dia. La canalla espera.
     Després d'un repòs salvatge.
     Al final no es construirà el món millor que tant desitgem?
      Respira. Sobretot respira bones olors silvestres.


dimecres, 3 de juny del 2020

Tarda a La Marina i a Montjuïc

      Torno, una tarda, a la Marina de Sants. 
      Entro al Parc de Can Sabaté. 
      Hi havia passat moltes vegades a prop i mai no hi havia entrat.
      Per les escales del Polvorí pujo a la veïna muntanya de Montjuïc.
     Penso que els urbanistes han trobat una bona solució per superar còmodament el desnivell.
      La llum de tarda, a principis de juny s’allarga.
    Algunes persones aprofiten l’hora de passejada per trobar-hi una estona d’aire net i de silenci.
     D’altres esperen la posta de sol.
     L’hora romàntica.
     Des de Montjuïc es veu el sol com es pon rere Collserola.
     Cada tarda “el Cavall” també ho contempla.
    Alguns barcelonins aprofiten els jardins del Teatre Grec per fer exercici, reunir-se amb els amics o (una altra vegada) admirar la posta de sol.
  Fins fa pocs dies les herbes creixien lliurement i salvatge a les grades del Teatre Grec.
     El sol, per avui, ha marxat definitivament.
     Si no plou, tornaré a Montjuïc una altra tarda.