Els valors de l’amistat

Entremig dels espadats

caminem amb gran afany

pels turons de Montserrat,

el primer dia de l’any.

Al camí dels Degotalls

Sant Benet, Cavall Bernat

l’aire ens porta la cançó

dels valors de l’amistat.

 Montjuïc i  Collserola,

avancem, juntes les mans,

amb pas ferm o en rotllana,

els amics són com germans.

La ginesta i les roselles,

del Besòs i el Llobregat

l’aigua sempre ens en parla

dels valors de l’amistat. 

Vora el mar Mediterrani

una estrofa hi ha a la sorra

amb amor algú l’ha escrita

una onada ve i l’esborra.

Una havanera ens gronxava

una nit de rom cremat

l’aire ens portava l’aroma

dels valors de l’amistat.

La Mola de Sant Llorenç

el Montsant i el Pedraforca,

ens han vist pujar ben ferms

amb clarors de la vall Fosca.

La colla va ser ben teva

altiva Pica d’Estats

Vam trobar entre tarteres

els valors de l’amistat.

Al Vallès i a Barcelona,

Banyoles i  l’Empordà

a les Peces i a Canyelles

a Roda i al cor de Sants,

si tenim un cop de sort

en un cel de llibertat

guardarem fins a la mort

els valors de l'amistat.

Quatre barrots

...Com d'aquelles parets altes

se'n va fent la teva habitació!

Com d'aquelles quatre barres

se'n fan els barrots del teu balcó!

                                                                                                                                                       ( Pau Riba)    Coneixem molta gent que per aquestes festes, el principal prec que fan és l’alliberament dels presos que estan tancats per defensar, democràticament, les seves idees.Hi ha una promesa
 després de la nit fosca. 

Ben lluminosa.    Després de les eleccions del 21-D hem comprovat que els que desitgem aquest alliberament, tornem a tenir majoria absoluta al Parlament de Catalunya.    Que no passin més dies. És urgent!!   Bones Festes a tothom i... Llibertat!

Postals de Nadal

Recordes quan per Nadal

jugàvem a versar rimes

escrites a una postal

i l’anomenàvem christmes?

Que polit el caganer

diu que no vol ser gens guarro.

Al terra ni un sol paper,

ni tan sols el seu ca.....

 

No poden prohibir que el vent

faci remolins solidaris.

Ni reprimir tanta gent:

ja n’estem fins els ov....

Cada matí el meu poble

fa el camí cap a l’albada

i encén amb el cor més noble

una llum que li és robada.

Per Nadal que bé que el fem

el pessebre a la vitrina

i l’estrella de Betlem

la pintem amb purpurina.

Els innocents tancats amb pany,

els carcellers només fan mal.

Que trista que és la dita enguany:

“per Nadal cada ovella al seu corral”.

Catalunya, capital Brussel·les

  Per un dia Brussel·les deixa de ser la capital europea per convertir-se en la capital dels Països Catalans.

 Arribem al Parc del Cinquantenari i el cel (i la previsió meteorològica) amenaça pluja.

  A Brussel·les hi ha el president exiliat, i passa prop nostre. Tothom el vol fotografiar, igual com quan passa la diputada i candidata Marta Rovira.

   Abans que l’aigua arribi, trobem una intensa pluja de catalanes i catalans que venen al cor d’Europa a despertar-la. 

   Encara dorm. Fa anys que dorm. Dorm quan els refugiats truquen a la porta. Dorm quan els perseguits per la guerra o per la fam demanen ajuda.

   Dorm quan Catalunya reclama justícia i democràcia. Dorm quan hi ha presos polítics al sud d’Europa.

  Ara ja sabem que vàrem ser moltes més persones que 45.000 les que viatjàrem a Brussel·les el 7 de desembre.

    Com a la nadala, trobem un desembre congelat. I com a una altra: plou i venteja.

   És tan llarga la cua de la manifestació que quan arribem al final, els parlaments ja han començat.

   Som a temps d’escoltar un eurodiputat d’un altre país amic de Catalunya. I al conseller Comín, en Joan Coma de la Cup, la Marta Rovira d’ERC i en Puigdemont de Junts x Catalunya.

  Acabada la manifestació comprovem el difícil que és trobar una taula per dinar. Totes són ocupades per gent vestida de groc.

  Per fer una fotografia al Manneken Pis ens hem de posar a la cua de catalanes i catalans que desfilen pel carrer, i aprofiten per visitar els punts més emblemàtics de la ciutat.

   També per visitar la petita Janneke que fa pipí al fons d’un carrer. No ho pot fer discretament perquè una munió de càmeres catalanes la retraten.

   Els carrers (també els de Brussel·les) seran sempre nostres.

   La Grand-place també.

  Jacques Brel canta Ne me quitte pas. No ho farem, no oblidem els presos polítics: no esteu sols!!

Sexe, grogues i grock and roll

"Tots junts vencerem!"

“Prohibit prohibir”