Aquesta història no és inventada,
és totalment certa. Fa uns 40 anys, concretament un 18 de setembre, el
Francesc, que estava enamorat de la Maria va decidir fer el cor fort i
confessar-li el seu amor. Ella tenia 16 anys i ell 18.
Li costà, no sabia com
començar. Tenia una mica de por de fer el ridícul, o el que era pitjor, de
rebre carbasses. De fet, el diumenge anterior ja li havia insinuat alguna cosa,
però ella feia veure que no entenia les seves intencions.
Finalment es decidí i li va
dir que era la noia que més li agradava de la colla, que l’estimava, que estava
enamorat d’ella, i totes aquelles altres coses que un noi diu quan es
declara a la noia que estima. D’entrada la Maria li digué que no ho veia
clar. Ho va fer amb tacte. “Donem-nos un temps, som massa joves per iniciar una
relació”. El Francesc quedà una mica abatut. Abans d’acomiadar-se ella li
digué: “Si vols d’aquí un temps... per exemple mig any, ho tornem a enraonar.”
Eren altres temps, i quan
una parella començava a festejar, acostumava a ser per casar-se. A més, aquell
no era un bon dia per a la Maria. Ell no ho sabia però havia escollit un dia
trist. El 18 de setembre feia un any exacte que s’havia mort el pare de la
Maria.
Van seguir sortint juntament
amb tota la colla. Anaven d’excursió a la muntanya amb la resta d’amigues i
amics. En una d’elles, van anar a la Cerdanya, i al refugi de la Vall Civera,
aprofitant una estona que els altres no els escoltaven el Francesc li va
recordar que ell seguia tenint els mateixos sentiments, però ella no contestà.
El 8 d’abril de l’any següent,
va ser la Maria qui li ho plantejà. “Vem dir que al cap de mig any ho tornaríem
a parlar, oi?” I aquell dia, que aquell any va caure dins de la Setmana Santa,
en dilluns, sí que van començar a
sortir.
Aquell mateix Dijous Sant van anar junt amb el seu grup de muntanya a
l’Estany Gento, al Pallars Jussà, a passar-hi la Setmana Santa.
Era un any de
molta neu. I al cap tres anys i mig, el Francesc i la Maria es van casar. El 8
d’abril els portà sort, i cada any el celebraven fins i tot més que la data de
casament.
Fins aquí, aquesta història no té gaire res d’especial.
Però al cap d’uns
20 anys es va produir un fet inesperat. El pare del Francesc va morir un 8 d’abril,
i es va igualar la coincidència. Ell s’havia declarat el 18 de setembre,
coincidint, sense saber-ho, amb la data de la mort del pare d’ella. I ella, el
8 d’abril, totalment impossible de predir, el dia de la mort del pare d’ell.
Esperem que s'acabin les
coincidències. Altrament si algun dia la filla que tenen el Francesc i la Maria
es declara, ell ja sabria el dia que li tocaria el rebre. Encara sort que no
sabria de quin any.
