Com que
estaven en la setmana de Sant Jordi i de la Mare de Déu de Montserrat, la presidenta
convocà els periodistes a una rosa de premsa.
dijous, 27 d’abril del 2017
dissabte, 22 d’abril del 2017
Muntanyenca (a la Vall de Boí)
S’ha llevat un dia esclatant de primavera, de cel
blau com els ulls de la Carla, de muntanyes intenses com la lluita d’en
Salvador.
S’han esforçat per pujar fins aquí. L’aire net els
encomana vitalitat.
Sota l'estany glaçat la primavera desperta l'aigua.
La Carla i en Salvador fa estona que caminen
muntanya amunt.
- Descansem
una mica - diu ell esbufegant.
- T’espero
- diu la Carla que va una mica més endavant.
Tots dos s’han assegut i aprofiten per contemplar
el paisatge.
- Creus
que arribarem al cim? - pregunta en Salvador - El dia és insegur - afegeix.
- Més que
l’aigua, el que no m’agraden són els llamps - es queixa.
- Per
això no has de patir.
Han re-emprès
la caminada.
- Les
meves muntanyes - diu un dels dos.
- Les
nostres muntanyes - corregeix l’altra.
A cada passa el paisatge guanya. Les crestes que
treien el cap fa una estona, ara ja són una serra.
- Què hi
fem aquí a dalt? - Pregunta la Carla.
-
Simplement existir - diu ell - Et sembla poc?
Viure
lleugerament, agradablement. No necessiten res més. Més o menys com tothom.
- Me la regales? - Pregunta la Carla. I abans
que ell contesti afegeix: - l’accepto en lloc de la rosa - S’ha ajupit i l’acarona
molt suaument - Però no l’arrenquis. M’estimo més que es quedi aquí.
Els núvols
sembla que volen complicar el dia. De lluny amenacen altres valls.
Des de dalt de la carena miren tot el que han
pujat.
- La
baixada serà llarga.
En passar
pel davant de l’ermita de Sant Salvador de Barruera, els cauen les primeres
gotes.
- No et
queixis Salvador, que som davant de l’ermita del teu nom - fa ella somrient - l’aigua
és vida! - afegeix.
- D’acord...
però no ens entretinguem.
- Serà un
cap de núvol, ja ho veuràs.
La tarda gira full.
Al capvespre els núvols amenaçadors s’han esvaït.
- Quan
tot sembla més complicat, un cop de sort ho pot capgirar.
- Tenies
raó Carla. L’aigua és vida. L’aigua és renaixença...dimecres, 12 d’abril del 2017
Matinades davant del mar
Claror al
Port de Barcelona
valga’m
Déu quina passada
gaudeixo
com una mona:
benvinguda
matinada.
Asseguts
a la platea
tots dos
al davant del mar
miren com
el sol es lleva
amb el cor de bat a bat.
dimarts, 4 d’abril del 2017
Un diumenge a les Peces
sota la porxada
quan el sol entra.
Ben assegudes
fa estona que s’esperen
quan ve el diumenge.
Contemples els ceps que rebroten, promesa de noves
vinyes. Presagio aromes d’un vi novell que deixarem envellir.
Les branques fan ombra a les primeres roselles de
l’any. Espurnes roges neixen als marges per navegar després enllà dels camps.
Lluny, el campanar destaca entre les cases
d’Albinyana. Pedra seca enmig de vinyes. Marges i cabanes.
“Gairebé tot ho recordava”, vas reconèixer finament
i finalment: les pluges sobre la terra que feien néixer les flors i omplien de
verd els camps.
Vaig deixar una petjada a la terra molla. "Encara dus xiruques?" em preguntà la terra.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)