“Em
sento que tinc el cor
més
a prop de les estrelles”
(Josep Maria de Sagarra)
A un carrer en Sulayman
obre els ulls de matinada
una veu diu entre somnis:
ara fa una pila d’anys
la meva mare estimada
quan em feia un petó al front
i una carícia a la cara
em deia “dorm Sulayman
que el bon Déu et vetlli el son
i que sempre tinguem pau”
cap a orient ell fa el seu rés
una puntada de peu
un dia li pegà un fatxa
“torna-te’n a casa teva
no volem els estrangers
que ens veniu a robar feina”
al Magrib hi tinc esposa
i tres fills que tenen gana.
De lluny sona una nadala
a un carrer del Barri Gòtic
la Nadia s’ha despertat
tota la nit vigilant
que no li robin la bossa
que no orinin sobre d’ella
avui ha tingut un somni
es trobava un altre cop
a una vall dels alts Carpats
la meva mare estimada
em gronxava i m’abraçava
“tu ets la meva princeseta”
no vol tornar a fer portals
espera la metadona
que apagui el foc de les venes
vol oblidar les xeringues
que tan mal li fan al cor
quan se li acaba el viatge.
Un cartró de vi dolent
vora d’una manta arnada
al moll de l’os l’humitat
de tardor de Barcelona
a un barret mirant enlaire
tres monedes de cinc cèntims
arrambat a una paret
en un carreró pudent
de colilles i pixum
dorm en Jaume Puigfeliu
els fanals són com estrelles
un vianant passa de llarg
una veu diu entre somnis:
al meu llit un angelet
no sé qui em llançà un mal d’ull
quan se’m va girar la sort
quina pena si em veiés
la meva mare estimada.