dimarts, 28 de maig del 2019

Siguem i seguim

     Hi ha massa presó, massa exili. Hi ha poca llibertat.
     Pensem el que pensem, diguem el que diguem,  fem el que fem: siguem. 
     Siguem i seguim.
     Al Pati dels Tarongers del Palau de la Generalitat de Catalunya hi ha escrit en pedra i bronze part de la història de Catalunya.
   En Prat de la Riba, per les seves idees polítiques fou empresonat. En Puig i Cadafalch hagué d’emprendre el camí a l’exili.
     Al Pati dels Tarongers també hi ha els busts dels presidents històrics del segle XX
    En Francesc Macià va haver d’exiliar-se 8 anys, alguns dels quals els passà a Brussel·les.
    En Lluís Companys en la seva lluita en favor de les classes treballadores i populars, ja abans de ser president passà molts anys de la seva vida a la presó. Fins i tot quan era president tornà a ser empresonat. 
   Perduda la guerra contra el feixisme, després d’un any d’exili fou segrestat per la Gestapo i els agents franquistes per ser lliurat a l’exèrcit espanyol. El seu final és conegut mundialment: assassinat als murs de Montjuïc.
    En Josep Irla, el president a l’exili, després de passar-hi 19 anys, morí sense haver pogut tornar a Catalunya.
    En Josep Tarradellas, un altre president a l’exili. Abans de retornar al Palau de la Generalitat, va haver de suportar 38 anys exiliat.
    Tot el món coneix també la presó injusta de Junqueras, Cuixart, Sànchez, Forcadell, Bassa, Turull, Romeva, Rull i Forn. 
     Free tothom!
    Segueix l'exili. Puigdemont, Ponsatí, Comín, Serret, Puig, Rovira, Gabriel, etc.
    Pel que vàrem ser, pel que som i pel que (si volem) serem. Siguem i seguim.

dilluns, 20 de maig del 2019

Una estona a Girona

     Jocs florals a Girona, ara que som en temps de flors.
     La ciutat obre els seus carrers als visitants, que som molts. Moltíssims!
     Una ciutat que respira vida.
     Una ciutat que sap que a la vida et trobes molts entrebancs, i que (gairebé) tots es poden superar.
     Una ciutat compromesa amb la llibertat.
      Si no trenquem els ous no naixeran les flors.
     Les escales que pugen a la Catedral són cobertes de flors.
     També les de Sant Feliu.
     I les d’altres esglésies.
     Altres opcions religioses guarneixen els seus símbols.
  També hi ha representades religions més llunyanes que tradicionalment estan avesades a les flors.
     Una de les mosques de Sant Narcís avui s’ha vestit de flors.
    Qualsevol lloc és bo per a que hi neixin flors “a cada instant”.
    (Girona m'enamora, com deia un eslògan fa temps)
     Una ciutat que és casa.
     Una ciutat on sempre trobem taula parada.
     Ja arribarà el temps del pansiment. 
     Però com diuen els clàssics: sempre ens quedarà Girona!

dilluns, 13 de maig del 2019

Sempre al Cadí

Quanta esperança reviu un instant,
en un capvespre de color robí.
Quant de silenci, muts al seu davant
extasiats contemplant el Cadí. 
Quan surt el sol un nou dia de maig
amb aquell aire tan fresc del matí
et miro a tu com saps que sempre faig
i el meu esguard, també cap el Cadí.
El camió va carregat de llet
a la ciutat els portarà el llamí
quan endevinin d’allà on l’han tret
hi trobaran el sabor del Cadí.
 Arànser, Lles, Travesseres i Músser
Prullans, Bellver, Martinet de camí
Cava, Ansovell, Arséguel o Estana
Querforadat, Montellà al Cadí.
 Al santuari del Boscalt tinc pau.
Si el Pedraforca és el nostre Cerví
quan veig les roques sota el cel tan blau:
també ho deu ser la Serra del Cadí.
Les il·lusions mai ens semblaran poques
la llibertat Massa ens fa resistir.
Ens enlairem per damunt de les roques
als quatre vents d’aquest nostre Cadí.
Un aire fi, en un cel blau marí
el meu amor mai no ha sabut mentir...
I si algun dia no puc albirar
eixes canals aimades del Cadí
ni al seu costat agafar-te la mà
recorda sempre que jo t’estimí.
...roig Carmesí, per tu soc pelegrí
enllà dels prats i la neu del Cadí.

dimarts, 7 de maig del 2019

Buscava la primavera

     Buscava la primavera a la Cerdanya i em vaig trobar l’hivern. Plujós. Buscava una llum que il·luminés el meu cor emboirat.
     Quan es retiren els núvols s’endevina neu nova a la muntanya.
     A les herbes del camí hi ha senyals de la glaçada de la matinada.
     També els tolls d’aigua s’han glaçat. Ja ho diu la cançó: “el maig congelat”. O era el desembre?
     Els boscos són nevats. Bon Nadal caminants.
     A cada camí que abandonem s’hi perd una ànima.
     Som lluny, som llum. Som llàgrimes.
     Un plany a l’estany.
     Una mirada tremolosa envers l’aigua.
     Meitat hivern, meitat primavera.
     Un refugi on anar a descansar les nits d’insomni.
     Quan la llum s’apaga cada tarda és diferent.
     Cada capvespre ens adonem que hem viscut un dia més.
     No resta ni un pètal de rosa, la gavarrera ha fruitat.
     Les pluges han revifat les flors. M’estimo les grogues.
     La primavera les fa néixer arreu.