Pensem el que pensem, diguem el que diguem, fem el que fem: siguem.
Siguem i seguim.
Al Pati dels Tarongers del Palau de la Generalitat de Catalunya hi ha
escrit en pedra i bronze part de la història de Catalunya.
En Prat de la Riba, per les seves idees polítiques fou empresonat. En
Puig i Cadafalch hagué d’emprendre el camí a l’exili.
Al Pati dels Tarongers també hi ha els busts dels presidents històrics del segle XX
En Francesc Macià va haver d’exiliar-se 8 anys, alguns dels quals els
passà a Brussel·les.
En Lluís Companys en la seva lluita en favor de les classes treballadores i populars,
ja abans de ser president passà molts anys de la seva vida a la presó. Fins i
tot quan era president tornà a ser empresonat.
Perduda la guerra contra el feixisme, després d’un any d’exili
fou segrestat per la Gestapo i els agents franquistes per ser lliurat a l’exèrcit
espanyol. El seu final és conegut mundialment: assassinat als murs de Montjuïc.
En Josep Irla, el president a l’exili, després de passar-hi 19 anys, morí
sense haver pogut tornar a Catalunya.
En Josep Tarradellas, un altre president a l’exili. Abans de retornar al
Palau de la Generalitat, va haver de suportar 38 anys exiliat.
Tot el món coneix també la presó injusta de Junqueras, Cuixart, Sànchez,
Forcadell, Bassa, Turull, Romeva, Rull i Forn.
Free tothom!
Segueix l'exili. Puigdemont, Ponsatí, Comín, Serret, Puig, Rovira, Gabriel,
etc.
Pel que vàrem ser, pel que som i pel que (si volem) serem. Siguem i
seguim.
