El passat 27 de maig al Parc de la Ciutadella de
Barcelona es van commemorar els 50 anys del mític “Festival de folk” que es va
fer en aquest mateix lloc l’any 1968, desafiant el franquisme.
El presentador és el perillós Jordi Pessarrodona.
El “terrorista” del nas de pallasso.
Han tornat a sonar les mateixes cançons, amb les
mateixes veus, les mateixes guitarres i els mateixos banjos. I la guitarra de
12 cordes.
Moltes de les cançons que es canten són les que
cantàvem fa 50 anys a les colònies infantils, els campaments de boy scouts,
minyons i guies de muntanya, i als esplais. En alguns encara es canten moltes d’aquestes
cançons, com el “Puff el drac màgic” o “l'ai adeu cara bonica”.
Com era d’esperar sona el “kumbaya”, la cançó espiritual
negre que va donar nom a molts seguidors d’aquest estil de música.
I “els macarrons”, “La timba de les cartes”, “les
Rondes del vi” amb Jaume
Arnella, “la cruel guerra” amb Consol Casajoana... Falsterbo, amb l’Eduard Estivill que ara és més
conegut com a Dr. Estivill. Amb la Montse Domènech i l'Isidor Marí.
En Pau Riba, després de cantar “Taxista” canta
amb Jordi Pujol. Tornen a ser per uns minuts en “Pau i Jordi”.
Els germans Albert i Jordi
Batiste, a més de cantar “els temps estan canviant” de Bob Dylan, recuperen “la
cançó del noi dels cabells llargs” i tornen a ser un dels grups fundacionals
del rock català: “els Tres Tambors”.
Tant si duem els cabells llargs o curts,
els supervivents del públic que encara ens en queden els tenim blancs.
Els “Cinc dits d’una mà”, canten entre d’altres “el
Gripau Blau”, sense l’enyorat Xesco Boix.
Sona també “la Fera ferotge” del mestre Ovidi Montllor.
L’estrofa “no més porres” del “Vull ser lliure” sona massa actual.
"Escolta-ho en el vent". El vent no ens ha dut una democràcia sòlida.
Acaba amb “les pometes”. Moltes pomes han caigut en
50 anys...
En actes així sempre es recorden les persones preses i exiliades que
no poden ser-hi. Concretament en aquest, es troba a faltar molt el conseller
de Cultura a l’exili, l’Honorable Lluís
Puig, que és músic i havia estat membre del conjunt de folk de Terrassa: “Els
Ministrils del Raval”.
“En Lluís Puig és dels nostres” va dir fa alguns mesos en Jordi Fàbregas
al Centre Artesà Tradicionàrius de Gràcia.
“No serem moguts!”
