Octubre al Ripollès

         A mitjans de setembre, content cantava:

“Falgueres prop del riu,

verdegen, verdegen,

Falgueres prop del riu,

És la fi de l’estiu”

                  —Què cantaré ara, estimada tardor?

      —No he canviat jo el color de la falguera —sento que dius. —ha estat la sequera.

            —He trobat elements estranys al bosc. —et comento.

          —Com a tardor et diré que, per a mi, són ritus estèrils.

             —Hi ha qui confia en el poder del bosc.

             —Jo em responsabilitzo de la caiguda de les fulles dels arbres. —aclareixes convençuda.

            —Al boscos del Ripollès s’hi troba pau. —penso molt endins.

            — Encara —respons, com si em llegissis el pensament.

            —No el llegeixo, el sento. —afirmes. 

            —Hi ha esperança? —pregunto innocentment.

             —Les fulles verdes conviuen amb les de colors calents. —em fas veure.

             —Hi ha molts exemples. —constato.

            —I què prova això? —Pregunto incrèdulament.

           —Res, només era una intuïció. —aclareixes.

             —Com es diu l’ermita?

            —Ja la coneixes: Sant Martí d’Ogassa. —m’informes.

               —Ara soc jo qui et vol portar a un lloc. No és lluny d’aquí.

           —El conec. —dius. —El Pla de Pegot. Ha esdevingut el Pla d'en Xirinacs, un punt místic.

                 —Tornem a Queralbs –et demano. —Necessito veure aigua. I beure'n.

          —L’aigua, encara que s’amagui sempre acaba apareixent. —dius com consolant-me.

         —Tots plegats la necessitem: els animals, entre els quals ens incloem els humans i també les plantes i els arbres.

       —Plourà, no t’amoïnis. Però avisa als que manen, que no juguin amb la natura, que és més poderosa que ells. —sentencies.

              —M’agrada el riu de Llosa al seu pas per l'Estret del Forn. —dic admirat.

              —D’aquí unes setmanes aquí hi farà molt de fred. —Anuncies.

            —És hora de tornar a casa. —dic en to de comiat. —Tornem a Sants.

            —No ens acomiadem, —diu amb tendresa —us vindré a visitar.