dissabte, 28 d’abril del 2012

Rosa rosae

  Canvio la declinació llatina del Rosa rosae per rosa rosella. Hi ha una rosella a la vora d’un camp florit a l’Empordà. Entre La Pera i Púbol (Púgol que diuen els del País Petit) Una bandera roja que s’esfulla.

Hi ha una bandera  a Bellcaire d’Empordà. La Bandera de Catalunya. 
Hi ha una rosa a les Rambles de Barcelona. Moltes roses a Catalunya. Entre Sant Jordi i el Primer de Maig.
Sant Jordi arriba nu. L’Europa dels ajustos l’ha deixat sense armadura. No duu llança: la Catalunya de les retallades enguany l’estalvia. No munta el cavall blanc, l’Espanya insaciable li ha intervingut. Els nous pressupostos que afecten sobretot el sud del continent han canviat el drac per una sargantana. 


La donzella no troba el cavaller, perquè és a la cua de l’atur.
Sant Jordi no ve amb una rosa, només és una rosella. Roja com una bandera. Una bandera que s’esfulla. El Primer de Maig.




dimecres, 18 d’abril del 2012

L'Olla de Núria


Les muntanyes que envolten la Vall de Núria són un regal que la naturalesa ha fet als qui se l’estimen. I la humanitat al llarg dels segles ha anat construint i apropant-nos el Santuari i els seus voltants.
Fora de la temporada d’esquí i d’èpoques de vacances, és quan es pot gaudir literalment, el vers de Joan Maragall: “Verge de la Vall de Núria, voltada de soledats”.
  Des del Pic de l’Àliga i encara més des del de la Pala, es pot contemplar la carena que envolta la Vall de Núria, i que els excursionistes catalans anomenem “l’Olla de Núria”. 
Si observem aquesta panoràmica, a l’extrem occidental trobem el pic més alt, el Puigmal, amb 2.913 metres. Seguint a llevant, anem trobant el Pic de Segre, el de Finestrelles, el d’Eina, Nou Fonts, Nou Creus, Puig de la Font Negra, i Torreneules.
Hi ha esportistes que ho fan en un sol dia. Nosaltres som més modestos i els vem fer per etapes, i ens va durar molt més. Hi ha més opcions: en direcció a Setcases, el Pic de la Fossa del Gegant, el de l’Infern, el de Freser, Bastiments i Gra de Fajol. I fent altres variacions es pot seguir cap al Puig de la Pastuira, el de Fontlletera, el Balandrau i el Cerveris. I baixar a Coma de Vaca pel Pic de Tirapits. Tot plegat, anys per completar-los.
Acompanyats per la presència de la neu a l’hivern i principis de primavera, i dels coms herbats i verds de l’estiu.
Enguany l’excursió ha coincidit amb el 14 d’abril. Rememorem una de les diades més èpiques de la història política i humanística de Catalunya, la de la proclamació de la República Catalana.
El dia comença bé: cel blau, aquell blau tan alt, tan pur, que contrasta amb l’enlluernadora neu.
Quan som dalt del Pic de la Pala, ens n’adonem que unes nuvolades comencen a arribar provinents de la serra del Montgrony, i que ràpidament envolten el Puigmal. A l’altre extrem, al Torreneules, també es formen núvols amenaçadors. És hora de baixar. El dia ha començat bé, i acaba encara millor: nevant. Abans d’arribar a Núria comencen a caure volves.



Mentre dinem, augmenta la nevada  i quan  i sortim a fora, tot és ben blanc. Aquest matí només hi havia neu als cims i ara la blanca acompanyant cobreix tota la vall.
És 14 d’abril i aprofitem per visitar la marededéu més republicana de totes. A l’Hotel de Núria es va redactar l’Estatut del 1931, i ara en aquest mateix hotel hi ha una sala dedicada a aquella gesta, i al president Francesc Macià.


Al matí hem vist l’Olla de muntanyes. A la tarda l’olla de Sant Gil que guarden al Santuari, junt amb la resta de símbols: la creu i la campana. Diu la tradició, que si una dona vol quedar prenyada, s’ha d’agenollar i posar- hi el cap a dins... No crec gaire en els miracles. Em sembla que a més de l’ajuda divina també convé alguna acció humana...
L’endemà és com una repetició meteorològica. Malgrat un fred intens el dia es lleva serè. A mesura que avancen les hores el torb fa que sembli que torni a nevar.
La rufa, com diu la gent de muntanya, converteix Núria en un racó hivernal, com si ens trobéssim a una estació polar. Uns muflons baixen prop del santuari a buscar menjar. Ahir vem veure una família de marmotes al camí del Torreneules i abans d’ahir un isard solitari prop de la via del cremallera. Esperem que no tinguin la dissort d’ensopegar amb algú que armat d’escopeta, se li’n vagi l’olla...

dijous, 12 d’abril del 2012

Gisclareny, Bastareny


Totes les primaveres són (meteorològicament) boges. La d’enguany també. Quan ja havia arribat la calor, torna el fred, i per un dia, les nevades cobreixen llocs que pràcticament no havien tingut neu ni a l’hivern. Diuen que “la neu de febrer fuig com el llebrer”. No dic res de la de l’abril...
A la Bena faig camí, pujo a peu el Coll de Bauma, primavera que m’empeny, gralla el corb arran de cel, xiula l’ala d’un voltor, sona el vent entre l’arbreda i el lladruc d’un gos que borda. dormo a prop de les Bassotes, Pedraforca, Gisclareny, contemplar totes les vistes, del Cadí a Tancalaporta, nuvolada al Berguedà... 
...a la serra Pedregosa, ha quallat una nevada, quan es fongui ajudarà, a engrandir les fonts del Dou, aigua i aigua al Bastareny, pèsols negres a la taula, i un traguet de vi amb porró. La nevada de la nit, el matí feia brillar i a la tarda ja s’ha fos. Carretera a Bagà, cistell ple de sensacions, carretera al Llobregat, que com jo baixa a ciutat...
I la vida va fent via, qui sap quan s'aturarà? Hores i hores d'incertesa, anys i anys de companyia, l'ahir era fa una estona i el demà és ara mateix.


divendres, 6 d’abril del 2012

Set d’abril, set de tu. Vuit d’abril, buit de mi. Nou d’abril, nou futur




"Potser va ser un ocell
que ens va fer volar,
o potser un peix que junts
ens va enfonsar,
o una muntanya
que se’ns empassà,
o el teu cor 
que el meu volia
per company". 


Carme  Massa


Sol a la finestra
flor de primavera
lluna adormida
i cel ben serè.
Pensaré en tu
present i passat
perquè ets la vigília
del meu vuit d’abril.

Flor de regalèssia
onada suau
noves orenetes
que volen tornar.
Sigues feliç,
fes-me un regal
tu saps que t'estimot
matinada fresca.
 Pensaré en tu
present i passat
perquè és la vigília
d’un nou ple d’abril.